Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 2/8

Josep Pratdesaba i Portabella, científic i impulsor cultural entre altres, és fill d’aquella societat tan prolífica i de seguida que el seu enteniment li va permetre es va agafar al peu de la lletra aquell «Aixeca’t i camina», lema exhortat pel doctor Salarich per retornar Vic on es mereixia. Nasqué a la Ciutat dels Sants el sis d’agost de l’any 1870. Els seus pares foren Vicenç Pratdesaba i Magnet, natural de Malla, i Maria Portabella i Marinyosa, filla de Prats de Lluçanès. El seu pare era propietari d’una botiga a peu de carrer a la plaça Major, sota mateix de casa seva: l’antiga casa Beuló. Posteriorment, es va conèixer com Can Cassa. En l’establiment s’hi venia una mica de tot, motiu pel qual el rètol de fora la façana l’anunciava com a quincalleria i/o merceria.

Josep Pratdesaba i Portabella veié la primera llum en el segon pis d’aquesta casa. L’endemà o al cap de dos dies a més tardar, va rebre el sant sagrament del baptisme a la catedral. D’inici, els seus pares li van propiciar un ensenyament religiós, caràcter que el va acompanyar tota la seva vida. Als quatre anys el van portar al Col·legi Sant Miquel dels Sants. Als cinc anys ja s’hi va quedar a mitja pensió fins que en va fer deu. Fou al mateix col·legi on el van preparar i va celebrar-hi la primera comunió. També va formar part de l’escolania que es va fundar a la parròquia del Carme i, conjuntament amb altres, van construir un pessebre i cantar nadales per Reis.

Acabat l’ensenyament primari, entre els deu i catorze anys va avivar la seva creativitat i va mostrar interès en diverses matèries. Entre els deu i els dotze o catorze, va assistir a classes de dibuix a casa de Llucià Bertrana, professor de l’Escola Municipal de Dibuix de la ciutat. Així mateix, cultivava les llengües estrangeres. Finalment, en el Col·legi de Sant Antoni de la plaça de la Mercè  hi va aprendre tenidoria de llibres i càlcul tot preveient que el seu futur passava per la quincalleria dels seus pares.

Als catorze anys el van enviar a Barcelona perquè entrés d’aprenent a casa dels Oller Hermanos. Després dels tres anys reglamentaris, va tornar a la Ciutat dels Sants amb ànim de reprendre les activitats lucratives de la família, però aquí es va trobar amb la grata sorpresa que la botiga estava perfectament conduïda pels seus pares i germanes. Per aquest motiu, i també pel fet de fer ofici, va decidir traslladar-se a Olot per espai d’un any. Allí va aprendre l’ofici de rellotger.

Amb aquesta incursió al món de la rellotgeria va arribar als divuit anys. De tornada a Vic, va assistir com a oient a les classes de física  al Seminari. Aleshores ja havia començat la seva predilecció per les ciències i més concretament per les properes a l’astronomia. Després d’un any escoltant física, va tornar a Barcelona amb la intenció d’ingressar a l’Escola d’Enginyers. Allí hi va fer el primer any, però al segon es van estroncar les coses. Una sèrie d’esdeveniments van fer que la botiga es quedés sense recursos i que el jove Josep hagués d’abandonar la carrera d’enginyer per dedicar-se al negoci familiar. Va tornar de Barcelona per estar-se darrere del taulell. Seti que ja no va abandonar més fins que va tenir quaranta-cinc anys. En l’entretant, mai va deixar d’estudiar i aprendre per posteriorment poder-ho compartir i divulgar.

Josep Pratdesaba i Portabella no fou un mer observador d’aquella pròdiga societat ni va passar-hi de puntetes, sinó que amb la seva iniciativa, suport, compromís, coneixements i especialment amb la seva generositat fou capaç d’engrandir-la, de fer-la més excelsa, més pròspera, d’expandir-ne el seu saber popular, i hi tingué una incidència clara i manifesta. D’alguna manera, les seves aportacions feren de Vic una ciutat més rica i plena. Les seves contribucions científiques, recreatives i culturals així ho palesen.