La Covid-19 (14)
M’adono que novament feia moltes setmanes que no parlava de la Covid. Com a introducció repetiria la mateixa que l’entrada tretzena, però no em vull repetir. Dit això, només dir que no és que li hagi perdut el respecte, o por fins i tot, i no em preocupi tant, sinó que darrerament s’han anat produint notícies que em ve bé comentar-les.
En primer lloc, la sensació —falsa— que la cosa s’ha acabat. I quant això rebo inputs contradictoris. És a dir, la setmana passada llegíem la notícia que les discoteques ja podran obrir. Més enllà del negoci pur i dur, que és del tot lícit i comprensible, els empresaris del sector volen obrir —totes ells molt altruistes— per evitar que hi hagi botellades al carrer. És a dir, un dels arguments que utilitzen és: sense discoteques hi ha botellades; si obrim, deixarà d’haver-n’hi i la gent gaudirà de la festa nocturna amb les mesures corresponents. Suposo que ens prenen a tots per imbècils. Malauradament, res nou en aquest país ja que, començant pels polítics, ens hi prenen tots.
No entraré ara a avaluar el fenomen de les botellades. Però sí un breu matís. Diria —ironia, en realitat vull dir que estic segur— que el fenomen com a tal no ha nascut pas durant la pandèmia. Diria que aquesta moda es va començar a imposar deu fer una desena d’anys. A mi, no em va agafar i no ho vaig viure, però pel que entenc, sorgí fruit de diferents circumstàncies: 1) l’edat per entrar a les discoteques no correspon amb l’edat que els adolescents surten a la nit; 2) cas de poder-hi entrar a partir dels setze, no poden consumir alcohol fins els divuit, i 3) cas d’entrar-hi i poder consumir, més enllà del preu de l’entrada, el preu d’un combinat és exorbitant. Així, doncs, amb les botellades, els joves i no tan joves poden veure alcohol quan vulguin, on vulguin, i a baix cost. No hauria de ser així perquè les botellades diria que són il·legals, però com que en aquest país segons perquè hi ha tolerància 100%... Per tant, empresaris del sector que m’escolteu [llegiu], si el que voleu és que la gent entri a les discoteques, el que heu o hauríeu de fer és rebaixar el preu de les consumicions. Aleshores em creuria que obriu per fer-nos un favor a la societat. I, per tancar el paràgraf... ja sé que l’aforament a l’aire lliure serà del 100%, a dintre 50%, i que a la pista de ball caldrà anar amb mascareta i no es podrà consumir. Humil consell: tampoc permetre-hi entrada de telèfons mòbils. Perquè mòbil és sinònim de foto, i les fotos es fan sense mascaretes, i, de moment, sense mascareta no s’hi pot anar. I un parell de persones de seguretat no pot controlar el 50% de l’aforament.
Dit això, un altre input contradictori és la reobertura de bars que es va permetre ja fa setmanes. Més concretament, la relaxació de les mesures. Jo, personalment, diferencio molt el bar del restaurant. Entenc que una parella, dues, una família, vagi a dinar en un restaurant on vull creure que es prenen les mesures de seguretat. Però em costa d’entendre veure vuit o deu adolescents (i no tan jovenets) agrupant taules en una terrassa i estar-s’hi tota la tarda sense fotre brot. És el model de negoci del país, també ho sé... però això no significa ni que hi estigui d’acord ni que m’agradi. Per cert, algú ha passat per la plaça Major de Vic un dia a la tarda? Pràcticament, tot el perímetre de tres cantons de la Plaça són terrasses. No sé si perquè on diuen dos metres n’hi posen quatre o perquè simplement, aprofitant l’avinentesa, s’han expropiat de tota la Plaça. Així doncs, ara només pots passejar per tot el perímetre de la plaça com a vianant si estàs disposat a passar pel mig de terrasses entre taules de clients que mengen, beuen i fumen. Lamentable.
Finalment, i de manera reiterada, la mascareta. Ja parlen de començar-la a treure. Si així ho decideixen, doncs molt bé, deixaré de queixar-me. Altra cosa és que jo he vist gent durant la pandèmia que no sé la cara que fan amb mascareta. Més d’un any sencer que s’ho han passat pel folre. I ara, vas per dalt a Vic i, ja no és que veus gent que la porta al colze o sota la barba, sinó que simplement no en porten. Novament tolerància 100%. I és curiós veure-hi gent gran que, suposo, estan vacunats i deuen pensar que a la resta ens bombin. L’educació de la gent gran també un dia en podem parlar.
Tot amb tot, un arriba a la conclusió, malgrat els insistents missatges de pandèmia de les autoritats referents a la seguretat, la vacunació i tot plegat, que la realitat és una altra. No saps si s’ha acabat (per alguns ni tan sols ha existit), o encara és un moment delicat. D’una banda ens venen una cosa, per l’altra barra lliure. I jo penso que és un moment relativament delicat. Perquè ara que sembla que hi tenim el peu al coll, no és moment per relaxar-nos. Encara queda gent per vacunar i ara es comença a imposar una nova variant més perillosa que no sabem si les vacunes són efectives. Per part meva, afortunadament, si no hi ha hagut res de nou o no hi ha res de nou, avui dimarts em posen la primera dosi. I si alguna cosa se m’haurà aguditzat més quan tot això acabi és... no sabria como dir-ho... l’aprensió, l’aversió, l’animositat cap a l’espècia humana. També m’anoto per parlar-ne un dia.
En primer lloc, la sensació —falsa— que la cosa s’ha acabat. I quant això rebo inputs contradictoris. És a dir, la setmana passada llegíem la notícia que les discoteques ja podran obrir. Més enllà del negoci pur i dur, que és del tot lícit i comprensible, els empresaris del sector volen obrir —totes ells molt altruistes— per evitar que hi hagi botellades al carrer. És a dir, un dels arguments que utilitzen és: sense discoteques hi ha botellades; si obrim, deixarà d’haver-n’hi i la gent gaudirà de la festa nocturna amb les mesures corresponents. Suposo que ens prenen a tots per imbècils. Malauradament, res nou en aquest país ja que, començant pels polítics, ens hi prenen tots.
No entraré ara a avaluar el fenomen de les botellades. Però sí un breu matís. Diria —ironia, en realitat vull dir que estic segur— que el fenomen com a tal no ha nascut pas durant la pandèmia. Diria que aquesta moda es va començar a imposar deu fer una desena d’anys. A mi, no em va agafar i no ho vaig viure, però pel que entenc, sorgí fruit de diferents circumstàncies: 1) l’edat per entrar a les discoteques no correspon amb l’edat que els adolescents surten a la nit; 2) cas de poder-hi entrar a partir dels setze, no poden consumir alcohol fins els divuit, i 3) cas d’entrar-hi i poder consumir, més enllà del preu de l’entrada, el preu d’un combinat és exorbitant. Així, doncs, amb les botellades, els joves i no tan joves poden veure alcohol quan vulguin, on vulguin, i a baix cost. No hauria de ser així perquè les botellades diria que són il·legals, però com que en aquest país segons perquè hi ha tolerància 100%... Per tant, empresaris del sector que m’escolteu [llegiu], si el que voleu és que la gent entri a les discoteques, el que heu o hauríeu de fer és rebaixar el preu de les consumicions. Aleshores em creuria que obriu per fer-nos un favor a la societat. I, per tancar el paràgraf... ja sé que l’aforament a l’aire lliure serà del 100%, a dintre 50%, i que a la pista de ball caldrà anar amb mascareta i no es podrà consumir. Humil consell: tampoc permetre-hi entrada de telèfons mòbils. Perquè mòbil és sinònim de foto, i les fotos es fan sense mascaretes, i, de moment, sense mascareta no s’hi pot anar. I un parell de persones de seguretat no pot controlar el 50% de l’aforament.
Dit això, un altre input contradictori és la reobertura de bars que es va permetre ja fa setmanes. Més concretament, la relaxació de les mesures. Jo, personalment, diferencio molt el bar del restaurant. Entenc que una parella, dues, una família, vagi a dinar en un restaurant on vull creure que es prenen les mesures de seguretat. Però em costa d’entendre veure vuit o deu adolescents (i no tan jovenets) agrupant taules en una terrassa i estar-s’hi tota la tarda sense fotre brot. És el model de negoci del país, també ho sé... però això no significa ni que hi estigui d’acord ni que m’agradi. Per cert, algú ha passat per la plaça Major de Vic un dia a la tarda? Pràcticament, tot el perímetre de tres cantons de la Plaça són terrasses. No sé si perquè on diuen dos metres n’hi posen quatre o perquè simplement, aprofitant l’avinentesa, s’han expropiat de tota la Plaça. Així doncs, ara només pots passejar per tot el perímetre de la plaça com a vianant si estàs disposat a passar pel mig de terrasses entre taules de clients que mengen, beuen i fumen. Lamentable.
Finalment, i de manera reiterada, la mascareta. Ja parlen de començar-la a treure. Si així ho decideixen, doncs molt bé, deixaré de queixar-me. Altra cosa és que jo he vist gent durant la pandèmia que no sé la cara que fan amb mascareta. Més d’un any sencer que s’ho han passat pel folre. I ara, vas per dalt a Vic i, ja no és que veus gent que la porta al colze o sota la barba, sinó que simplement no en porten. Novament tolerància 100%. I és curiós veure-hi gent gran que, suposo, estan vacunats i deuen pensar que a la resta ens bombin. L’educació de la gent gran també un dia en podem parlar.
Tot amb tot, un arriba a la conclusió, malgrat els insistents missatges de pandèmia de les autoritats referents a la seguretat, la vacunació i tot plegat, que la realitat és una altra. No saps si s’ha acabat (per alguns ni tan sols ha existit), o encara és un moment delicat. D’una banda ens venen una cosa, per l’altra barra lliure. I jo penso que és un moment relativament delicat. Perquè ara que sembla que hi tenim el peu al coll, no és moment per relaxar-nos. Encara queda gent per vacunar i ara es comença a imposar una nova variant més perillosa que no sabem si les vacunes són efectives. Per part meva, afortunadament, si no hi ha hagut res de nou o no hi ha res de nou, avui dimarts em posen la primera dosi. I si alguna cosa se m’haurà aguditzat més quan tot això acabi és... no sabria como dir-ho... l’aprensió, l’aversió, l’animositat cap a l’espècia humana. També m’anoto per parlar-ne un dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada