El meu record de Les Escoles de Gurb (1/4)

A partir d'avui, entrada complicada distribuïda en quatre entregues, però que crec que tinc el dret i deure d’escriure-la. Val a dir que en el moment d’escriure aquestes línies, hi ha temes de candent actualitat, com ho és l’informe PISA que deixa als nostres estudiants com els últims de la classe, però confio tenir-ne ocasió de dir-hi alguna cosa aviat. Tanmateix, el passat dia vint-i-tres de novembre es va presentar a Gurb el llibre que han escrit per commemorar el centenari de Les Escoles, i m’interessava molt fer-me amb un exemplar per la implicació que hi vaig tenir. Efectivament, jo en soc un antic alumne.

No obstant, no vull parlar exclusivament del llibre, sinó més aviat dels meus records de Les Escoles. Tanmateix, i per enllestir el tema de la publicació pròpiament, n’ha fet la recerca i l’ha escrit l’admirat Josep Casanovas. Particularment, un dels meus historiadors de referència. Especialment destaco Quan les campanes van emmudir, un llibre sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) essent-ne protagonista la capital osonenca. Simplement, és un llibre brillant. El llibre de Les Escoles, deia, l’ha escrit Josep Casanovas però també hi ha participat altra gent, com antics alumnes i mestres, així com també d’actuals (mestres).

D’altra banda, i el que m’ha sorprès més, és que el centenari no és pròpiament el centenari de Les Escoles. És un tema curiós: suposo que s’esqueia celebrar alguna efemèride. Què vull dir amb això? En el mateix llibre s’explica que l’escola pública de Gurb, com a mínim, tenia vida des del 1873. No obstant això, el 1923 es va aterrar l’edifici del beato i en el mateix emplaçament s’hi va construir el nou edifici. Aquest edifici va acollir les escoles fins l’any 2003. Aleshores, els alumnes se n’anaren a l’escola actual (curs 2003-2004). Així doncs, sense ànim de posar aigua el vi, podem dir que si partim del nou edifici construït el 1923, l’edifici (que no Les Escoles) certament ha fet cent anys. No pas tots com escola, ja que els últims vint no n’ha exercit. Si prenem com a referència les diverses escoles que hi ha hagut al municipi, començant per l’actual, tenim que Les Escoles de Gurb (com a escola pública) no han fet cent anys, sinó com a mínim 150! Així doncs, d’on surt el centenari? Doncs emmarca des de l’edifici construït el 1923 fins l’actualitat, obviant la trajectòria anterior, cosa que no m’acaba de convèncer gaire perquè li resta notorietat.

Dit això, anem als records. No n’he parlat mai públicament que jo recordi, però ara em dona peu a fer-ho perquè el llibre n’està farcit. I he tingut enveja sana de poder sentir o recordar el que altres han viscut. A banda, també he pensat que no sempre les escoles són alegria, i també caldria explicar-ho. En el meu cas particular, i de veritat que no ho dic amb rancor, sinó amb total tristesa, no tinc cap bon record del meu pas per Les Escoles. Quan dic cap, vull dir cap. Hauria de furgar molt en la meva memòria per trobar-lo, cas que hi fos. Potser és un mecanisme de defensa davant d’una de les etapes més complicades de la meva vida (no només per l’escola), però el cert és que no tinc cap bon record. I, certament, m’entristeix molt.