TEA-Asperger: tàctiques del dia a dia

Seguint amb coses curioses, Cererols comparteix una presumpta manera de calcular l’autisme en una persona. Dic calcular perquè la manera de fer-ho és en base a unes operacions matemàtiques. La comparteixo com a tret original, i ignorant la base científica o solidesa que té. També, perquè m’agrada imaginar com gent després de llegir aquesta entrada estarà mesurant dits i fent càlculs. La condició del presumpte autisme en una persona la podria donar un valor.

La manera més còmode de calcular aquest valor és fent una fotocòpia d’ambdues mans: els palmells de la mà han de tocar al vidre de la fotocopiadora. Un cop extreta la imatge, cal mesurar la longitud dels dits índex i anular de cada mà, des del plec inferior fins a la punta. Per a cada mà, calcularem la relació entre la longitud de l’índex i l’anular, i un cop fet per les dues mans en calcularem la mitjana. Com sempre, una imatge val més que mil paraules: 

La relació de la mà dreta és 70.1 / 74.2 = 0.945. La relació de la mà esquerra és 72.5 / 77.9 = 0.931. La mitjana resultant és (0.945 + 0.931) / 2 = 0.938. Es veu que estadísticament es van trobar els següents valors mitjos: 0.954 (homes heterosexuals); 0.957 (homes homosexuals); 0.961 (dones homosexuals); i 0.968 (dones heterosexuals). En el cas de les persones autistes, el valor mitjà soler ser 0.94 o inferior.

Acabarem l’entrada d’avui i les referents al llibre Descubrir el Asperger de Ramon Cererols amb les tàctiques de la persona amb Asperger per combatre el dia a dia, i amb una reflexió ètico-filosòfica interessant. Pel que fa a les tàctiques com a respostes operatives davant de les dificultats diàries n’enumera quatre. La primera és o són les solucions alternatives. Posant-nos en el terreny informàtic actual, tots som testimonis com amb les presses, és habitual trobar defectes en el programari subministrat. Normalment, aquests defectes no poden ésser corregits fins a l’aparició de versions posteriors (en les quals hi haurà altres problemes, és clar, i en dono fe). En l’entretant, el proveïdor del programari sol oferir un pedaç: d’alguna manera, fer el que el programa hauria de fer però no fa. Generalment, aquesta alternativa resulta menys eficient. Doncs aquesta és una de les estratègies que segueix una persona amb Asperger (ho havíem avançant quan parlàvem dels savants. Es cerquen constantment maneres alternatives de fer les coses que no es poden fer com els neurotípics. No obstant, com en el cas informàtic, no funcionen tan bé i requereix més esforç. M’hi sento reflectit.

La segona és simular ésser normal —normal des de la vessant neurotípica. No és la primera vegada que ho dic però Cererols ho diu de la mateixa manera: és estar actuant sempre, interpretant constantment un paper i no ser un mateix. També m’hi sento reflectit. Recordeu el «sigues i deixa ser».

La tercera és evitar situacions. Personalment, penso que és una de les estratègies que costa més d’entendre als neurotípics i/o de respectar. Senzillament, si una situació comporta un alt cost emocional, s’evita. O s’intenta evitar. Tanmateix, com hem anat dient, té una altra cara de la moneda, més enllà de la incomprensió i possible manca de respecte: crea aïllament vers la resta de la gent. Certament, també sé el que és.

Finalment, el potenciar habilitats. Si ningú em fa cas essent ordinari, deixa’m dominar alguna cosa de manera extraordinària. Per aquest fet, puc no passar desapercebut, em fan cas, i acabo essent acceptat socialment. Afortunadament, no m’hi trobo.

En resum, les persones amb Asperger són persones que tenen una necessitat desesperada de ser entesos, i un desig immens d’entendre els demés. Generalment són persones que mai ningú arriba a comprendre, i que viuen i moren amb l’angoixa de no haver trobat un significat a la seva existència. Touché. I, afegeixo, possiblement no cal entendre (jo ja he perdut l’esperança). De moment, acceptar i respectar seria suficient.

Acabo amb la reflexió ètico-filosòfica de Cererols que anunciava al principi. L’autor pregunta: si algun dia es descobreix una prova que permeti conèixer, en les primeres fases de l’embaràs, l’existència dels gens de l’autisme en el fetus (cosa que molt probablement acabarà ocorrent si no ha passat ja), com s’hauria d’utilitzar aquesta informació? És una molt bona pregunta... perquè l’espectre, o continu com anomena ell, és molt ampli. Hi ha casos molt durs i dramàtics i d’altres que poden fer una vida relativament normal. Pel que fa als més durs i dramàtics, el seu parer és que hi hauria arguments per interrompre l’embaràs. Tanmateix, com que l’espectre és molt ampli s’interromprien vides com hauria estat la seva i tantes altres. A banda, i fent bona la teoria de l’evolució que comentàvem quan parlàvem del cervell hipermasculí, s’estarien eliminant gens del catàleg genètic humà, i potser interrompent no la vida d’un individu, sinó la mateixa evolució de l’espècie.