Quan l’insult en català vola o neda

La riquesa lèxica de la llengua catalana és espectacular. No ho descobrirem ara. També ho és la seva manera d’insultar-se. Hi ha llocs webs que recullen centenars de paraules que es poden utilitzar per insultar. O més que per insultar i per generalitzar-ne l’ús, diria que per ferir verbalment a una persona, fer-ne escarni o palesar-ne una característica que a priori és negativa. Per posar-vos un exemple, quan a algú li diem que és un xerraire, no crec que l’estiguem insultant, sinó que posem al descobert una característica que ens pot arribar a molestar quan sobrepassa un límit. 

Dit això, aquesta riquesa de vocabulari per insultar-nos, també em recorda la cortesia britànica. Tenia un bon amic que li parlava sovint del tema. Ell no perdia les bones formes en cap moment, però et podia estar ofenent de manera molt cortesa. Per entendre’ns, jo sempre li deia que els britànics, i amb perdó de l’expressió, no arrufarien mai el nas i t’enviarien a pastar fang, sinó que de manera molt cordial i educada, et dirien quelcom semblant a «pot vostè anar-se’n a amassar terra i aigua, si us plau?». Per tant, et brindaven un flist-flast que no sabies d’on venia, i potser ni tan sols ben bé què significava. És una mica el cas dels insults en català. 

D’aquests n’hi ha de molts tipus, però jo he volgut escollir-ne només uns quants. Ho he fet segons dues premisses: 1) el nom amb el qual t’insulten o insultes vola o neda, i 2) són paraules reconegudes al diccionari. Amb això vull dir que n’hi moltes més que podrien volar o nedar, però que, malgrat ens ho puguem dir col·loquialment, en realitat el diccionari no reconeix el significat pel qual utilitzem la paraula. També he escollit els que volen o neden perquè em sembla molt curiosa la relació entre insults i ocells o peixos. Tanmateix, com deia, val a dir que hi ha altres insults de mamífers o altres coses. Aquí en venen uns quants. 

Començarem pels que volen. Direm capsigrany a una persona de poc seny, no gens entenimentada. Si veiem a una dona malgirbada, sense gràcia, que mascleja (de mascle), l’anomenarem gallimarsot, que alhora pot ésser un gall sense cresta (que ja sé que no vola). Si veiem qualsevol persona molt lletja, o una dona que va molt pintada, de manera grotesca, ens podrem referenciar a ells com a lloros. D’un covard, també en direm gallina (encara que no voli...). Un gamarús, a banda d’un ocell de l’ordre dels estrigiformes, també és una persona toixa, aturada o de maneres rústiques. També podem anomenar garsa a una persona que no pensa en res més que arreplegar béns i avantatges per a ell. D’altra banda, si parla molt, podrem dir que és una mallerenga. Una d’aquestes molt britàniques és un mastegatatxes, que l’emprarem per referir-nos a una persona que sempre remuga i sempre hi posa cullerada. 

Com a paraula més malsonant i que s’utilitza com a insult quan és una manera de guanyar-se el pa, hi tenim la meuca, que també és una òliba. De la mateixa família hi ha el mussol, que també és una persona molt ensopida, poc animada, que a penes parla. Just a l’altra banda, hi podríem trobar un passerell, que és una persona viva, astuta o molt alegre. En aquesta cas, també l’utilitzem en to despectiu, però penso que en realitat és una afalac. Un que el sento molt proper és aquell dominador, que governa amb tirania, o la persona que exerceix autoritat d’una manera opressiva i sense gaire respecte als altres: un tirà. Paradoxalment i irònica, també és un simpàtic ocellet... Possiblement a l’altre extrem hi trobaríem un titella, és a dir, una persona mancada d’energia o voluntat, manejable fàcilment pels altres o una persona ridícula, esquifida i petulant. Tanmateix, podria volar perfectament al costat del tirà. Finalment, amb el que hem començat, el xerraire, que si bé és una persona que es fa pesada perquè no calla mai, també és un bonic gaig blau. 

Per sota d’aquests hi tenim els que neden. Si sabem d’un al que el seu cònjuge o parella l’enganya, i li volem fer mal (no cal, no?), li direm que és un banyut, altrament dit peix perciforme del grup de les bavoses: crec que no es menja (fins que no ho digui l’Ángel León). També li podríem dir cornut, que alhora és el peix martell. Si el que enganya és ell o ella, o és la personificació del mal, direm que és el dimoni!, però també són uns simpàtics peixets que quedarien molt bé en un aquari. I quantes vegades ens hem referit a una senyora que ens ha fet anar malament com a bruixa? Al mateix temps, en quantes ocasions l’hem demanat a la peixateria? La podríem demanar per fer un menú on d’aperitiu podríem posar-hi cabres. Tanmateix, amb un menú com el que estem plantejant, no convidaríem a gent que estigués com una cabra, oi? 

Parlant de menús... també podríem servir uns sonsos fregits, no? No em refereixo al que està mancat de vivor, de gràcia, sinó aquells peixets petits i llargs. Pel plat fort caldria fer un fumet. Jo sempre que en faig demano a la peixateria aranyes i rates, que també és aquella persona molt avar, o també la molt aficionada a freqüentar biblioteques o en general consultar llibres d’estudi (és una rata de biblioteca!). Amb el fumet podríem fer una sarsuela, amb el seu lluç, que també s’és dit d’aquell curt, parat, que no és espavilat o deseixit. A qui no li agradés li podríem fer un bacallà confitat o fet a baixa temperatura. Nom que també podem utilitzar per referir-nos a una persona que està molt magra i seca. Finalment, si el comensal no vol menjar res perquè li fan por les espines, però no gosem dir-li que és un figaflor, sempre li podem dir que és un bacora (bleda). Si veiem que ens mira malament... ens podem fer els suecs i treure un plat del mateix, que és un peix semblant a la tonyina, i de ben segur que serà molt sa. 

Si algú li interessa el tema, de veritat que hi ha autèntiques joies. Particularment, m’ha fet molta gràcia menjapà, papadiners, i guilopo. Els dos primers perquè em semblen molt elegants per dir a algú que és un vividor. El darrer, perquè és un cas semblant al de crac. Tu el pots dir a tothom, i en funció de com es posi, sempre pots dir que era un afalac.

Comentaris