El maleït dret a decidir

Després de tantes entrades al bloc parlant sobre aquest tema, no sóc capaç de posar un títol original ni tampoc dir-vos on n’he parlat en anterioritat amb certa concreció. Sí que és cert que en parlava quan deia que la via del referèndum no em semblava la més idònia, a les tres entrades que vaig dedicar a la declaració de sobirania del Parlament al gener (segon fascicle i tercer) , o quan -més darrerament- he parlat sobre la resolució del dret a decidir. En definitiva, porto moltes entrades -masses?- dient que decidir, no és executar i la gent ho confon. I ara encara hi torno perquè em sembla que convé recordar-ho.

Ho recordo l’endemà de la polèmica entre Joaquim Nadal i Lluís Foix a la tertúlia del grandíssim programa del Xavi Freixas. Particularment, ja fa molt temps que sento el Lluís Foix dient el que va dir ahir… el que passa és que Quim Nadal no fa massa que assisteix a les tertúlies de la nit. Per cert, aquest seria un altre tema… Com ha canviat el Nadal polític del Nadal no polític… Ara, que no és a la política, sembla que vulgui canviar el món! Era aleshores -quan remenava les cireres- que havia de canviar, no el món, sinó Catalunya. Però bé… Sigui dit de passada, també, que cap dels dos són Sants de la meva devoció.

Què és el que fa temps que diu Lluís Foix i no agradava a Joaquim Nadal? Doncs que això del dret a decidir s’ho han tret de la màniga i que no existeix en lloc del món. Cert; molt cert. Com explicava en l'entrada de la declaració de sobirania, el Parlament es va autodonar el permís/dret d’autodecidir… Sublim… Calia? Perquè aquí es barregen dos o tres conceptes; o més. Per una banda, l’humiliant fet que és per qualsevol que sense demanar permís, es doni permís per concedir-se permís. Sembla rebuscat però, és el que van decidir al Parlament. És a dir, ells mateixos van decidir que tenien el dret a decidir… No sé si m’explico.

Un altra qüestió és que aquest dret, no existeix ni s’ha exercit mai al món (que jo sàpiga) perquè és poc més que absurd; si més no en països presumptament democràtics. Com defensa Lluís Foix, en tot cas existirà el dret a l’autodeterminació (reconegut a la carta dels Drets Humans de la qual Espanya hi va donar suport amb la qual cosa, la independència sí és constitucional), el dret a votar, el dret a veto… però el dret a decidir… seria quelcom semblant com el dret a respirar. És una cosa tant bàsica, que si bé em sembla absurd, més absurd em va semblar que el Parlament en fes una resolució; que, insisteixo, per què fas una resolució per dir que tens dret a decidir? Amb quin poder de decisió? I, si no el tens, amb quin permís/dret ho decideixes?

Per tant, arribem a un dels temes que plantejava fa molt temps. El que la gent està confonent dret a decidir amb dret a executar. Error! Independentment que la gent vincula decidir amb un suport afirmatiu incondicionalment, també ho confon amb executar. I, tampoc. Primer hem de determinar què hem de decidir, llavors decidim i, cas que es doni o sigui necessari, finalment, executem. Fixeu-vos si canvia la cosa de ‘dret a decidir’ a ‘dret a l’autodeterminació’...

En un cas, és simple, decidim sobre l’autodeterminació (volem o no volem ser independents). En l’altre cas, decidim. I què decidim? Ah!!!!!!! Aquí és on es complica el tema i ja anem arribant cap al final de l’entrada. Si tenim dret a decidir, primer hem de decidir sobre què. Per exemple, podem decidir si volem un tracte fiscal preferencial (cas que Espanya l’oferís), o volem un estat federat, o volem la independència o volem qualsevol altra història anomenada tercera via. Enteneu la diferència? Endemés, i, per acabar, defensant el dret a decidir (i no el dret a l’autodeterminació) com negues en una hipotètica consulta sobre el dret a decidir la possibilitat d'una tercera via o tres o quatre respostes? Bé que hem de decidir, no? Senzillament, en nom del dret a decidir, no pots.

Així doncs, les paraules sí que importen i molt. Jo sempre he defensat que no s’havien de confondre les terminologies perquè són coses molt diferents. Decidir no està gens acotat, és molt ambigu i se li pot girar en contra al president Mas en qualsevol moment; de fet, em sembla que ja està passant. En canvi, autodeterminar-se, és clar. Claríssim.