Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 3/8
La passió i l’interès de Josep Pratdesaba i Portabella per l’astronomia va arribar-li quan tenia quinze anys. Més concretament, un vint-i-set de novembre. Aquell dia ell es trobava a la Ciutat Comtal i va poder veure la pluja de meteorits de l’any 1885, els Andromèdids . D’acord amb la premsa de l’època, fou un gran espectacle i es pogueren veure més de quaranta mil meteorits en quatre hores .
El fenomen astronòmic el va deixar fortament impressionat. Aquest fou el punt de partida per començar a fer realitat el seu somni de tenir un observatori propi i poder continuar observant les meravelles del cel. Amb quinze anys, però, no tenia possibilitats pecuniàries. A l’espera de millors temps venidors, el jove Pratdesaba es va haver de complaure iniciant les seves primeres lectures de Camille Flammarion, i realitzant les primeres observacions astronòmiques amb uns senzills prismàtics. Poc després, mentre la idea de l’observatori seguia latent i esperant la seva oportunitat, la capacitat d’observar prengué millors dimensions. Primer foren uns prismàtics més potents, muntats damunt d’un trípode, i llavors ja pogué ser una petita ullera.
La idea del telescopi de Pratdesaba devia començar a prendre forma en la seva segona estada a Barcelona, quan cursava estudis d’enginyeria. Tenia aleshores dinou o vint anys i, molt probablement, fou allí quan va conèixer i establir relacions amb altres aficionats a l’astronomia. Rafael Patxot fou qui li aconsellà que adquirís un telescopi de setze centímetres de diàmetre. No cal dir, però, que un equip d’aquestes característiques valia molts diners, i no fou fins l’any 1909 que el va poder fer realitat. Aquell any, Pratdesaba finalment va adquirir un equatorial doble astrofotogràfic a la casa Mailhat de París. Per fer-se una lleugera idea de la categoria de l’aparell, pel que fa a marca i dimensions, la casa Mailhat va proveir en el seu dia els observatoris de l’Ebre de Tortosa i el de Fabra de Barcelona. En referència al de Pratdesaba, era similar al de l’Ebre.
El novell astrònom aficionat va viure a la plaça Major fins l’any 1913. Aquest principi de segle, la seva vida va tenir un fort revés i va patir un gir. El fort revés fou la mort de la seva primera esposa, Dolors Osona i Vinyeta , el dia vuit de gener de l’any 1907 . Sis anys més tard, l’any 1913, va contraure matrimoni amb Dolors Riera i Niubó, i arran de la unió fou quan el seu petit observatori va poder passar a ser un equipament reconegut, com també ho fou la seva figura. El nou observatori va quedar enllestit l’any 1916 i la revista El Mundo Científico palesava la generositat del compatrici. Pratdesaba oferia el seu observatori a tots els vertaders amants de les belleses del cel i asseverava que si la divisa que havia pintat en el fris de la cúpula, aquella «Contemplant les maravelles del cel se veu resplendir l’infinita sabiduría de Déu y l’esperit s’enlaira acostantse a son Criador», feia aixecar els ulls de l’esperit cap al creador de tanta bellesa, ja hauria realitzat obra de cultura i es podria donar per satisfet.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada