Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 4/8

Una de les grans contribucions en astronomia que feu Josep Pratdesaba i Portabella fou en el terreny de les protuberàncies solars. Les observacions que realitzava significaven una gran novetat a començaments del segle XX, a banda que eren fetes per poquíssims observadors, o cap a segons quina època. Frederic Armenter, secretari de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica havia afirmat l’any 1942 que l’observació de protuberàncies solars era realment rara a Espanya, i que a ell li constés, només les realitzaven de manera metòdica els observatoris de Madrid i de l’Ebre. Així i tot, estudis més recents inviten a creure que en realitat als anys quaranta, les observacions de Pratdesaba conjuntament amb les de l’Observatori de Madrid, eren les úniques que es feien a Espanya de forma meticulosa. Dit d’altra manera, ell era l’únic particular que les feia. No obstant això, el seu afany d’apropar la ciència a tothom feu que publiqués els seus treballs en diferents capçaleres com Urania i al Butlletí de la Societat Astronòmica de Barcelona. No només llavors, sinó que la seva pruïja de divulgació la mantingué sempre, essent la publicació del seu darrer treball quan tenia noranta anys: aleshores observà i fotografià, conjuntament amb Manuel Serinanell, el pas del planeta Mercuri per davant del Sol.

Observació de protuberàncies solars de Josep Pratdesaba i Portabella del febrer de 1915.

Tants esforços al llarg de la seva vida es traduïren en reconeixements. Als trenta-tres anys va entrar com a soci de la Société Astronomique de France [‘Societat Astronòmica de França’] , de la qual tingué medalla de bronze. L’any 1910, conjuntament amb altres aficionats a l’astronomia, va fundar la Societat Astronòmica de Barcelona . També va formar part de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica, entitat de la qual va ser distingit com a membre d’honor el 1955. El seu reconeixement més considerable, però, va arribar l’any 1950 de la mà de la Comissió Lunar Internacional vinculada a la British Astronomical Association [‘Associació Astronòmica Britànica’] . Fou aleshores quan l’entitat va decidir batejar amb noms d’astrònoms i científics diversos cràters de la Lluna. Entre altres, fou suggerit el nom de Josep Pratdesaba i Portabella. La proposta va ser acceptada i un cràter de la Lluna va passar a ser conegut com a cràter Pratdesaba. Tristament, anys més tard, fou arrabassat per la NASA.