El meu record de Les Escoles de Gurb (2/4)

Jo soc un d’aquells alumnes que va matricular-se a les noves Escoles en el moment que estaven a punt de tancar per manca d’alumnes (any 82). Segons el meu pare, jo i el meu germà fórem els primers. És a dir, abans que nosaltres no hi havia inscrits, i fou després de nosaltres que s’inscriviren més alumnes (fins a sis). Evidentment, no ho recordo i no sé si és del tot cert o va anar així. En qualsevol cas, el que sí és ben cert és que vaig començar l’aleshores P3 amb dos anys. És a dir, vaig començar abans del que em tocava, i vaig tenir l’encert i èxit d’anar sempre un curs avançat fins que me’n vaig cansar, que això fou a tercer de BUP. No és cap temeritat afirmar que això és una anomalia destacable perquè no és gaire normal. Si més no, no m’ho van fer viure amb normalitat.

A partir d’aleshores, els records que tinc més gravats o colpits a la meva memòria són els següents que enumero. Com que recordo més aviat els fets, no us els podré explicar en ordre cronològic. Recordo de molt petit que jugant amb la cadira (allò d’anar tombant-la enrere), malgrat ens advertissin que no ho féssim, em vaig obrir el llavi: motiu pel qual avui encara se’m veu el punt o punts que m’hi van posar. Recordo també que teníem una professora jove que patia mal de caps de manera assídua: un dia ja no va aparèixer més perquè havia mort, si mal no recordo, d’algun infart cerebral o similar. Sense cap de concret, tenia un bon record d’aquesta professora, que malauradament no en recordo el nom. Però la vida sens la va emportar quan érem molt petits. Recordo també que tenia uns llapis de colors i que l’escola en tenia uns altres. No obstant això, quan em van haver d’operar d’una hèrnia i vaig estar uns dies sense anar a l’escola, uns i altres llapis s’havien barrejat, fent que jo hagués perdut els meus llapis. Recordo també que en alguns cursos era el raret de la classe perquè com que anava un curs avançat, havia de fer algunes proves especials per demostrar que podia anar seguint amb la resta de companys. Recordo també que un dia vàrem arribar i ens vàrem trobar els peixos de colors de la peixera morts. Crec que van morir perquè algú els va donar massa menjar. Com veieu, en aquesta etapa de pàrvuls i infantil va ser força traumàtica, però no es va acabar allí. Per acabar-la, crec recordar que un dia em vaig mullar o no sé què em va passar, i em van apartar del meu grup a treballar sol en una taula aïllada de la resta.

Aleshores va començar una època on, ho reconec, els vaig donar molta feina. Reconec que possiblement no em portava del tot bé, però avui també veig que no es van portar bé a mi. Certament ho replicava i contestava tot, i era força inquiet i m’avorria bastant, però segons què no tocava. Jo, com he escrit en entrades anteriors tinc mal de cap des que tinc ús de raó, i una de les coses que me’n feia venir, era la calor o el clor de la piscina. Recordo que hi anàvem els dilluns a les 17.00, i recordo que en alguna ocasió me l’havia saltat perquè no em trobava bé. Aquest era motiu per castigar-me. A banda, a la natació teníem alguna monitora força severa i quan ens vàrem queixar ens va castigar a nedar moltíssim. Recordo que fou la primera (i crec que única vegada), que vaig nadar 1000 metres. Però tornem a l’escola.

Recordo que al pati jugàvem a futbol, però generalment no disposàvem de pilotes, a no ser que algú la portés. Habitualment la portava jo, però sovint també acabava desapareixent perquè algú se la quedava o es perdia sospitosament. Del pati o de gimnàstica, també recordo un dia que el meu asma quasi se m’emporta. Perquè a tot plegat, cal afegir-hi el meu asma i les diverses absències que vaig haver de tenir. En qualsevol cas, recordo perfectament un dia al camp de futbol que em vaig quedar sense aire i m’afogava. Recordo que ho vaig passar molt malament. Quant a altres activitats, recordo també que anualment fèiem teatre. Per la meva facilitat en aprendre el text i vessant artístic, generalment em donaven un paper principal, a excepció d’un any que em van resignar a ser apuntador com a càstig per alguna cosa. També recordo, més endavant, que havíem de fer un concert. Per algun motiu que no recordo (més enllà que fou un càstig), la professora em va descartar. Val a dir que li vaig agrair perquè cantar no m’ha agradat mai.