TEA-Asperger: els savants i l’ansietat

Després de les entrades dedicades a El trauma complejo en el autismo, en la primera de les quals vaig parlar sobre la fatiga d’identitat comencem avui a parlar sobre Descubrir el Asperger, de Ramon Cererols. Pel que he llegit fins ara, més o menys tots els llibres són interessants. No obstant, si alguns ho són particularment més, són aquells que ho expliquen en primera persona, les experiències pròpies i viscudes en la pròpia pell. És el cas. Dit això, també ens aporta altres conceptes i idees que trobo molt interessants. Obviaré el que ja sabem.

El primer concepte que vull comentar és els dels savants. L’havia introduït anteriorment. A banda d’introduir-lo, fins i tot n’havia parlat a en l’entrada 18 sobre les meves primeres incursions al món del TEA-Asperger, tot i que no li havíem posat nom. Bàsicament, perquè no el sabia. Els savants són persones que posseeixen habilitats extraordinàries en un camp específic, mentre que en altres estan per sota de la mitjana. Els talents més freqüents solen estar relacionats amb la memòria, el calendari, la música, el dibuix o les matemàtiques. Com que generalment aquests talents es manifesten en la infantesa, es coneixen aquestes persones com a nens prodigi. Efectivament, són genis, i és el que havíem anomenat síndrome de geni autista. Com indica el terme, generalment s’associa el savant amb l’autisme, però el cert és que ni tots els autistes són savants, ni tots els savants són autistes.

Recuperem la pel·lícula Rain Main, protagonitzada per Dustin Hoffman. Ja vàrem dir que narra la vida d’un autista, en aquest cas savant, inspirada amb la vida de Kim Peek. Kim, en realitat, era un savant no autista. Peek va néixer amb macrocefàlia, amb el cerebel malmès i agenèsia del cos callós (manca de l’estructura de substància blanca, pont, que uneix els dos hemisferis cerebrals). El primers pronòstics mèdics eren molt negatius. De seguida van dir que no seria capaç de caminar, i ni molt menys aprendre res. Sorpresa... Va aprendre a llegir, i a fer-ho a una velocitat vertiginosa. Llegia dues pàgines al mateix temps (segurament per l’agenèsia del cos callós), una amb cada ull, i amb pocs segons. No només això, sinó que tenia la capacitat de recordar tot el que llegia, uns dotze mil llibres. El terme d’enciclopèdia amb potes que diem a vegades, és aquí un terme literal.

Cererols també torna a posar èmfasi a l’ansietat i a la depressió propenses en la gent amb Asperger. No estarà de menys recuperar els factors que d’alguna manera incideixen a patir aquesta ansietat i depressió: el sentiment de ser diferent, de no pertànyer al grup social (plenament identificat); l’obsessió pel perfeccionament, l’ordre i la justícia, i l’excés de preocupació que comporta (plenament identificat, malgrat sovint la mandra em pesa); sentiment de culpa per les accions passades, generalment provocades per la comprensió dels demés i la comunicació amb ells (força identificat); la solitud (de moment, no m’hi sento reflectit); l’esgotament degut a l’esforç continu per entendre racionalment el que els altres aconsegueixen fer-ho intuïtivament (crec que plenament identificat); el sentiment de no existir, de passar pel món sense ésser comprès (100 % o 95 %...), i la dificultar per identificar els propis sentiments, amb el corresponent problema per afrontar-los (aquí, novament insisteixo que no m’hi sento reflectit).

Acabarem aquesta entrada avui advertint que, afortunadament, molta gent amb Asperger, a base de temps i a garrotades, han après a analitzar intel·lectualment les situacions socials i a deduir el funcionament de les ments. A base de pràctica, al final poden ser completament operatius en la vida diària, fins al punt de passar com a persones normals —normal des de la vessant neurotípica—, tot i que una mica rars o massa reservats, poc expressius, o poc sociables... Tanmateix, aquesta manera d’afrontar aquesta mena d’esculls té dos clars inconvenients: el baix rendiment, la poca productivitat, i especialment el cost personal que suposa. I per explicar-ho, l’autor utilitza una molt bona analogia parlant d’eines adequades. Imagineu-vos que heu de fer un forat a la paret i no teniu un trepant a mà. Ho podeu fer amb un punxó i un martell... però ni la velocitat ni el resultat final serà el mateix. Els neurotípics disposen del trepant, mentre que les persones amb Asperger disposen del punxó i el martell.