Enfonsar la flota

En dies com els que fa mesos que estem tenint, és clau mirar de distreure’s. El que passa que distreure’s sol a vegades costa, i com que hem de reduir sí o sí les relacions socials... A més, com que tampoc s’hauria de sortir gaire... avui us proposo un joc per passar l’estona. És un joc de tota la vida, no cal tenir l’adversari cara a cara, és simple, es pot fer pràcticament amb qualsevol cosa, i és completament gratuït. Es pot demanar alguna cosa més? Òbviament, el títol de l’entrada ja fa d’spoiler: enfonsar la flota. 

Les versions d’enfonsar la flota son diverses i, a banda dels avantatges anteriorment descrits, és altament personalitzable. En el meu cas, aniré a un dels més clàssics. Com molts sabreu, el joc consisteix en enfonsar tota la flota de l’enemic. Imagineu-vos que esteu enmig d’una batalla naval. Vosaltres contra el vostre enemic, cadascú amb la mateixa flota: igualtat de condicions. L’atzar o segurament l’astúcia i l’estratègia en farà un vencedor. 

Cada jugador disposa de dues quadrícules. Què significa això? Tothom té un paper i bolígraf oi? Versions més desenvolupades serien llibretes de quadrícula o directament un full de càlcul. Avui en dia, pràcticament tothom té alguna eina ofimàtica amb la que es puguin fer fulls de càlcul, per no dir que pràcticament tothom té un correu electrònic de Gmail o fins i tot Hotmail, amb les quals es pot crear un full de càlcul online. Per tant, això no és excusa. La quadrícula... podem dir que l’estàndard és de 100 caselles: 10 x 10, però si convé també es pot consensuar un mar més gran o més petit. Generalment, posarem les lletres a les columnes i els números a les files: exactament com una fulla de càlcul. Però si els adversaris ho decideixen al revés, no hi ha problema. Naturalment, les quadrícules son personals i intransferibles. En una de les dues, el jugador s’hi disposarà la seva flota, en l’altra, s’anirà anotant els Tomahawks que dispara. 

Quant a la flota, aquí us en proposo un parell, però com tot el joc, es pot consensuar un número de vaixells diferents. Una proposta seria un vaixell de cinc quadrats; un vaixell de quatre quadrats; dos vaixells de tres quadrats, i tres vaixells de dos quadrats. La viquipèdia té una proposta una mica més imaginativa: un portaavions de cinc quadrats; dos cuirassats de quatre quadrats; tres destructors de tres quadrats; dues fragates de dos quadrats, i quatre submarins d’un quadrat. Aquesta darrera proposta és una flota amb molts més elements. 

Els elements de la flota s’han de col·locar en horitzontal o vertical, exactament com una embarcació: això és, que un portaavions no es pot posar en forma d’L, sinó que sempre cal dibuixar els elements sen forma | o _. Els vaixells es poden posar adjunts als límits de les quadrícules. Aleshores, hi ha una versió que no permet que dos vaixells es toquin, però personalment penso que és millor si es permet que estiguin junts. És millor perquè si posem per norma que no es poden tocar, de seguida ens adonarem que tot el voltant d’un vaixell no hi haurà vaixell i, per tant, en comptes de 100 caselles n’hi ha menys per disparar. 

Cada jugador disposa d’un torn de tirada, el seu atac. La seva oportunitat per començar a enfonsar la flota de l’adversari. Per enviar el seu Tomahawk dirà la coordenada d’on vol disparar, per exemple «E4». El jugador que rep l’atac, comprova el resultat del tir en la seva quadrícula. Si la casella està en blanc, ha de respondre «aigua»; si a la casella s’hi troba part d’un vaixell, ha de respondre «tocat», i si a la casella s’hi troba la darrera part del vaixell, ha de respondre «enfonsat». En el cas d’impactar, el jugador té dret a un nou tir. 

Paral·lelament, el jugador s’anirà anotant a l’altra quadrícula els tirs que ha anat disparant i els resultat del mateixos. D’aquesta manera, es pot fer una idea de com té disposada la flota el seu adversari. Per exemple, es pot marcar la casella amb una rodona si el resultat del tir és aigua, i amb una creu si el míssil ha impactat. Naturalment, guanya qui aconsegueix enfonsar tota la flota de l’adversari. 

Aquesta seria la versió clàssica del joc i amb pocs requeriments. Segurament és un joc que les noves generacions no coneixen, i algunes de les velles tampoc hi deurien jugar gaire. Realment és divertit i distret, amb l’avantatge que no es necessita pràcticament res. Un joc de tipologia semblant seria el SOS o OSO, segons versions. Semblant al tres en ratlla, en aquest cas només hi ha un tauler de joc i els adversaris necessiten estar junts...