L’estat de les forces de seguretat i la societat

La setmana passada hi va haver una manifestació a Barcelona dels mossos i de policia local per demanar, bàsicament, dues coses: més efectius, i més suport institucional. Ambdues coses, tal i com han anat darrerament el trets i com estant anant, fan reflexionar. Ho dic des del punt de vista que pel que veig no és un problema propi de Vic, sinó d’arreu del país. 

Ignoro on és l’origen del problema a nivell local i a nivell nacional (parlo sempre de Catalunya). Pel que fa a nivell local, ja ho apuntava fa setmanes quan parlava dels reptes que tenia Vic com a ciutat. Simplement se’ls hi ha escapat de les mans i ja van tard. Soc incapaç d’atribuir els problemes actuals a la gestió dels darrers vuit anys o actual legislatura i anterior, però em fa la sensació que han canviat les coses. El que sí puc afirmar amb rotunditat són algunes coses. En primer lloc, recordo perfectament fa anys que es veien agents de la Guàrdia Urbana patrullant pel carrer. Avui dia, jo diria que és difícil. Pots veure alguns agents a mercat (i no sempre) o els pots veure fent el vol amb el cotxe, però patrullant com ho feien abans, a peu de carrer... és difícil. També puc afirmar que fa molts anys m’havien cridat l’atenció en dos casos (estic parlant de fa uns vint-i-cinc anys quan en tenia uns setze): una primera vegada per anar en bici per la vorera, i una segona per fer massa soroll amb el tub d’escapament d’una moto. Avui, hom pot veure bicis i patinets per les voreres i no passa absolutament res. 

No puc obviar també un parell més de fets que es poden afirmar. El primer fou la queixa de la mateixa Guàrdia Urbana demanant a l’ajuntament més efectius. Vaig llegir que el cos el componen actualment seixanta-cinc membres (jo sempre hi veig cares noves i que van apareixent i desapareixent agents, però no sé com funciona...), i sembla que només hi ha una patrulla nocturna. Aparentment, semblaria que per una ciutat de prop de cinquanta mil persones, hi ha una clara manca de recursos i les antigues reivindicacions de la Guàrdia Urbana són més que justificades. El que no sé dir és de qui és competència posar més recursos. Entenc que és de l’ajuntament, qui sembla que està més preocupat amb altres coses, especialment per les que brillen (VicPunt0, subcomissaria, obres...). L’obertura de la subcomissaria al Vic Sud penso que no és més que maquillar o emmascarar el problema de fons. El que fa falta no són més espais, sinó més efectius al carrer per vetllar per l’incivisme i la delinqüència.

Val a dir que aquesta sensació no és personal, sinó que darrerament s’ha fet notar la preocupació de comerços i veïns del centre per l’increment de furts, robatoris i altres coses. El que està clar, és que Vic no és la que era, i que d’alguna manera s’ha permès arribar a aquest extrem per inacció i passivitat per part d’algú o alguns. No parlo subtilment perquè, insisteixo, ignoro de qui és competència, però és obvi que algú ha suspès. Dit d’altra manera, els reptes no només no es definiren bé en el seu temps, sinó que tampoc s’estan encarant bé.

Pel que fa a nivell nacional, tres quarts del mateix. S’ha vist molt clarament amb els botellots i, d’alguna manera em va fer gràcia escoltar a un representant de mossos quan afirmava que el problema és que la gent veu que no passa res per fer-los. L’incivisme i fins a un cert punt la delinqüència és gratuïta. Ara hi tornaré. Però per acabar amb les declaracions de representants a nivell nacional, no puc menystenir les del tinent d’alcalde de Barcelona, Albert Batlle, quan ha dit que, és clar... si algú fa un botellot sí que ho poden tractar però si són centenars de persones, no és viable. Efectivament... però si a les primeres persones ja no se’ls hagués permès un botellot i se’ls hagués castigat de manera exemplar, potser les segones s’ho haurien pensat. Batlle apel·la a la responsabilitat, cosa que és com parlar a una paret.

Ja no entro en el fet de notícies que llegeixes de gent que ha estat detinguda dues vegades en una nit per conduir sota els efectes de l’alcohol, o de gent que els han arrestat desenes de vegades pel mateix tipus de delicte. Això, tristament, s’ha normalitat, quan no hauria de ser. Ara mateix, el punt de delinqüència ha pujat un esglaó i a la més mínima et poden disparar o apunyalar. N’hem vist exemples recentment. I, per palesar encara més que estem davant d’un problema d’autoritat, també comencen a sentir-se agressions directament a agents (en aquest cas parlo d’Espanya). Com algú pot agredir a una agent de l’autoritat? Només em cap al cap si el que ho fa creu que d’alguna manera hi té dret, i que no passa res per fer-ho. És a dir, la sensació d’impunitat ha arribat a tal punt, que la gent es permet creure que pot agredir a qualsevol, independentment de si és un ciutadà ras o un agent de l’autoritat. Penso que aquí, això, és inaudit. 

Tot plegat, com deia al principi, fa reflexionar. La primera reflexió va en el sentit de cap a on anem si això no s’atura. La sensació són dos tòpics: 1) s’ha confós i es confon liberalisme en llibertinatge i 2) amb aquesta situació, aquell argument dels populistes que afirma que qualsevol època passada era millor, tenen una part de raó. La segona reflexió és com es resol ara això? La resposta, tristament, no crec que sigui crides a la responsabilitat. Malauradament, és mà dura. L’home no entén parlant, sinó a base de garrotades. Els incívics i delinqüents la necessiten però això ens quartarà a tots els ciutadans, aquells també que som responsables i cívics. És a dir, prepareu-vos per una retallada de llibertats.  Finalment, i ho deixo anar per si les agressions al carrer s’acaben normalitzant: quan creieu que algú traurà el tema de les armes per protegir-se?


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada