Carta Antoni Paluzie

Any: 1949.

Procedència: Casa Pratdesaba.

Descripció: Josep Pratdesaba es pot afirmar sense por d’errar que és conegut popularment com a astrònom. No obstant això, el cert és que el vigatà fou un científic majúscul i autèntic polifacètic. Més enllà del vessant astronòmic, faceta que el portà a gaudir d’un cràter a la Lluna dedicat, Pratdesaba també va destacar en l’àmbit de la ràdio, la meteorologia, l’agricultura i la ramaderia. Segurament menys coneguda és la seva passió per l’òptica, la física, i les llengües. Pratdesaba no només fou un esperantista convençut i notori, sinó que també s’interessà per l’occità, naturalment l’anglès, el francès, i fins i tot l’hebreu.

Aquesta carta és una correspondència amb el seu amic barceloní Antoni Paluzié. Com Pratdesaba, Paluzie fou un destacat astrònom, també selenògraf, autor de diverses monografies sobre la Lluna i les constel·lacions estel·lars. Paluzie va ser secretari de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica, director de l’Agrupació Aeronàutica Espanyola, i secretari permanent de la Internacional Lunar Society. És en aquesta darrera organització on cal trobar els lligam més extraordinari. 

Pratdesaba, en l’any 1903 i als trenta-tres anys, va entrar com a soci de la Société Astronomique de France [‘Societat Astronòmica de França’], de la qual tingué medalla de bronze. L’any 1910, conjuntament amb altres aficionats a l’astronomia, van fundar la Societat Astronòmica de Barcelona; també va formar part de la Sociedad Astronómica de España y América. El seu reconeixement més sonat, però, va arribar l’any 1950 de la mà de la Comissió Lunar Internacional vinculada a la British Astronomical Association [‘Associació Astronòmica Britànica’]. D’acord amb Manuel Serinanell, la història parteix de la dècada dels anys 1940-1950 quan es van popularitzar els telescopis miralls, gràcies al fet que qualitativament estaven bé i eren més econòmics que no pas els telescopis refractors. La popularització d’aquest tipus de telescopis, naturalment, va incentivar l’interès de molta gent pel satèl·lit natural de la Terra i, per tant, més fàcil d’observar. Fou aleshores quan la Comissió Lunar Internacional va decidir batejar amb noms d’astrònoms i científics diversos cràters de la Lluna. Entre altres, foren distingits Josep Comas i Solà, Millàs i Vallicrosa, Antoni Paluzie, Salvador Raurich i, naturalment, Pratdesaba. La proposta va ser acceptada i un cràter de la Lluna va passar a ser conegut mundialment, i part de l’estranger, com a cràter Pratdesaba.

Tornar a l'índex.