Actor/actriu, professió en auge

Tant sé que el que escric arriba a molt poca gent, com que té algun valor i part d’alguna raó. Tinc algun convenciment que si tingués padrins, seria llegit i segurament seria alguna espècie de guru. En aquest bloc he escrit coses que al llarg del temps s’ha anat vist que no anava errat. Com sempre dic, no és que tingui una bola de cristall, sinó que és pur sentit comú i/o conseqüència lògica dels esdeveniments. Com a exemple del que dic, fixeu-vos en el que deia el febrer del 2009: 

Jo penso que el futur no és la TDT, i que quan tothom (o bona part) hagi fet la petita despesa de la TDT, començarà a promocionar-se la TV IP; és a dir la televisió per internet; molt més barata i accessible per qualsevol televisió que disposi d'una connexió a internet i sense dependre de les llicències. I és per això que veig que no tindrà massa èxit la TDT, perquè d'aquí a 4 dies (o 8), hi haurà un munt de canals via internet. El programa que vulguis, a l'hora que vulguis i com vulguis.

Aquest paràgraf forma part de l’entrada La TDT. No obstant, avui ni parlem de la TDT ni de les meves visions. Segurament també he errat prediccions però aquestes ja no les recordo. En fi... Netflix va aterrar a Espanya el 2015; HBO ho va l’any següent. I així ha anat creixent l’oferta fins el Disney+ del 2020. 

Això, a grans trets, significa una cosa que no passa desapercebuda a ningú. Deixant de banda que els canals convencionals perden terreny, aquests canals alternatius el guanyen. No entrem a valorar la televisió infausta que destil·len la majoria de cadenes. Precisament pel baix contingut i pèssima qualitat, la gent prefereix pagar un servei que els hi agradi. És simple... la majoria de televisions tenen una programació fixa les 24h dedicades a anuncis comercials, i de tant en tant fan pauses per emetre alguna pel·lícula, sèrie, documental o alguna mena de cosa per distreure el personal. Total, que avui en dia que el temps és or, la gent prefereix pagar i invertir el seu temps en quelcom interessant, que no pas fer ús de la televisió gratuïta i que t’acabi costant molt més pel temps que hi dediques. 

Com deia, el fet que cada dia aquests canals tinguin més adeptes i més subscriptors, obliga als seus propietaris a la creació de contingut. És clar... si la gent se’n va de les televisions convencionals per manca de contingut, és perquè a una altra banda els n’ofereixen més i millor. I què significa creació de contingut? Significa que han de fer un gran número de sèries o pel·lícules perquè puguin tenir distreta a la gent durant moltes hores al dia. Tot amb tot, on arribem és a que actualment hi ha un gran reguitzell de sèries per veure. Diria que l’oferta serial no havia estat mai tant gran com ara. 

Hi ha sèries per a tot i per a tothom. Sèries dramàtiques, de ciència ficció, d’humor, d’acció... un sense fi per mirar de satisfer el més gran públic. És aquí on hi ha la possible professió en auge. Si bé la majoria de cadenes tenen la seva sèrie principal i destacada que tothom en parla, el cert és que es premia la quantitat per sobre de la qualitat. Per tant, es necessita i es necessitarà una gran quantitat d’actors i actrius per satisfer tanta demanda. Poques sèries duraran gaires temporades i en sortiran cada temporada una gran quantitat. La gent vol immediatesa, novetats... vertigen... I, és clar... tampoc es tracte que sempre les facin les mateixes persones, sinó que vagin canviant cares. Això, indirectament, també significa una altra cosa que els consumidors agrairan. Més quantitat d’actors i actrius, també significa més competència. I més competència, en principi, també significa més qualitat en els resultats finals. Certament, les portes estaran obertes per més actors i actrius, però estar a dalt de tot els costarà una mica més. Tanmateix, al final, el consumidor és fàcil que ho acabi gaudint més i tots contents.