Diari d’un monjo infiltrat (2/10)

Avui és el darrer dia del mes de març, i divendres. He marxat de Vic a les 10.00h tocades. Un il·lusionant compromís no m’ha permès marxar abans. Esmento això perquè al monestir són estrictes amb els horaris i els dies laborables dinen a les 13.30h. Per tant, ahir ja els vaig fer saber que arribaria havent dinat, i aquest matí m’he preparat una mica de carmanyola ja que, com he dit, el monestir és lluny de qualsevol nucli urbà i, a més, es dona la casuística que l’hostatgeria externa està tancada (bar inclòs). He arribat pràcticament a les 15.00h. M’he equivocat d’entrada al recinte i he entrat per on no havia d’entrar. Tanmateix, això m’ha permès coincidir amb un treballador: primera mostra d’hospitalitat, que sembla que s’encomana portes en fora. Jo ja m’havia fet la carmanyola per poder menjar perquè sabia que arribaria a deshora i guanyar temps, a banda que després de dinar, els monjos fan migdiada i acte seguit una pregària fins les 15.40. Així mateix m’ho havia advertit el pare Óscar, l’hostatger: si arribava després de dinar no podria entrar fins les 15.45h aproximadament. No obstant això, el treballador ha insistit en avisar-lo. I segona mostra d’hospitalitat.

En cinc minuts ja havia baixat el pare Óscar. El pare Óscar, és un home bo, ple de bondat, amabilitat i atenció. Fins i tot diria que té dons socials millors que no pas els meus (que no costa gaire, però vull dir que monjos de clausura, hom diria que no n’han de tenir gaire). Li he dit que m’esperava, que ja estava al cas i que així podria menjar tranquil·lament: no tenia intenció de fer-los anar malament. Però no. De seguida ha volgut encaminar-me cap a l’interior del monestir. Tan sols passar el llindar de la clausura m’ha ofert per anar al refectori a menjar quelcom. Mal que em pesi, he hagut de declinar-ho perquè jo portava menjar i se m’hauria fet malbé. Així doncs, més o menys a l’idea, em dona instruccions per entrar i sortir de la clausura; m’ensenya la porta on faran els oficis matinals (sala capitular); l’església; una capelleta amb unes relíquies, i finalment la cel·la. Podria dir habitació, però és més adient parlar de cel·la. Durant el trajecte m’explica els horaris dels actes litúrgics per si hi vull anar: en cap cas és obligatori, però personalment tinc intenció d’assistir-hi: vull viure una experiència plena. En resum, molta quantitat d’informació que d’entrada costa de processar.

Capelleta del primer pis.

Porta d'entrada a la clausura ubicada al a porteria del monestir.

La cel·la està molt bé. En primer lloc, i val per tota l’experiència, cal contextualitzar. No he vingut a un hotel de cinc estrelles, sinó a un convent de clausura. Per tant, que ningú es pensi que hi ha banyera, llit gran i aquestes coses. Cadascú pot venir a cercar el que vulgui, però en cap cas vens a buscar comoditats. Tot és auster i senzill. I està molt bé. M’han assignat la número sis, que dona a ponent segons m’ha dit el pare Óscar. Disposa d’un escriptori amb un reguitzell de llibres per seguir els actes litúrgics. També té una butaca i, com he dit, un llit individual. Tot molt auster però en cap cas menys del necessari. La cel·la també gaudeix d’una cambra de bany, amb el corresponent lavabo, wàter i dutxa. L’única llum que hi entra de manera natural, és a través d’una finestreta de fusta per on s’escola l’aire. Des del seu tercer pis, tinc al davant verd i muntanyes. Es pot dir que aquí viuré aproximadament els dos propers dies: per un tastet o aproximació, un cap de setmana em sembla el més adient. De fet, el mínim que accepten, en teoria, són tres dies, i un màxim de deu.

Fins aquí les primeres impressions. Des de la cel·la se sent un vent que bufa amb força i fins i tot molesta una mica. Per l’hora que és, llegiré una estona fins poc abans de l’ofici de vespres (19.00h): deu minuts abans sonarà un campana; cinc minuts abans, també. És la manera de no dependre de rellotges. Simplement, avisen dues vegades perquè sàpigues que en breu començarà un ofici. Ja m’ho ha advertit el pare Óscar, posant èmfasi a que no fes cas a les campanes de les 18.00h, que és l’hora que acaben la seva jornada de treball  els monjos.

Comentaris