La Covid-19 (9)

Just acabar d’escriure la Covid-19 (8) vaig veure que m’havien quedat coses al tinter. No obstant, per no fer-ho massa llarg, ho partim en dues entrades i aquesta ja serà la novena! Tampoc puc assegurar que sigui la darrera perquè em sembla que encara queda. Tanmateix, el que de moment em va quedar al tinter son dues coses: la crisi i la tranquil·litat.

Des del minut 1 que ja vàrem dir que una de les derivades de tot plegat, seria la crisi econòmica. Ja la tenim a sobre. Espanya està en bancarrota (tampoc és res nou). M’hi jugo un pèsol. El fet que encara hi hagi gent que no hagi cobrat ERTOs, em sembla que ho demostra bastant. No obstant això, si hi havia un índex elevat d’atur, i a més es van presentar un seguit d’ERTOs i acomiadaments, algú em pot explicar com pot ser que hi hagi tanta gent a les terrasses dels bars? Ep! Entenc perfectament que els bars i tot el que fa referència a dos dígits del PIB del país cal que reprenguin l’activitat. Però... quina gent hi va? Perquè els falta espai... diria que hi ha la mateixa gent que abans, potser. No? Llavors poden passar tres coses: 1) que realment estem com abans que comencés la pandèmia; 2) que realment la crisi, en termes globals, no sigui tanta; o 3) que la gent és molt irresponsable perquè si no tinc clar com podré pagar al súper, l’última cosa que faria jo és anar a fer unes tapes.

Seguint amb la crisi, o relacionat amb l’economia, una cosa que em pregunto és com farem la declaració de la renda l’any que ve. Confio que a molts ens sortirà a retornar-nos diners, oi? Des de la meva ignorància però lògica ignorància. Si les empreses es poden desgravar l’IVA de lloguers, serveis (Internet, electricitat...), com també ho poden fer els autònoms, si hem estat teletreballant, ens podrem desgravar una part del lloguer, electricitat, Internet... ho dic perquè haurem estat les corresponents jornades laborals fent ús professional d’una cosa personal... A banda del que s’hauran estalviat les empreses, que de serveis pagaran entenc que han vistos reduïdes les despeses. A veure si algú amb certa rellevància ho demana de cara l’any que ve i sabem què podem fer. Si és que podem fer-hi alguna cosa. Ja us dic que em semblaria lògic que ens poguéssim desgravar coses.

La darrera cosa és la tranquil·litat. Què voleu que us digui? No sé quin dia van dir que podien obrir les terrasses i l’endemà ja trobava a faltar les mesures de la fase anterior. Per segons què, trobo a faltar la fase 1. Aquella calma, aquella tranquil·litat... podies anar a comprar i no et trobaves pràcticament ningú... podies obrir la finestra o la porta del balcó i se sentien els ocellets cantant l’himne de l’alegria. Res! S’ha acabat! Tristament. Perquè això tampoc ho hem après... a respectar el descans dels veïns. Potser també ho acuso molt, partint de la base que he pogut aproximar-me més o conèixer més la vida de monjos i monges que porten una vida contemplativa. No em digueu que durant el confinament, no hem sigut tots plegats una mica monjos o monges de clausura... Gaudint del silenci, d’un mateix... Ho trobo a faltar.

Tot amb tot, seguirem resistint i intentant buscant alternatives. Al capdavall, l’important és persistir fins que arribi la vella normalitat. Llavors podrem continuar renegant també sobre les velles coses.

Comentaris