Sein kampf (8/10): l’evolució de les espècies

L’altra cara de la moneda és la de l’evolució de les espècies. Reconec que em faria falta llegir sobre Darwin i sobre el seu llibre més concretament. La màxima que promulga és aquella de «evolucionar o morir», o altres variants apunten que només sobreviu els més fort. És per aquest motiu que després de parlar dels jueus, Sein kampf (7): els jueus, parlo de l’evolució de les espècies. Ja no només perquè Hitler creia que els jueus eren una raça inferior i havien de morir, sinó perquè no només els jueus foren els seus blancs, sinó que també manà aniquilar gitanos, comunistes, homosexuals i persones que, senzillament, estaven maltes (paradoxalment, els creia una raça inferior i els eliminava perquè, precisament, eren superiors). La raó? Evolució de les espècies. Sona molt simplista, i ho és. 

Novament, cal advertir que estem dintre la ment d’un criminal dictador i assassí. Tractem d’escodrinyar les raons que el dugueren a pensar d’aquesta manera. A buscar la seva (i només seva) lògica. I ja hem vist que la seva lògica, com la de qualsevol altre criminal, no és una lògica normal. 

Per entendre aquesta lògica anormal, podríem parlar primerament d’animals. Arreu que fan criar diverses races de diversos animals, sempre veureu que la millora de la raça és constant. Veureu que la majoria de bous van a l’escorxador, mentre que els que tenen unes característiques que els fan únics, no només salven la vida, sinó que també els procuren descendència. Un exemple claríssim és el dels porcs que Jabugo. No tot porc que neix a Jabugo o rodalies podrà procrear-se, sinó que els que tenen l’ADN perfecte podran fer-ho per així mantenir la puresa i perfecció de la raça. Crec que passa exactament amb els gossos. Els cadells de gossos que han guanyat concursos es cotitzen a l’alça, mentre que els gossos petaners sovint acaben a gosseres o senzillament morts. Per acabar, parlem de la raça aràbiga de cavalls. Com a raça molt apreciada, sinó la que més, no només miren de mantenir-la i millorar-la, sinó que mai a la vida creuaran, cas que es pogués, un ase amb una euga aràbiga. 

Aquesta cosa que veiem tan normal en l’agricultura i ramaderia, no passa a l’espècie humana. O sí... ho ignoro (en el fons l’espècie humana som força hipòcrites). Per posar-vos un exemple, quina devia ésser la taxa de naixements de criatures amb Down fa trenta anys? i actualment? Ho ignoro però intueixo que molt menor, entre altres coses, perquè les proves que es fan en període de gestació, si hi ha qualsevol anomalia els pares decideixen si tirar o no endavant la gestació. D’alguna manera (no vull entrar en el debat de l’avortament... no parlem d’això) no és una manera de millorar la raça? Anant més al laboratori, la reprogramació genètica, no és una manera de millorar la raça? En els dies que vivim en els quals les malalties cardiovasculars s’emporten un munt de vides, si es pogués reprogramar algun gen que fes desaparèixer aquestes malalties, no estaríem millorant la raça? Finalment, si es poguessin abolir totes les malalties hereditàries, no seria un deure evitar que nasquessin criatures amb aquestes malalties? Jo, avui i amb el que conec, penso que sí. No es tracte de fer criatures més belles, sinó més sanes. Si la medicina i la biotecnologia ens ho permet, penso que hi estem obligats. Retornant al dictador: «¿No será posible esa renuncia, si en lugar del voto religioso se colocara la advertencia de que se debe poner un dique al envenenamiento de la raza y dar al mundo sólo criaturas sanas, hechas a "la imagen y semejanza del Creador"?» 

Però a la primera meitat del segle XX no existien aquestes possibilitats i el dictador creia que la manera de garantir la seva raça era eliminant la possibilitat que la raça ària pogués anar decaient. No entrarem en els estàndards de la raça ària. Només direm que el mateix que la promovia no la complia. No només això, sinó que hi ha qui apunta que en realitat, podia córrer sang jueva pel seu cos. 

Les maneres de garantir la raça perfecte des del seu punt de vista eren dues: 1) que no es barregés la raça ària (alemanya per entendre’ns) amb altres races, com no ho fan els cavalls àrabs, per exemple, i 2) no permetre que gent malalta pogués tenir fills: «todo individuo notoriamente enfermo y efectivamente tarado, y, como tal, susceptible de seguir transmitiendo por herencia sus defectos, debe ser declarado inapto para la procreación y sometido a tratamiento esterilizante» (caldria fer notar que possiblement ell hauria estat un dels afectats). Ell argumentava aquesta mesura de la manera següent: 
La cuestión de hacer imposible a los seres tarados la procreación de una descendencia también tarada es un imperativo de la más clara razón y significa, en su aplicación sistemática, la más humana acción de la sociedad. Ahorrará sufrimientos a millones de seres inocentes y, finalmente, determinará para el porvenir un mejoramiento progresivo. 
Afortunadament, o no, avui en dia tothom té dret a tenir fills amb qui vulgui. Quan apunto el matís que o no, em refereixo que a vegades, hi ha fills que no mereixen tenir els pares que tenen i hauria sigut molt millor néixer d’altres. Quant a aquest darrer dret, Hitler també discrepava en pro de la raça. I per entendre-ho cal tornar a la reflexió de més amunt: si sabéssim que podem transmetre una malaltia hereditària a un fill i que li seria un malviure, seria moralment acceptable i ètic tenir aquest fill pel sol fet de voler ser pares? Que cadascú hi reflexioni. Pel que fa a ell: «pero que es un crimen y, por consiguiente, una afrenta, transmitir por propio egoísmo esa desgracia a seres inocentes». 

Fos per A o per B, el fet és que no es coneixen fills de Hitler. Segurament afortunadament. Dic segurament perquè 1) si hagués traspassat els seus gens a algú i els hagués desenvolupat, el món tindria un problema i 2) si hagués traspassat els seus gens a algú i fos una persona normal, no sé com podria viure pensant que és el fill del culpable de la pitjor massacre de la història.

PD: referent a la millora de la raça (per dir-ho d'alguna manera) i a la hipocresia, llegim al 324 en data de quatre de gener que «Espanya deixarà d'esterilitzar per la força centenars de dones amb discapacitat». Segurament no era pròpiament una millora de la raça. La pràctica era perquè les mares no es podien fer càrrec dels fills i no pas perquè els fills poguessin heretar les discapacitats del/s progenitor/s. No obstant, no deixa de ser una mesura en contra la voluntat de la gent que incideix sobre la seva descendència. Vull dir que, ben mirat, no dista gaire...

Comentaris