Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 1/8
Avui ens trobem a la Sala de la Columna on se celebren els actes més solemnes de la ciutat. La columna, que és el que dona nom a la sala, està circumdada per totes aquelles persones que han estat distingides com a Vigatans Il·lustres. Aquest títol és la màxima distinció a la qual pot ésser encimbellada una persona nascuda a Vic. És una distinció que es concedeix a títol pòstum i com a honor a la trajectòria de la persona que, bé per actes o actuacions memorables en el temps o que per mèrits propis ben definits, tingui una incidència clara i manifesta en pro de la ciutat i es consideri mereixedora de tal guardó. Avui abillem una mica més aquesta sala, aquesta Galeria de Vigatans Il·lustres, amb el quadre de Josep Pratdesaba i Portabella.
Abans que ell, i des del 1890 que a la Galeria s’hi penjà la primera efígie, trenta-quatre persones són les que han rebut tal distinció. Dels trenta-tres actuals, divuit, més de la meitat, veieren la primera llum al llarg del segle XIX, centúria en la qual també va néixer Josep Pratdesaba i Portabella, i època de ressorgiment cultural conjuntament amb el primer terç del segle XX. El declivi cultural previ sembla que es va iniciar amb la mort de Jaume Balmes el 1848. D’acord amb molts, amb el seu traspàs s’afigurava que la tradició cultural i literària, especialment en l’àmbit local, havia finat amb ell. Dotze anys més tard, a l’estiu del 1860 uns quants homes es van reunir per esmenar-ho. Nasqué el Círcol Literari de Vic, que concentrà bona part de la intel·lectualitat vigatana i també forana: algunes d’aquelles persones les veiem avui ennoblint la Galeria. Amb el naixement d’aquest nou ens, «Vich havia despertat del seu son letàrgic i prenia, gràcies al Círcol Literari, el camí de la seva redempció definitiva» . Així fou. L’any 1861 naixia el periòdic El Ausonense, mitjà fundat pel doctor Salarich. El primer cronista de la ciutat no desaprofità l’avinentesa del primer editorial per exhortar als vigatans a ser partícips d’aquell ressorgiment. El títol d’aquest primer article no fou altre que «Aixeca’t i camina» , tot al·ludint a Llàtzer. El publicista asseverava que Vic ja havia sortit victoriós de forts embats en el passat, i aleshores tenia talent més que suficient per tornar a sortir airós de la penosa letargia a la que estava submergida. El text afirmava que l’únic que necessitava la societat era una guspira, algú que mencionés les paraules màgiques: «Aixeca’t i camina». I a partir d’aleshores així fou.
L’any 1863 es fundà El Eco de la Montaña. A partir del 1867, es pot dir que l’Escola Vigatana va donar una forta embranzida a la Renaixença literària. Naixia l’Esbart de Vic. Tan sols cal dir que d’aquell «estol de poetas, o aymadors de la poesía» , com s’hi referia Jaume Collell, en reeixiren grans clavells.
L’any 1868 s’esdevingué un nou pinacle en la història i cultura de Vic. A tres joves vigatans se’ls va ocórrer celebrar una exposició arqueològica i artística. Aquell fou l’embrió del que s’acabà convertint l’any 1891 en el Museu Episcopal de Vic, que avui dia «ocupa un lloc preeminent entre els museus d’Europa i aplega una de les millors col·leccions d’art romànic i gòtic del món» . Seguint amb l’any 1868 i amb aquest esclat cultural que es vivia a la ciutat, cal destacar la posada de la primera pedra d’un nou teatre, el Teatre Ausonense. S’inaugurà solemnement el 1869.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada