La intel·ligència artificial
Sense ànim d’entrar en aspectes tècnics, avui m’agradaria fer quatre reflexions sobre la intel·ligència artificial. No pretenc entrar en aspectes tècnics ni valorar què és i què no és intel·ligència artificial, sinó tan sols posar sobre la taula alguns pensaments. Dit d’una altra manera, escriure la meva opinió sobre el futur que pot esperar-nos i si això és o no serà bo.
D’entrada, i sense haver llegit gaire sobre el moviment en contra de la intel·ligència artificial, haig de dir que certament cal ser prudent. Com tot en aquesta vida, qualsevol massa pica, i tot en la justa mesura, no té per què fer mal. Amb això vull dir que hi ha un moviment, del qual en formen part eminències mundials, que estan en contra de la intel·ligència artificial. No cal dir que alguns hi estan en contra perquè encara no hi poden sucar pa, però n’hi ha d’altres, com Bill Gates, que hi estan en contra des del punt de vista moral. I, val a dir, que el navegador de Microsoft, Bing, ja la porta incorporada des de fa setmanes.
Sense voler augurar un futur apocalíptic ni de Terminator, ni tan sols de Matrix, sí que és cert que hem de vigilar. El poder o, per ésser més precisos, la potència de les màquines, creix de manera exponencial. Així doncs, si bé hi ha coses que actualment ja les fan molt millor una màquina que un humà, no queda gaire perquè ens substitueixin en molts àmbits. Fins aquí no hi hauria excessiu problema ja que els humans sempre hem trobat maneres de reinventar-nos. El problema és quan una màquina pot arribar a sentir emocions (no sé si és massa agosarat el que dic en aquest moment), o fer coses en funció d’emocions. Confio que no perquè vull creure que mai disposarà de dopamina (l’hormona de la felicitat). Tanmateix, la felicitat no és més que un impuls nerviós que es deu poder reproduir o codificar a més o menys tardar. Així doncs, i per fer-ho simple, una màquina amb capacitat de fer-se passar per una persona, amb connexió a la xarxa i amb poder de hackejar qualsevol cosa (ja no em vull ni imaginar què seria capaç de fer una intel·ligència artificial amb un ordinador quàntic!!!!), on pot arribar si la seva voluntat és x? O si el seu desig és y? Insisteixo que no sé si dotaran o s’autodotaran mai de voluntats i desitjos, però si les doten o s’autodoten, on creiueu que tindran el límit? Jo, senzillament, crec que no el tindran. Ens poden arribar a destruir? No ho sé... confio no veure-ho. De totes maneres, insisteixo, si bé actualment ja hi ha drons que no els tremola el pols a l’hora de disparar a algú, creieu que pel propi presumpte bé d’una màquina l'aturarà algú? I el que estant posant sobre la taula aquestes eminències és el fet que ja comencen a fer coses que els que les han programat ni tan sols entenent. I això sí que és realment preocupant.
Una altra cosa que em preocupa és en l’aspecte sociològic. Les màquines es podran fer més o menys intel·ligents, i això no seria excessiu problema si la nostra intel·ligència, com a espècie humana, creixés (com a mínim) proporcionalment com la de les màquines. No obstant això, passa just al contrari. O, dit d’altra manera, el creixement de la intel·ligència de la intel·ligència artificial és inversament proporcional al creixement de la intel·ligència de l’espècie humana: a mesura que es van fent més intel·ligents, nosaltres ens anem fent més rucs. Per ésser més explícit: si estiguéssim fa uns quatre milions d’anys, en l’època dels australopitecs, aleshores compartiríem cromosomes i ja ens començaríem a diferenciar en dues espècies. Elles, evolucionarien en quatre dies per esdevenir homo sapients, mentre que nosaltres, involucionaríem per esdevenir cucs de dues neurones. Dit d’altra manera, si les màquines sumen, escriuen i ho fan tot, què farà l’home? Com desenvoluparà el seu saber si no en té cap necessitat? Ho deixo a l’aire.
Dit tot això, soc de l’opinió que en segons quins àmbits és del tot necessari. Per exemple, per crear models d’investigació, simulacions, per fer tasques perilloses, fins i tot tasques mecàniques (aquí ja barregem robòtica, en soc conscient)... La intel·ligència artificial, ben aplicada, ens pot ajudar. El problema com sempre, és que quan obres la veda, l’obres pels bons i pels dolents. I, la intel·ligència en males mans, efectivament, penso que pot arribar a ésser perillosa per a l’espècie humana (deixo per un altre moment el tema dels fakes news). Tanmateix, com a misantrop, tampoc m’hauria de preocupar gaire. I pel que fa a l'intel·lecte de l'espècie humana, efectivament, ja ha començat a fer-li mal.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada