Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 3/8

La passió i l’interès de Josep Pratdesaba i Portabella per l’astronomia va arribar-li quan tenia quinze anys. Més concretament, un vint-i-set de novembre. Aquell dia ell es trobava a la Ciutat Comtal i va poder veure la pluja de meteorits de l’any 1885, els Andromèdids . D’acord amb la premsa de l’època, fou un gran espectacle i es pogueren veure més de quaranta mil meteorits en quatre hores .

El fenomen astronòmic el va deixar fortament impressionat. Aquest fou el punt de partida per començar a fer realitat el seu somni de tenir un observatori propi i poder continuar observant les meravelles del cel. Amb quinze anys, però, no tenia possibilitats pecuniàries. A l’espera de millors temps venidors, el jove Pratdesaba es va haver de complaure iniciant les seves primeres lectures de Camille Flammarion, i realitzant les primeres observacions astronòmiques amb uns senzills prismàtics. Poc després, mentre la idea de l’observatori seguia latent i esperant la seva oportunitat, la capacitat d’observar prengué millors dimensions. Primer foren uns prismàtics més potents, muntats damunt d’un trípode, i llavors ja pogué ser una petita ullera.

La idea del telescopi de Pratdesaba devia començar a prendre forma en la seva segona estada a Barcelona, quan cursava estudis d’enginyeria. Tenia aleshores dinou o vint anys i, molt probablement, fou allí quan va conèixer i establir relacions amb altres aficionats a l’astronomia. Rafael Patxot  fou qui li aconsellà que adquirís un telescopi de setze centímetres de diàmetre. No cal dir, però, que un equip d’aquestes característiques valia molts diners, i no fou fins l’any 1909 que el va poder fer realitat. Aquell any, Pratdesaba finalment va adquirir un equatorial  doble astrofotogràfic a la casa Mailhat de París. Per fer-se una lleugera idea de la categoria de l’aparell, pel que fa a marca i dimensions, la casa Mailhat va proveir en el seu dia els observatoris de l’Ebre de Tortosa i el de Fabra de Barcelona. En referència al de Pratdesaba, era similar al de l’Ebre.

Josep Pratdesaba i Portabella tenia la intenció de col·locar-lo al terrat de la seva casa de la plaça Major (foto de l'Arxiu Comarcal d'Osona). Idealment, l’havien de tenir enllestit abans del deu de maig de l’any 1910. Aquell dia, els terrícoles tenien cita amb el cometa Halley. Era molt important poder-lo observar amb el nou equip perquè molt difícilment tindria nova ocasió per fer-ho. Així va ser. Pratdesaba va poder treure una placa fotogràfica del cometa Halley amb el seu equatorial. Així mateix, cal destacar una fotografia de la nova estrella D. N. Nova Geminarium al març de l’any 1912; fotografies de l’eclipsi de lluna del mes següent, i una sèrie de dibuixos de molta qualitat del planeta Mart en l’any 1914 . Aquest primer observatori va estar actiu fins l’any 1916, que fou quan es va traslladar al carrer de l’Escola.

El novell astrònom aficionat va viure a la plaça Major fins l’any 1913. Aquest principi de segle, la seva vida va tenir un fort revés i va patir un gir. El fort revés fou la mort de la seva primera esposa, Dolors Osona i Vinyeta , el dia vuit de gener de l’any 1907 . Sis anys més tard, l’any 1913, va contraure matrimoni amb Dolors Riera i Niubó, i arran de la unió fou quan el seu petit observatori va poder passar a ser un equipament reconegut, com també ho fou la seva figura. El nou observatori va quedar enllestit l’any 1916 i la revista El Mundo Científico palesava la generositat del compatrici. Pratdesaba oferia el seu observatori a tots els vertaders amants de les belleses del cel i asseverava que si la divisa que havia pintat en el fris de la cúpula, aquella «Contemplant les maravelles del cel se veu resplendir l’infinita sabiduría de Déu y l’esperit s’enlaira acostantse a son Criador», feia aixecar els ulls de l’esperit cap al creador de tanta bellesa, ja hauria realitzat obra de cultura i es podria donar per satisfet.