Sein kampf (7/10): els jueus

Aquest és un tema espinós i com deia en la primera entrada, delicat i complicat. Torno a insistir amb el tema que només estic intentant entendre coses. Com bé indica el títol de la sèrie, aquesta era o va ser la seva lluita i no pas ni la meva, ni la de qualsevol persona amb un mínim d’humanitat. Personalment, em fa molt respecte tractar el tema. També perquè, precisament, hi tinc un profund respecte. En l’holocaust van morir sis milions de jueus, a banda de molts altres col·lectius. Això no s’ha d’oblidar mai. 

Per parlar d’aquest tema, permeteu-me que us introdueixi dos conceptes que per a mi són diferents i confio que se m’entengui. Encara no sé com anomenar-los. Tanmateix, un faria referència a la lògica (si plou em mullo) i l’altre a un concepte que estaria vinculat a la racionalitat, allò que es fa des d’una ment sana, amb moralitat, ètica... allò que diríem que és el correcte. Per posar un exemple: imagineu que doneu la instrucció d’anar a buscar diners amb el menor temps possible a un robot. El robot pensaria: si entro a un banc i l’atraco, és qüestió de minuts. La lògica penso que és aclaparadora i irrefutable. No obstant, no està bé. No es pot atracar un banc. Hi ha gent que ho fa, però no tenen ètica, moralitat... són delinqüents i, com a tals, no tenen una ment sana. Confio que s’entengui la diferència. 

En aquest cas, només vull tractar la part lògica. El si plou em mullo. I en cap cas per excusar el que va fer un dictador assassí. Absolutament res justifica l’holocaust ni res del que va fer als jueues ni a altres col·lectius. Vull que quedi clar. Ho diré les vegades que faci falta perquè no se’m malentengui. Únicament fem una viatge a la ment d’aquest dictador per trobar la seva (i només seva) lògica. Us poso un altre exemple que pot ajudar a entendre-ho i que explica la conducta d’un caníbal. En aquest cas era un home d’edat avançada que va assassinar i menjar-se a una jove. La ment criminal pensava dues coses: 1) si me la menjo sempre estarà amb mi i 2) si me la menjo heretaré la seva energia i d’alguna manera em rejoveniré. És un raonament lògic? Des del punt de vista d’una ment criminal, perversa i no humana podria. Però que sigui un raonament lògic no significa que estigui bé. Òbviament, no ho està i no només no ho està sinó que és delicte. 

Desitjant que se m’hagi entès, entrem en matèria. Com deia més amunt, Hitler va manar assassinar sis milions de jueus, com també altres col·lectius. En realitat són com dues cares de la mateixa moneda. Ja vàrem dir en la segona entrada de la sèrie, Sein kampf (2), que Hitler creia que la culpa de tot l’han tingut, la tenen i la tindran sempre els jueus. Es preguntava ell: «¿Se le adjudicará acaso la Tierra como premio a ese pueblo que eternamente vive sólo para esta Tierra?». 

Els jueus sempre han sigut titllats d’usurers i que la seva pàtria són els diners i la riquesa. Com qui diu, històricament no han tingut estat propi i per això, més que una pàtria comuna, els uneix una religió: el judaisme. Reconec que no tinc prou nocions de judaisme i demano disculpes si no és ben bé així. Tanmateix, no crec que sentiu jueus dient que són israelians, com nosaltres podem dir que som catalans, sinó que per diferenciar-se simplement diuen que són jueus. D’alguna manera, preval la religió per sobre de la nació: «su vida en medio de otros pueblos puede prosperar sólo si logra imponer en ellos la creencia de que, en su caso, no se trata de un pueblo, sino de una "comunidad religiosa"». 

Seguint aquest teoria, si no tenien pàtria, per quin motiu haurien d’haver hagut de defensar Alemanya quan aquesta estava en plena Primera Guerra Mundial? Hitler era del parer que si els jueus que vivien Alemanya haguessin lluitat (no només a la guerra) defensant el país, un altre gall li cantaria. En el cas dels jueus que vivien a Alemanya, Hitler pensava que els jueus només es preocupaven per la seva butxaca i no pas pel pervenir de la nació. És a dir, just a les antípodes del «no et preguntis què pot fer el teu país per tu, sinó què pots fer tu pel teu país» de John Fitzgerald Kennedy. Val a dir que algú que dona tanta importància a la pàtria/nació sense formar-ne part (Hitler no era alemany, sinó austríac), és fàcil que s’enervi contra aquells que en són i no la defensen. 

Així doncs, Hitler va començar a indagar què hi havia al darrera de tot el que li semblava que anava malament a Alemanya i/o que l’havia dut al desastre en el que estava submergida. I descobria (al seu entendre) que darrera de tot el que anava malament hi havia un col·lectiu jueu. Creia que els valors jueus no anaven en consonància amb els alemanys ni amb cap altres. A més, el dit anteriorment, només es preocupaven de la seva butxaca. I en un moment en el qual Alemanya estava entaforada en una gran crisis, aprofitar-se de l’avinentesa per enriquir-se no estava ben vist. Què pensaríeu d’una entitat bancària que s’aprofita de la vostra hipotètica pobresa? 

En el aspecto económico, la situación era todavía peor, pues ahí es donde el elemento judío había llegado a hacerse realmente "indispensable". El murciélago había comenzado a chupar lentamente la sangre del pueblo. Por el camino indirecto de las sociedades de guerra, había procurado liquidar paulatinamente la economía nacional libre. 

Per tant, com que tots els mals provenien dels jueus, i no els podia treure del país perquè no en tenien cap de propi, la solució era eliminar-los. Literalment. La intenció de Hitler era tallar el problema d’arrel. Si els jueus eren la font de tots els problemes, eliminant els jueus desapareixien els problemes. No podia consentir que no defensessin la pàtria. A més hi havia un altre agreujant: la temença (irracional) que si no guanyaven als jueus, els jueus els guanyarien a ells: «mientras que Inglaterra se afana en la conservación de su posición en el mundo, el judío organiza su ataque para conquistar la Tierra». Per què aquesta conquesta de tota la terra? Segurament, perquè no tenien terra pròpia. I, és clar, si conquistaven la Terra conquistaven Alemanya, i conquistar Alemanya, per un defensor de la pàtria era inadmissible. 

Lògicament i com he dit al principi, tot plegat pot tenir lògica en la ment atrofiada, perversa, malaltissa i criminal d’un assassí (no pas en una de normal), però en cap cas justifica el genocidi que van fer i mai a la vida s’hauria d’haver produït.