El meu record de Les Escoles de Gurb (3/4)

Hi va haver un temps, mentre feien les obres de remodelació de l’edifici antic, que ens van derivar a l’Esperança. Jo diria que devia fer sisè... No obstant, del que recordo d’aquell curs també són coses dolentes. Recordo que no sé per quin motiu, van decidir, com a càstig novament, fer-me recular un curs. No parlo de repetir un curs, sinó que a mig curs, com a càstig, em van posar amb els del curs anterior durant un temps. Recordo també, i això és més aviat una rebequeria, que vaig fer un treball de religió del que n’estava força satisfet. I em va semblar que posant el meu nom a la portada embrutava la portada i no li volia posar. El fet és que la professora de religió (que crec no era professora titulada, sinó una devota) em va obligar a posar-lo. Jo finalment li vaig posar, però el vaig posar amb lletra molt petita,  motiu pel qual em van castigar. D’aquell curs també recordo que algú va tallar marcs de portes i com que a mi m’agradaven els petits punyals i a vegades en portava, em van carregar el mort a mi. Si mal no recordo, finalment sortiren les vertaderes culpables però jo ja havia rebut.

Recordo també d’aquell curs que vàrem tenir un encontre amb la professora de dibuix. Avui hi resto importància però aleshores no. I és que, no recordo el motiu, em va fúmer una bufetada. No em va girar la cara, però em va fúmer una bufetada. Afortunadament, hi va haver altres alumnes que ho van veure i es van sumar al meu testimoni: finalment la van acomiadar. Del que recordo de dibuix, és que m’agradava i ho feia bé, però a ella mai li semblava que ho feia bé, i altres dibuixos d’altres alumnes pitjors els qualificava millor que el meu. Fins al punt que un dia vaig decidir calcar un dibuix de Pluto, i ni així vaig merèixer la màxima qualificació.... Per cert, ara també recordo que un dia vaig dibuixar en Bart Simpson en gran per una gimcana que vàrem fer, i un altre alumne se’l va emportar a casa seva sense poder-me’l quedar jo...

Què més, què més... Sí, el tema del menjador també era complicat. Recordo que no m’agradaven les taronges, però també que tenia mal de cap. Un dia, doncs, tenia mal de cap i vaig anar cap a casa. Malauradament i sense jo saber-ho, aquell dia de postres hi havia taronja, i això va permetre a les mestres castigar-me perquè van interpretar que no m’havia quedat a dinar perquè hi havia taronja de postres. Avui em sembla surrealista... Com més surrealista em va semblar el dia que em van castigar per una cosa que havia fet fora de l’escola. Recordo que havíem d’anar d’excursió i a mi se’m va ocórrer, la tarda abans fora de l’horari escolar, penjar un esquelet de goma a una torre d’alta tensió. Vaig fer bé? Òbviament no... devia tenir deu o dotze anys... Tanmateix, l’endemà, en passar per davant de la torre i veure l’esquelet de goma, automàticament les mirades es van dirigir cap a mi: doncs castigat tota l’excursió al costat de la mestra. Insisteixo, per una cosa que havia fet fora de l’escola, fora de l’horari docent, i fora de qualsevol activitat escolar.

Segur que em deixo coses, però ho vull anar enllestint. Recordo que un curs, setè, si mal no recordo, que vaig estar novament a la corda fluixa: havia suspès Ciències Socials i havia de recuperar-la al setembre. Afortunadament, al setembre vaig aprovar sense problemes i vaig poder passar a vuitè. Per sort, tenia facilitat pels estudis malgrat la motivació era nul·la. No obstant això, la reflexió o conseqüència d’aprovar l’assignatura a la recuperació, mai fou una felicitació, sinó un retret per no haver fet prou quan tocava.