#novullpagar (3)

Ja he escrit en altres ocasions sobre el #novullpagar. La primera vegada fou en motiu del que li ha donat nom o l’ha popularitzat. Fa uns dies, podíem llegir que els que no van pagar, ja van començar a rebre les multes. No tornaré a entrar en el fet que les empreses hi són (entre altres admirables coses com la Responsabilitat Social Empresarial) per fer negoci. I no ho dic perquè em diguin neoliberal o neocapitalista! Perquè, precisament, un dels que dóna més als necessitats a través de la seva fundació, és un tal Bill Gates; l’home més ric del planeta (o dels més rics) gràcies a fer negoci amb Microsoft. Tampoc val la pena tornar a entrar amb els deutes que tenen el partits polítics a les entitats bancàries i, més concretament a La Caixa; curiosa màxima accionista d’Abertis, qui té monopolitzat tot el tema de les autopistes. Podeu rellegir les entrades #novullpagar i #novullpagar(2) per a més informació.

Avui m’agradaria treure o desmentir que realment, sí que ens agrada pagar o que el #novullpagar només ho apliquem quan ens convé. Per exemple, a mi em rebenta profundament que cada vegada que vagi al forn i demani que em tallin el pa, em cobrin… crec que són 15 cèntims d’euro. Que no la deuen haver amortitzat la màquina de tallar el pa? A vegades (irònicament) em pregunto què passaria si els digués “no vull pagar”; l’import corresponent a la tallada, és clar… Què em dirien? Per què la gent no ho fa? No és semblant?

Podríem entrar en un debat molt més interessant sobre la música, per exemple… Quant val fer un disc? Amb… 100.000 euros ja deu estar pagat oi? Però, oi que tant la primera venta com la que fa 500.000 (els discs que tenen sort d’arribar-hi) valen igual? Oi que no anem pas a la botiga de discos i diem “voldria el disc de Manel; sàpiga que només li pagaré el valor del CD i la impressió del llibret que no crec que sigui massa més de… 2 euros?”. Sí que és cert que amb el tema digital tot canvia perquè les cançons valen 0.99 euros però… enteneu el tema? En el cas digital, arribaria un moment que ni 0.99 euros...

Portat a un extrem, la filosofia del #novullpagar, comportaria a que sempre estaríem endeutats. És a dir, un cop tu hagis recuperat la inversió inicial i comencis a recollir beneficis, no pots continuar cobrant. Com s’entén això? No sé si m’explico… La gent (empresaris, emprenedors) no munten negocis, s’arrisquen i s’endeuten per pagar una inversió inicial i fer net, sinó per fer diners. Oi que no costa tant d’entendre? Us imagineu un dentista? Compra una màquina d’aquelles que deu valer… 10 anys pagant-la i, com que ja ha recuperat la inversió, ara no li paguem… No té ni solta ni volta, no?

Per altra banda, com us deia, no és cert que la gent no vulgui pagar. Una clara referència o exemple sobre aquest tema, és Whatsapp versus Hangouts de Google. Jo, ja ho he dit altres vegades, no tinc Whatsassp; no el tinc des que el fan pagar. Ho sé… crec que són 0.99 cèntims d’euros l’any però, certament, #novullpagar; no em dona la gana. I, menys encara, quan hi ha aplicacions que fan el mateix, afegint-hi funcionalitats i són gratuïtes. El Whatsapp el pots tenir instal·lat en diversos dispositius? Amb el Whatsapp pots fer vidoetrucades a grups? Amb el Whatsapp pots demanar assessorament tècnic? Pots compartir la pantalla del teu ordinador o pots controlar-ne remotament un altre? Però la gent #sivolpagar 0.99 euros per una aplicació que no fa ni la meitat de coses que una que és gratuïta… Deixant de banda que, ara que està de moda, almenys les teves dades només les té Google (que llavors ja sabem que en fa el que vol).

Celebro que es comencin a multar els que no van pagar. Ho dic molt sincerament. Les lleis hi són per respectar-les i no ens les podem fer venir bé convenientment. Perquè, com vaig dir aleshores, on és la frontera? A uns no els sembla bé pagar per un peatge i no paguen. Doncs a mi no em sembla bé pagar per tallar el pa i no el pago? Oi que no té sentit?