Cercar en aquest bloc

Carles Costa i Muntadas

Bloc personal de Carles Costa i Muntadas on reflexiono sobre diversos temes partint d'un lema propi: la humilitat i la reflexió són el nèctar i l'ambrosia del coneixement. També opino, sovint políticament no correcte. Enamorat de Vic.

Frases meves
Jo autor de llibres

Més…

Acord per la consulta v.1

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

- dijous, de desembre 12, 2013

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Carles Costa i Muntadas

Contingut del bloc

Frases meves
Victòries
Antònia Bardolet, una estrella en l’univers vigatà
Glòries Vigatanes
Un passeig per Vic
Construint la meva Catalunya ideal
Exposició Esperantista
Quant a mi

Etiquetes

Política265 Independència195 Democràcia143 Vic111 Història110 Glòries Vigatanes84 Quotidianitat76 CiU69 Treball62 Llibertat47

Reagrupament47 cultura46 Religió39 Salut38 Economia35 Tecnologia33 Coneixement30 TV330 Ciència29 Filosofia29 Plaers29 Llengua27 25N24 Educació24 Records21 Empresa20 Ensenyament20 Natura20 Cuina19 ERC14 Barça12 Esperanto12 Periodisme12 Internet11 Nazisme11 Cafè10 Immigració10 Música10 Corea9 Mitologia9 Poesia9 Règims9 Seguretat9 ANC8 Dret a decidir8 Biologia7 Esport7 Informàtica6 Meteorologia6 Cine5 Recursos5 Teologia5 Xina5 EuskalHerria3 Infraestructures3 Recepta3 SCI3 Societat3 TV3 Tradició3 JxCAT2

Mostra'n més Mostra'n menys

Arxiu del bloc

2024 51

2023 33
2022 38
2021 68
2020 56
2019 11
- de desembre 5
- de novembre 6
2016 4
- de juliol 3
- de juny 1
2014 18
2013 56
2012 135
2011 94
2010 21
2009 31
2008 78

Mostra'n més Mostra'n menys

Entrades més populars

Discurs enllaç Jordi i Judit

- dissabte, d’abril 23, 2011

El 23 d'abril vaig ser testimoni d'una boda; aquest n'és el text que els hi he llegit als nuvis: Sempre he cregut que a la vida has de ser humil, modest i, en totes les ocasions que se’t brinden, aprendre dels que saben. També crec que s’ha de desitjar absolutament tot; però no esperar mai res. Seguint aquesta filosofia, us haig de confessar que poc m’esperava que em convidessin a un esdeveniment com aquest. Jordi, Judit, moltes gràcies. Però si poc t’esperes que et convidin, menys encara t’esperes que et demanin ser testimoni i, finalment, que et demanin unes paraules. Així que, amb la millor de les intencions i, sense saber ben bé que haig de dir, ho intentaré. En primer lloc, deixeu-me que us enumeri uns records que tinc d’en Jordi des que el conec. Uns moments que em mereixen ser destacats. Curs de preparació per fer un mòdul d’informàtica. Allí el conegué. Tímid, amable, afable i, bona persona. Aquesta en va ser la meva primera impressió en començar les classes. Per...

Segueix llegint prement aquí »

La caixa de Pandora

- diumenge, de juny 30, 2013

Molts haureu sentit en alguna ocasió, l’expressió “obrir la caixa de pandora” o, en altres versions, “obrir la caixa dels trons”. Dit així, em permeto afirmar que la majoria, en sentir aquesta frase feta, sap de què es tracte. Cert, significa que en algun moment, alguna acció, alguns cosa, fa que comenci a anar tot malament. Semblant a la cançó de Manel que diu “I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim”, però just el contrari. A vegades, una tonteria, obre la caixa de pandora i no ens sortim; o costa molt, o tot són calamitats. Però, quin origen té tot plegat? Novament, cal cercar-lo en la mitologia grega. Tot comença amb Prometeu. Prometeu, que significa ‘previsor’, era un tità, fill de Jàpet i de Temis (o Clímine). Va ser el mític rebel i defensor dels humans contra l’hostilitat dels déus; era amic dels mortals. Prometeu, doncs, roba el foc que Zeus tenia al seu carro i aquest vol venjar-se. Per fer-ho, va manar als déus que fabriquessin una dona capaç de...

Segueix llegint prement aquí »

El naixement de Jesús

- dimecres, d’abril 03, 2013

Sempre és motiu per alegrar-se quan reps felicitacions sinceres. Val per tot el tipus de felicitacions però, el fil conductor d'aquesta entrada és sobre els aniversaris; o no. El meu, més concretament. No em fa res dir l'edat que tinc ni el dia que vaig néixer però, sí que d'ençà d'uns anys, em molesta un xic rebre felicitacions no sinceres. No sé si és el terme més adequat... Per entendre’ns, anomeno felicitacions no sinceres aquelles que les desencadenen els avisos de qualsevol xarxa social; dit d’altra manera, que si no fos per la xarxa social de torn, ni tant sols sabrien que existeixes. És important entendre aquest matís. Quan en alguna banda (Internet) em demanen una data de naixement pel registre, generalment li poso 1 de gener de 1970; és falsa i és la data que es pren com a referència informàtica... no vull que el dia del meu aniversari em feliciti gent per quedar bé... només desitjo -i a vegades fins i tot espero- la dels amics i persones properes que el rec...

Segueix llegint prement aquí »

El Ruc Català

- dimarts, de desembre 24, 2019

No recordo si he parlat mai del ruc català però estic molt segur que no pas en els termes amb els que en vull parlar avui. I és que he llegit recentment l’estreta relació entre l’animal i un vigatà. Ep! No en els termes de persona d’enteniment obtús, mancat d’intel·ligència —que també n’hi ha— sinó en la preservació de l’espècie. I és que, sempre ens podem trobar a un vigatà en qualsevol lloc inhòspit o temàtica curiosa. Què seria del món sense els vigatans? L’origen del ruc és la subespècie d’ase Equus asinus somaliensis . El gènere Equus es va desenvolupar probablement a Nord-Amèrica, d’on va passar a Europa, Àsia i Àfrica. Sembla que actualment hi hauria tres races d’ases a l’antic regne d’Espanya descendents del tronc africà ( Equus asinus africanus ): el Guarà Català, la Mallorquina i el Zamorano-Leonés. El Guarà Català ha estat pal de paller d’altres races: la francesa Poitou, les italianes Pantellaria, Martina-franca, i la Siciliana o Ragusana. També s’assigna certa influè...

Segueix llegint prement aquí »

El bisbat de Vic

- dimarts, d’agost 24, 2021

Just ahir mateix apareixia la notícia que el bisbe de Solsona, Xavier Novell, renunciava al càrrec per motius estrictament personals. Avui mateix, Vilaweb en fa una radiografia. Resumint, bisbe molt jove, amb un gran pervenir, que fruit d’una estada a Roma es va posar molt en contra de l’homosexualitat. D’altra banda, fou un bisbe declaradament independentista. Des del punt de vista religiós, cap de les dues coses haurien de ser notícia, sinó que hauria de passar a la història per altres fets. Dit d’altra manera, la feina d’un bisbe no és ficar-se amb la llibertat de ningú (en aquest cas sexual), com tampoc en política. A partir d’ahir, doncs, la diòcesi de Solsona l’administrarà interinament el bisbe de Vic, Romà Casanova. Això em dona peu a parlar del bisbat de Vic. El bisbat de Vic, fins l’any 1957, va comprendre poblacions de les quatre províncies catalanes. Actualment només s’estén per les províncies de Barcelona i Girona. Té una extensió de 4184 km 2 , 10 arxiprestats i 250 parr...

Segueix llegint prement aquí »

L’altra realitat de Corea del Nord (2/8)

- dimarts, de desembre 03, 2024

La història del primer nordcoreà, Sungju Lee, està narrada en forma de novel·la en un llibre escrit per a adolescents. Conta la història d’un jove nordcoreà (ell mateix) que passa d’una posició benestant a la misèria en un obrir i tancar d’ulls. En aquest cas, és interessant perquè, no només mostra la vida dels nens rics de Pyongyang, sinó que també mostra la vida dels nens pobres de la resta del país. És més, el protagonista és qui viu ambdues, de manera que parla sempre amb coneixement de causa. Seguint la sinopsi del llibre, Estrella fugaz (2022), direm que el seu pare era oficial de l’exèrcit popular del Nord, però cau en desgràcia. El llibre no explica el motiu, que jo recordi. Com anotava més amunt, Sungju ha d’acomiadar-se de la seva casa de tres habitacions, les seves classes de taekwondo, el seu piano, i del seu estimat gos Bo-Cho, per mudar-se als afores, enmig de la cartesià que colpeix el país sencer. A punt de complir els tretze anys, Sungju perd els seus pares i es conve...

Segueix llegint prement aquí »

Enfonsar la flota

- dimarts, de novembre 24, 2020

En dies com els que fa mesos que estem tenint, és clau mirar de distreure’s. El que passa que distreure’s sol a vegades costa, i com que hem de reduir sí o sí les relacions socials... A més, com que tampoc s’hauria de sortir gaire... avui us proposo un joc per passar l’estona. És un joc de tota la vida, no cal tenir l’adversari cara a cara, és simple, es pot fer pràcticament amb qualsevol cosa, i és completament gratuït. Es pot demanar alguna cosa més? Òbviament, el títol de l’entrada ja fa d’spoiler: enfonsar la flota . Les versions d’ enfonsar la flota son diverses i, a banda dels avantatges anteriorment descrits, és altament personalitzable. En el meu cas, aniré a un dels més clàssics. Com molts sabreu, el joc consisteix en enfonsar tota la flota de l’enemic. Imagineu-vos que esteu enmig d’una batalla naval. Vosaltres contra el vostre enemic, cadascú amb la mateixa flota: igualtat de condicions. L’atzar o segurament l’astúcia i l’estratègia en farà un vencedor.

Segueix llegint prement aquí »

L’harmonia de les cèl·lules (5/7)

- dimarts, d’octubre 29, 2024

En algun punt de la setmana passada ho havíem deixat en el cicle de la vida. Quan el zigot es divideix i crea l’embrió, és quan es comença a dividir de manera frenètica i comença a formar dues capes de cèl·lules: l’externa (ectoderm), i l’interna (endoderm). Unes tres setmanes més tard de la concepció, una tercera capa de cèl·lules envaeix les dues capes anteriors i s’allotja entre ambdues, com el típic nen que es posa entremig dels seus pares al llit. Aquesta darrera capa serà la capa intermèdia (mesoderm). Això és crític i primordial, com tot el procés, però ja des d’aquest moment es determinen els futurs òrgans i teixits que tenim al cos. Així doncs, ja tenim l’embrió i les seves tres capes i, com deia, és la base d’absolutament tots els òrgans del cos. I si teniu una mica o molta imaginació, sabreu com es determina: és molt enginyós. L’ectoderm (capa exterior) produirà tot allò que fa referència a l’exterior o superfície del cos: pell, cabell, ungles, dents, fins i tot el cristal·l...

Segueix llegint prement aquí »

Calendari romà

- dimarts, d’abril 14, 2020

En aquest bloc ja hem explicat diverses vegades coses referents al temps. Que em vingui a la memòria, en el seu dia, un d’aquells que havia de ser la fi del món, vaig fer una breu pinzellada sobre el calendari maia . Al 2012 em devia preocupar això del temps... perquè per cap d’any escrivia de per què els mesos es diuen com es diuen . La darrera entrada al respecte ha estat fa uns dies, quan parlava del significat d els dies de la setmana . Entremig, aprofitant el desig 2020 , també tinguí ocasió de recordar que no tots vivim al mateix any. No obstant tot això, si llegiu documents relativament antics, notareu que quan daten les efemèrides, no posen dimarts 14 d’abril de l’any 2020 . Utilitzen una altra nomenclatura. En el cas de la Catalunya medieval, el calendari romà antic. Com tantes altres coses, no sé si ho he acabat d’entendre però i/o ho sabré explicar. El fet és que el calendari romà antic es basava en cicles lunars. Bàsicament, tenien assenyalats tres moments: lluna nova, q...

Segueix llegint prement aquí »