La Covid-19 (16)
No parlava de la Covid-19 des que em van administrar la segona dosi. No diré que ha plogut molt d’ençà d’aleshores, però si que ha passat un temps. I, més que temps, el que és important és que han passat coses rellevants. Bàsicament, dues que van d’alguna manera lligades: les botellades, entrompades o no sé com cal dir-n’hi, i la reobertura de les discoteques.
Quant a la primera, ja en parlava en l’entrada catorzena dedicada a la Covid-19. Recordant l’efemèride, un dels arguments que utilitzava el sector a favor de la reobertura de les discoteques era que ho volien fer per evitar les botellades. És a dir, obrien per fer un favor a la societat i sempre pensant en els demés. Naturalment, va durar dos dies. Bàsicament, per dues raons que ja apuntava i no cal tornar a desenvolupar: edat i preu de les consumicions versus target dels protagonistes de les botellades. Per cert, insisteixo que no sé com se li ha de dir. Hi ha qui ho anomena entrompades però d’acord amb l’IEC, el terme fa referència a l’embriaguesa, i les entrompades que hem vist no fan referència únicament al consum d’alcohol. Dit això, botellada no està reconegut. Nota mental: possible nou terme a l’IEC de cara a un futur.
Així doncs, aquest cap de setmana s’ha tornat a donar barra lliure a les discoteques (oferir ho dubto). Divendres donaven el tret de sortida i l’endemà ja teníem les primeres (i no últimes) imatges lamentables. Tant lamentables com previsibles, i com també tolerades i que acabaran en no res des del punt de vista de responsabilitats. Veurem, o no, el resultat d’obrir discoteques en espais tancats d’aquí a uns dies. No tinc clar que es reflecteixi perquè no ha canviat gaire res de les setmanes anteriors des del punt de vista pràctic.
Pel que fa a les entrompades, conviuran de manera indefinida i no cal ser doctor el sociologia per veure-ho. Generalment són multitudinàries (hem vist perplexos les de Madrid i Barcelona durant setmanes i festes), sovint la gent va sense mascareta, i a més són gratuïtes i sense normes. Per contra, les discoteques generalment són en locals tancats, no són gratuïtes i les consumicions són cares. Pel que fa a l’afluència de gent i l’ús de la mascareta, a partir d’una hora m’atreviria a dir que no hi ha diferència entre les dues manera de consumició d’oci nocturn. En algunes entrompades s’acaben desenvolupament batalles campals, i en segons quines zones d’oci nocturn també, per bé que no sempre. En resum, venen a ser més o menys el mateix però les entrompades són més barates i pel fet de ser il·legals, no hi ha normes que les regulen. Així doncs, per la gent que hi va, els resulta infinitament més atractives. O si fóssiu joves sense gaire diners i amb ànim de rebel·lió, què faríeu? Anar a comprar quatre ampolles de licor i refresc al súper, quedar en un descampat i fer el que us doni la gana, o anar a pagar x euros per una entrada, i de l’ordre de 12 o 15 euros per combinat en una discoteca? A mi em sembla molt evident: amb el cost d’un dia a la discoteca potser tens quatre o cinc entrompades!
Dit tot això, també cal treure algunes conclusions. O uns i altres, conscient o inconscientment, han tret conclusions. La primera d’elles és que la pandèmia està essent llarga i no es pot aturar l’economia. O no es pot aturar més (això ja ho havíem vist). S’ha de tributar i recaptar. Espanya és pobra i ho necessita. Per tant, que la gent gasti. I si pot ser consumint productes dels quals bona part de l’import és impost, molt millor. Per tant, obrint discoteques maten dos pardals d’un tret: donen vida al sector, i si es ven alcohol (i tabac per fumar-lo fora), tot això que tindran de més. La segona és la intel·ligència dels consumidors d’entrompades. Han fet números i encara que els obrin les discoteques continuaran fent-les. Suposo que amb la vinguda del fred potser no se’n veuran tantes al carrer però es faran en pisos o cases particulars. A més, hi ha més carrers i pisos que discoteques, de manera que hi ha molta més oferta. Finalment, les discoteques estan limitades i reglades, mentre que la resta no. I, naturalment, no hi ha ni hi haurà suficient policia per perseguir-los: cosa que també saben perfectament. Ah... i hi ha una altra conclusió que la gent que porta fent festes des del minut 1 han tret: si es fa, no passa res. Algú ha escoltat o llegit cap mena de càstig als que feien aquella festa hippie a no sé on? Algú ha escoltat o llegit cap mena de càstig a assistents a festes privades desallotjades per la policia? Algú ha escoltat o llegit cap mena de càstig al que va fer funcionar l’excavadora al macrobotellot a Barcelona fa uns dies? I amb això no vull dir que no han estat sancionats o castigats, cos que dubto, sinó que no n’ha transcendit i el missatge que arriba a la gent és: tranquils, que podeu fer el que vulgueu que com a molt us farem pam-pam al cul.
En resum, a seguir que no ha estat res. Complir les normes només les complim els més imbècils i tenim dues opcions: seguir essent imbècils i complir-les, o fer com la resta i convertir un país més o menys civilitzat en un de totalment anàrquic fins que acabi de petar tot. Perquè si el premi a ser cívic és ser idiota i el de ser incívic és tolerància 100%, ja em direu...
PD: Amb això no vull dir ni incitar a la desobediència, només és una reflexió escrita.
Quant a la primera, ja en parlava en l’entrada catorzena dedicada a la Covid-19. Recordant l’efemèride, un dels arguments que utilitzava el sector a favor de la reobertura de les discoteques era que ho volien fer per evitar les botellades. És a dir, obrien per fer un favor a la societat i sempre pensant en els demés. Naturalment, va durar dos dies. Bàsicament, per dues raons que ja apuntava i no cal tornar a desenvolupar: edat i preu de les consumicions versus target dels protagonistes de les botellades. Per cert, insisteixo que no sé com se li ha de dir. Hi ha qui ho anomena entrompades però d’acord amb l’IEC, el terme fa referència a l’embriaguesa, i les entrompades que hem vist no fan referència únicament al consum d’alcohol. Dit això, botellada no està reconegut. Nota mental: possible nou terme a l’IEC de cara a un futur.
Així doncs, aquest cap de setmana s’ha tornat a donar barra lliure a les discoteques (oferir ho dubto). Divendres donaven el tret de sortida i l’endemà ja teníem les primeres (i no últimes) imatges lamentables. Tant lamentables com previsibles, i com també tolerades i que acabaran en no res des del punt de vista de responsabilitats. Veurem, o no, el resultat d’obrir discoteques en espais tancats d’aquí a uns dies. No tinc clar que es reflecteixi perquè no ha canviat gaire res de les setmanes anteriors des del punt de vista pràctic.
Pel que fa a les entrompades, conviuran de manera indefinida i no cal ser doctor el sociologia per veure-ho. Generalment són multitudinàries (hem vist perplexos les de Madrid i Barcelona durant setmanes i festes), sovint la gent va sense mascareta, i a més són gratuïtes i sense normes. Per contra, les discoteques generalment són en locals tancats, no són gratuïtes i les consumicions són cares. Pel que fa a l’afluència de gent i l’ús de la mascareta, a partir d’una hora m’atreviria a dir que no hi ha diferència entre les dues manera de consumició d’oci nocturn. En algunes entrompades s’acaben desenvolupament batalles campals, i en segons quines zones d’oci nocturn també, per bé que no sempre. En resum, venen a ser més o menys el mateix però les entrompades són més barates i pel fet de ser il·legals, no hi ha normes que les regulen. Així doncs, per la gent que hi va, els resulta infinitament més atractives. O si fóssiu joves sense gaire diners i amb ànim de rebel·lió, què faríeu? Anar a comprar quatre ampolles de licor i refresc al súper, quedar en un descampat i fer el que us doni la gana, o anar a pagar x euros per una entrada, i de l’ordre de 12 o 15 euros per combinat en una discoteca? A mi em sembla molt evident: amb el cost d’un dia a la discoteca potser tens quatre o cinc entrompades!
Dit tot això, també cal treure algunes conclusions. O uns i altres, conscient o inconscientment, han tret conclusions. La primera d’elles és que la pandèmia està essent llarga i no es pot aturar l’economia. O no es pot aturar més (això ja ho havíem vist). S’ha de tributar i recaptar. Espanya és pobra i ho necessita. Per tant, que la gent gasti. I si pot ser consumint productes dels quals bona part de l’import és impost, molt millor. Per tant, obrint discoteques maten dos pardals d’un tret: donen vida al sector, i si es ven alcohol (i tabac per fumar-lo fora), tot això que tindran de més. La segona és la intel·ligència dels consumidors d’entrompades. Han fet números i encara que els obrin les discoteques continuaran fent-les. Suposo que amb la vinguda del fred potser no se’n veuran tantes al carrer però es faran en pisos o cases particulars. A més, hi ha més carrers i pisos que discoteques, de manera que hi ha molta més oferta. Finalment, les discoteques estan limitades i reglades, mentre que la resta no. I, naturalment, no hi ha ni hi haurà suficient policia per perseguir-los: cosa que també saben perfectament. Ah... i hi ha una altra conclusió que la gent que porta fent festes des del minut 1 han tret: si es fa, no passa res. Algú ha escoltat o llegit cap mena de càstig als que feien aquella festa hippie a no sé on? Algú ha escoltat o llegit cap mena de càstig a assistents a festes privades desallotjades per la policia? Algú ha escoltat o llegit cap mena de càstig al que va fer funcionar l’excavadora al macrobotellot a Barcelona fa uns dies? I amb això no vull dir que no han estat sancionats o castigats, cos que dubto, sinó que no n’ha transcendit i el missatge que arriba a la gent és: tranquils, que podeu fer el que vulgueu que com a molt us farem pam-pam al cul.
En resum, a seguir que no ha estat res. Complir les normes només les complim els més imbècils i tenim dues opcions: seguir essent imbècils i complir-les, o fer com la resta i convertir un país més o menys civilitzat en un de totalment anàrquic fins que acabi de petar tot. Perquè si el premi a ser cívic és ser idiota i el de ser incívic és tolerància 100%, ja em direu...
PD: Amb això no vull dir ni incitar a la desobediència, només és una reflexió escrita.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada