Redacció després de vacances (3/3)

Acabo aquesta llarga redacció després de vacances amb coses de Vic. Més concretament, amb personatges de Vic. I, primer de tot, cal parlar de la Pilarin. Un dia, com qui no vol la cosa, la meva mare li va dir que em faria il·lusió que tingués el meu llibre de Victòries. I, de manera molt il·lusionada i emocionant, va sonar la flauta. Vàrem quedar un diumenge a la tarda per portar-li Victòries a casa seva. No hi anava sol, sinó que hi anava amb la meva mare, és clar, i també armat amb la Petita història de Josep Pratdesaba, llibre del recent nomenat Vigatà Il·lustre escrit per Montserrat Viver i il·lustrat per la mateixa Pilarin.

El motiu d’anar-hi amb aquest llibre era molt simple. Aquest treball ha estat recentment editat i jo soc l’autor del paràgraf que hi és a mode de pròleg. Així doncs, puc afirmar que tenim un llibre compartit amb la gran Pilarin. Sé que ha il·lustrat més de mil llibres i això de tenir un llibre a mitges (essent molt benèvol) ho pot dir molta gent... però és igual... a mi em fa especial il·lusió. Més encara quan pretenia que me’l dediqués. L’intercanvi era fàcil... jo li portava Victòries, i em vaig permetre el luxe de dedicar-li, però ella em dedicava i signava aquest petit regal de la Petita història de Josep Pratdesaba. Com us ho podeu imaginar, ho guardo com un autèntic tresor. Aquí teniu el resultat.

Feta l’entrega, vaig aprofitar l’avinentesa per parlar de l’Antònia Bardolet. La Pilarin crec que no només l’havia conegut, sinó que coneix la seva neta, avui dia, única descendent directe de la flamant vigatana. Doncs bé... potser haurem de trobar-nos i parlar, no? Després de diverses gestions, finalment s’escaigué. I fou durant l’última setmana de vacances que vaig poder conèixer la neta de l’Antònia Bardolet. En un escenari molt acollidor i bonic, vàrem poder estar xerrant d’un munt de coses durant tota una tarda. I dic un munt de coses perquè fou una conversa enriquidora, distesa, còmode... va estar realment molt bé, i ens vàrem emplaçar a repetir.

No obstant això, no és tot! Confio que aviat veurà a la llum un treball sobre John Bux. Vaig començar a fer-ne recerca fa uns sis anys. Sí, sis, ho he escrit bé. Era una autèntica espina clavada... que necessitava treure-me-la per començar a indagar en altres projectes. Quan dic altres projectes, poden ser des de simplement llegir, fins tornar a posar-me la jaqueta de la cuina, passant per estudiar altres personatges de Vic. Durant aquestes vacances, doncs, he acabat la recerca. Val a dir que he pogut recuperar més de dos mil registres digitals on hi apareix, i a partir d’això he intentat dreçar la seva carrera artística arreu del món. Ha estat una tasca ingent i una feina d’un gran mèrit. Sovint m’havien acusat que no valoro prou el que faig, i ara no vull pecar de pedant... però és que la feina que hi ha al darrere del que he fet costa molt d’imaginar. I, si bé generalment no dic què tinc entre-mans per si es torça, en aquest cas em fa tanta, tantíssima il·lusió veure el final del túnel d’aquest treball de recerca, que em ve molt de gust compartir-ho. A més, just vaig acabar-la el darrer dia de vacances. Per tant, a veure quan el puc acabar de reblar i compartir-lo.

Res més sobre les meves vacances: una mica de turisme, gastronomia i vicologia. Sobre aquest darrer terme ja en parlarem. Per cert, la tornada com a tal a l’escola dels adults, també ha anat bé. Nous i vells reptes; nous i vells problemes; nous i vells companys... a treballar dur per aprovar els exàmens i poder tornar a gaudir d’unes bones vacances l’any que ve.