Eleccions municipals 2023 (2/2)

Continuem amb les quatre paraules dels partits que incorreran a les eleccions municipals d’enguany. En referència a Som Identitaris, segurament són els més temuts. La pregunta és, per què? En cap cas no ho dic per defensar-los, sinó que ho pregunto des del punt de vista que quina és la seva raó de ser. Per què se’ls hauria de tenir por?

La majoria dels partits amb representació al consistori s’han esmerçat en fer témer a l’electorat de la possible entrada, i que se’ls ha de fer una mena de boicot perquè no entrin, i no donar-los ni aigua. Més enllà que no em generen cap mena de simpatia, com apuntava, el que s’haurien de preguntar els actuals partits que han estat un mínim de vuit anys sense cap partit d’aquesta índole al consistori, és què han fet per resoldre un problema que ja es va posar sobre la taula antany, quan sota unes altres sigles van obtenir fins a cinc regidors si mal no recordo. Els van treure del consistori, el debat va quedar aturat, no es va fer absolutament res, i ara tenen por que algú torni a posar el debat sobre la taula, o algú els doni suport? Doncs a aquest partits els diria que la por que tenen ve suscitada per la seva pròpia passivitat. Si haguessin fet més, no haurien de témer que algú es presentés amb propostes sense recorregut... o tenen por perquè han permès que en tinguin?

Doncs què voleu que us digui... El civisme ha baixat, així com també la sensació d’inseguretat ha pujat. I així no es pot viure bé. S’ha de posar ordre. Un ordre que, insisteixo, els darrers anys no s’ha mogut un dit per posar-li. Per tant, l’entrada d’un partit així al consistori, no hauria de ser vergonya de ciutat (que ho és), sinó vergonya de les resta de partits per fer creure’ls que valia la pena presentar-se perquè hi ha coses pendents de resoldre que pretenen resoldre. O, si no tinguessin opcions, algú creu que es presentarien? Si es presenten deu ser perquè creuen que hi ha una part del pastís que es poden menjar... I com és que hi és? Perquè no se l’han menjat els que eren a taula, no? Oi que sem seguiu?

Pel que fa a Vic En Comú Podem... bé... el seu cap de llista ha estat desaparegut dels mitjans des que no va entrar a les passades eleccions. Vic crec que no ha estat mai gaire d’aquest tarannà. És una barreja d’ecologistes, d’esquerres, i més o menys catalanistes, que no nacionalistes. Dit això, el nombre d’electors que coincideixen amb ells sempre ha estat més aviat baix. Segurament perquè ja se senten representats amb els cupaires, i no són tan ambigus amb segons què. Dit això, és un partit que cau simpàtic. Si entra serà benvingut.

Una nova formació és Ara Vic – Ara Pacte Local. Dic nova perquè l’entenc com a nova. Som Identitaris també ho és, però ja sabem que l’esperit que té no és nou, i a més que serà representat pel mateix. No és el cas d’Ara Vic. El seu candidat ja havia estat al consistori, no obstant. Se’l veu un home de seny. També té ganes de posar ordre a la ciutat: més civisme, i més respectar les normes: més policia. Això el farà recollir vots. No obstant això, és de tendència Unió Democràtica, i particularment tampoc m’agradaven. Tanmateix, Vic sempre ha estat molt d’Unió Democràtica i, de fet, un dels grans alcaldes (o no) de Vic, fou un d’Unió. El que tampoc m’agrada són els canvis que planteja quant a mobilitat. Jo soc molt de ciutat sense cotxes, i diria que ell no ho és tant.

Quant a Junts per Vic... a saber què els passarà. L’actual i popular alcaldessa se’n va. El que la relleva en la candidatura a l’alcaldia de Vic, no té pas la mateixa popularitat que l’Anna Erra. Diuen que és molt bon home, però ja se sap que Vic també vota pels ulls. De manera que ja ho veurem. A més, es dona una circumstància curiosa. Com apuntava al paràgraf anterior, diria que Vic és més d’Unió que de Convergència. Junts per Vic equival a Convergència, i Ara Vic és possible que equivalgui a Unió Democràtica. Així doncs, es presenten per separat la coalició que històricament ha governat sempre a Vic des de la pseudo-recuperació de la democràcia. Veurem si perden la majoria absoluta —confio que sí perquè no puguin fer i desfer com han fet— o es mantenen. També veurem si l’electorat li retira confiança, ja sigui per la irrupció d’Ara Vic, o per desconeixença i desconfiança (això és molt de Vic), d’un candidat nou.

La CUP són una mena de gent que em costen molt, francament. Tot el tema del feminisme se’ls ha escapat de les mans, i no ho volen entendre. El que em dol més, és que no vegin que siguin uns sexistes. Així de ras i curt. Pretenent defensar la igualtat de la dona, de la quan en soc un ferm defensor, no s’adonen del mal que els fan per posar en valor, pràcticament, només el seu gènere. I una dona ha de valdre per la seva vàlua, i no només o principalment pel seu gènere. A més, que practiquen una discriminació positiva cap a ella, de manera que, volent o sense voler, discriminen els homes. I, com sempre dic, ho entendria fa uns anys, però els pobres d’avui dia que molts hem crescut amb uns altres valors, ens rebenta que ens discriminin quan no hem discriminat mai a la dona. Paguem justos per pecadors. Dit tot això, sempre celebro i celebraré que formin part del consistori. És aquella mena de pedra a la sabata que va bé. Com apuntava més amunt, les majories quasi mai són bones, i sempre està bé que algú et posi coses sobre la taula que, d’altra forma, no s’hi posarien. Per tant, sort. A més, a Vic tenen tirada.

Del Partido Popular poca cosa a dir. Diria que històricament, el PP no ha tingut mai cap regidor a la comarca d’Osona. Amb això ja es diu bastant tot. El seu cap de llista, no recordo haver-lo vist mai per la ciutat: darrerament el vaig veure passejant amb uns amics o coneguts. Així com el candidat de Vic En Comú Podem va desaparèixer però el podies trobar, el cas del del PP, no sabem d’on ha sortit. Té gent afina a Vic? Segur que sí, però, com deia, mai han passat el topall. En aquest cas, sí que espero que continuï sense tenir-hi representació. Em fa la sensació que molt votant de dretes o centre es decantarà per Ara Vic, si més no el catalanista. I, el que sigui més espanyolista i radical, és fàcil que doni suport al darrer partit del que en diré quatre paraules.

Vox fa de mal dir. Han sigut els darrers a presentar candidatura, quasi en el moment que sonava la campana. El cap de llista també és un vell conegut de la política municipal vigatana. A l’igual que Som Identitaris, si es presenten deu ser perquè deuen creure que tenen alguna possibilitat. Possiblement en tenen més que no pas el PP, tristament. Vox potser vindria a ser una radicalització del PP, però tenen la gràcia de la novetat i que a les eleccions espanyoles ho van petar. Serà el cas de Vic? Confio que no... I val a dir que tan sols entrar ja seria la gran sorpresa. Realment faria molt mal veure’ls al consistori. Si bé el PP no ha tingut mai representació, confio que els mateixos vots de sempre se’ls reparteixin entre ells i Vox, i així no n’entri cap.

Com veieu, no n’hi ha cap que m’acabi de fer el pes. Per tant, que caldrà fer? Particularment encara no ho sé. Potser després de mantenir algunes converses pendents amb persones que em mereixen el meu respecte i admiració, s’acaba dilucidant. Cal votar? Això sí que sí. Encara que la democràcia no és anar a votar cada quatre anys, s’hi ha d’anar. El problema és què votar o en clau de què? I aquí tinc una reflexió clara. Els partits polítics, sense excepció, teixeixen estratègies per dur a terme els seus propòsits. Així doncs, nosaltres potser hauríem d’aprendre d’ells. Amb això vull dir que si no us n’agrada cap, el que potser cal fer és donar suport, ja no dic a aquell que s’acosti més als vostres ideals, sinó a aquell que considereu que pot fer més per dur a terme els vostres objectius. En el meu cas, i com he dit en moltes ocasions, ara mateix em preocupa el civisme, la seguretat, i també el tema cultural i ambiental.

Els que han estat els darrers quatre anys governant amb majoria, no han resolt aquests problemes. És més, diria que s’han incrementat. Per tant, l’única manera de dir-los que no ho han fet bé i ho entenguin, és retirar-los el suport. Aquesta reflexió seria més o menys aplicable a la resta de partits que en l’anterior legislatura no van condicionar-los més. Dit això, haurem de llegir programes, i valorar l’estratègia, conjuntament amb les possibilitats reals del que puguin fer i no fer. I, el que s’ha de fer, és que hi hagi pedres a la sabata (i no cal que llegiu entre línies, recordant que he associat pedra a la sabata a la CUP, perquè és un manera de parlar). Dit d’altra manera, si el que hi ha no us agrada, simplement feu-los-hi saber. I fer-los-hi saber és no només retirar-los el suport, sinó votant algú altre, puntualment i estratègicament, que els serveixi per entendre quines són les preocupacions dels ciutadans.

Comentaris

  1. Caldrà filar fi,però ho has explicat molt bé .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep.

      Avui a El 9 Nou ja hem pogut veure fakes i suspesos en història de Vic per alguns dels candidats...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada