La Covid-19 (10)

Feia dies que no parlava de la Covid-19. No és que n’hagi estat aliè. Tampoc és que no m’interessi. Els que em coneixen de prop saben que fins i tot m’interessa massa i potser m’amoïna més del que m’hauria d’amoïnar. Ens les darreres entrades parlava del que anomenen nova normalitat. El cert és que sembla que ni tan sols hem pogut assaborir-ho una mica i no hi hem arribat. O hi hem arribat i ha estat un obrir i tancar d’ulls. 

Una de les mesures estrella fou l’obligatorietat de la màscara. Això, en el primer moment que es va dir, alguns ja vàrem advertir que no serviria gaire per a res. Almenys, momentàniament. En cap cas discuteixo l’eficàcia de la màscara per prevenir infeccions. Si els que hi entenen no es posen d’acord (que també és digne d’anàlisi), menys a dir tinc jo que no hi entenc gens. Tanmateix, sí que sempre dic que si diu que faràs una cosa, la complexis. 

És a dir, quan deia que no serviria per res (o per poc), ho deia amb el sentit que no pots esbombar una obligatorietat quan no tens mecanismes per fer-la complir. El Govern va fer el ridícul (tristament hem vist que l’ha fet en moltes ocasions d’ençà que no té l’excusa de les competències) dient que imposaria multes de cent euros. 

Pel que fa a Vic, al cap de poc sortia la notícia a El 9 nou que durant una setmana, havien multat a cinc persones. No sé quin sentit tenia la notícia... si per dir que ho havien fet molt bé, o que ho havien fet molt malament. El que sí es pot assegurar és que el nombre de multats és ridícul. En el meu cas, tan sols traient el cap per la finestra, ja veies a passar més de cinc persones sense màscara, de manera que és del tot incomprensible —o no— que un cos només hagi estat capaç de multar cinc persones. 

Insisteixo amb el fet que no valoro l’eficàcia de la màscara ni la mesura. Però anant pel carrer, trobant-se un munt de persones sense màscara i/o mal col·locada, i rebent la notícia que amb una setmana han multat cinc persones... és obvi que l’efecte que busquen que la gent se la posi no es satisfà. Ni tan sols va pel camí correcte. I aquí rau una mica el kit de la qüestió i retornem al principi. Si no tens mecanismes per fer complir una cosa, no la diguis. En primer lloc, perquè fas el ridícul. Més enllà d’això, que ja hi estan i hi estem acostumats, dones la sensació d’impunitat davant les normes: el fet de poder saltar-se les regles i tenir la percepció que no et passarà res. Finalment, que si la gent va sense màscara i no multen, la cosa no deu ser molt greu... cosa que tampoc és el missatge que crec que volen donar. 

En fi... la setmana passada crec que ho van tornar a insistir, però en aquest cas delegant la responsabilitat als ajuntaments. Amb algun dia que he sortit, he observat que la gent sembla que fa més cas, però es continua veient molta gent sense i, sobretot, mal col·locades. Mal col·locades... o la gent les porta mal col·locades, o estem davant d’una nova espècie humana que no respira per boca i nas. Potser estan creuades amb les granotes i respiren per la pell? Francament, ho dubto... M’inclino a pensar que les porten mal col·locades i, per tant, és com si no en portessin. Tanmateix, quan veus agents dintre cotxes policials que van sense... t’adones que no anem ni anirem gaire bé. De fet, una de les reflexions que he fet és que la natura no sempre és sàvia. Els humans hem fet mèrits durant centeners d’anys per acabar amb el món i amb nostres mateixos. No obstant, com a espècie, persistim. Això és una cosa que no pot dir tan alegrament el pobre tritó del Montseny, amenaçat tot i no fer cap mèrit per a desaparèixer. 

Veurem com evoluciona. De moment, Osona té risc alt de rebrot, i Vic ja fa dies que molt alt. Sorprenent? No. Pensàvem que arribaria més tard però és possible que arribi abans del que crèiem. Motiu... les màscares? No. O no només. Sortosament, el govern també ha començat a fer alguns deures i a fer proves PCR a tort i dret... D’això, només un apunt, confio que els negacionistes no vagin allí de manera repetida, com quan es van posar de moda els aparells d’alcoholèmia portàtils i els més irresponsables hi jugaven. Tristament, un dels problemes d’aquesta pandèmia és que depenem de la responsabilitat del govern i també de la responsabilitat de la societat en general...