La Covid-19 (17)

Feia dies que no parlava de la Covid-19. Podria dir que ha plogut molt però malauradament no ho ha fet. Tanmateix, sí que han passat moltes setmanes, i, no diré una nova onada, però almenys sí que sembla que s’ha fet el pic de la sisena. Ara, cal esperar com serà la setena. Si més no, penso que som més a prop de la setena onada que de la fi de la pandèmia, a no ser que canviem el que entenem per pandèmia, que diria que és el que s’està fent una mica.
 

Entre moltes altres coses, la Covid-19 passarà a la història per ser el virus que identifica més aquella màxima de si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi. De veritat que us ho dic, i no sé si això és bo o dolent. Tanmateix, il·lustra perfectament aquesta actitud davant l’adversitat. Sinó, posem la vista al retrovisor i mirem com han anat les coses.
 

Abans, però, de fer-ho, permeteu-me apuntar coses que ens han vingut de perles. Ho dic per allò de no centrar-me únicament i exclusiva amb les coses dolentes o perquè sigui titllat de pessimista o qualsevol altra història. En primer, i potser únic lloc, cal destacar les tècniques per desenvolupar la vacuna. Això del tipus ARNm, que no essent científic ni professional de cap de les disciplines que requereix el desenvolupament d’una vacuna, es fa de difícil explicació. Jo ho entenc de la següent manera. Tot ésser disposa d’un ADN en el qual està codificat el que tenim, som i serem; fins i tot com ens comportarem: allò que tot ho portem escrit al nostre ADN. Els virus també ho tenen. I és tan simple, com reescriure aquesta part en funció del que ens interessa. Imagineu que teniu un problema matemàtic en el qual la suma del operants suma 10: 1 + 3 + 6. Simple no? doncs ara imagineu que si la suma és positiva, ens fa mal, mentre que si dona zero no. Què faríem? Simplement reescriure una part d’aquestes instruccions: 1 + 3 – 4. Simplement hem canviat un operador i un número i ja ens dona 0. Doncs una de les tècniques utilitzades per desenvolupar algunes vacunes ha estat semblant a això. I, com us podeu imaginar, el potencial és immens. Tant, que fins i tot sembla que hem trobats fils a tibar per desenvolupar altres vacunes per altres virus. En referència això, hem fet un gran pas.
 

Dit això, el que apuntava. Portem pràcticament dos anys de pandèmia i estem superant la sisena onada. Sis... Recordeu allò que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. I tres, quatre, cinc, sis... Es va decretar l’estat d’alarma, es van decretar confinaments, mesures, mascaretes, limitacions i restriccions... Tot, per a què? Doncs per poder afrontar les onades que vagin venint de manera millor. Dit d’altra manera, el que ens ha salvat d’una situació més complicada no ha estat la responsabilitat de la gent (que en bona mesura també), sinó la vacuna. Tot i que molts encara no se la volen posar i encara són tan insolidaris que queden amb gent gran i no es posen mascareta, o es passen el confinament per l’arc de triomf.
 

Gràcies a la vacuna, doncs, ens ha permès el que ara anomenen gripalitzar o quelcom semblant. És a dir, fer que la Covid-19 esdevingui o es pugui tractar com el virus de la grip. Naturalment, no se m’escapen un parell de coses. La primera, és que gràcies a la vacuna, malgrat els contagis estiguin disparats, percentualment els casos són més lleus que quan no hi havia la vacuna. Per tant, la situació és diferent. Dit d’altra manera, el sistema econòmic i polític es pot permetre el luxe dels ingressos i morts a conseqüència del virus. Les eines per combatre’l han canviat. No es pot dir el mateix de la responsabilitat de la gent, que dos anys més tard, molts encara no han entès la gravetat de la situació. La segona és que el virus no desapareixerà i hem de conviure amb ell. No és res nou això... només que ho manifesto perquè se sàpiga que no em passa per alt.
 

Tanmateix, el que deia, han intentat durant dos anys fer complir mesures que els que no les han volgut complir els ha sortit gratuït. Torno a dir: sis onades, sis. No es pot combatre amb l’enemic (Covid-19) mitjançant la responsabilitat de la gent. És un fet crec que àmpliament demostrat. Per tant, si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi. I això ha passat. Fora restriccions, fora limitacions i que tot torni com era abans del març del 2020. En el benentès, naturalment, del que apuntava més amunt, que actualment disposem de vacunes, tractaments i fàrmacs que fa dos anys no teníem. I, naturalment, PNL. Deixem de dir Covid-19 i esmentar paraules amb connotació negativa: serà com un refredat o grip i tots contents. El mateix, però dit d’altra manera.