Incursions al món del TEA-Asperger (7/20)

A banda del TEA com a tal, el propi trastorn també pot anar associat a altres trastorns o malalties. El primer és el Trastorn Obsessiu-Compulsiu, TOC. Sempre diem que tothom té una mica de TOC. Encara que sigui per no portar la contrària, jo crec que també en tinc una mica. Tinc mania en comprovar si he tancat la porta al sortir de casa; també en mirar les aixetes; fins i tot en alinear el router (alinear coses en general també és un tret característic de les persones amb TEA), i probablement el més TOC de tots, el tinc amb la Covid.

Continuo anant amb el meu gel desinfectant i fent-ne ús sovint, a banda de desinfectar el mòbil cada vegada que surt de casa. Intento minimitzar el risc de contagiar-me de qualsevol virus, però també entenc que és impossible quan la resta del món, pràcticament tota, no té ni la meitat de la meitat de la meitat del meu particular interès. Hom sap que la manera més fàcil d’evitar multitud de contagis és tenir les mans netes però és una batalla perduda. I per entendre l’ansietat que això em produeix, només cal imaginar-se que sou el copilot d’un cotxe i el pilot decideix avançar-ne un altre: el pilot ho veu clar, però el copilot gens i li entra una mena de pànic/angoixa... doncs jo soc una mica aquest copilot, circulant per la vida amb múltiples temeraris a la carretera.

Així mateix, alguns estudis suggereixen que alguns trastorns d’alimentació tals com l’anorèxia, i especialment en noies, poden tractar-se en realitat d’un síndrome d’Asperger no diagnosticat. De fet, tot i que el trastorn alimentari no és exclusiu de noies, bé diuen que és especialment difícil diagnosticar Asperger a una noia. En aquest cas, la tesi aniria en el fet que tot i que l’interès de la noia es focalitza en el pes i l’alimentació, és fàcil que la causa pugui residir en trastorns de relació social. 

Altres trastorns associats, també poden ésser la psicosis o l’esquizofrènia, o el Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat, TDAH: un subgrup d’afectats per TEA pateixen aquesta disfunció cognitiva. Aquest darrer trastorn no deixa de ser curiós i palesa l’amplitud de l’espectre, ja que altres subgrups, com podria ser la síndrome d’Asperger, apunten justament en la línia contrària: excel·lent capacitat per concentrar-se durant llargues hores. Finalment, en estudis previs també es pensava que la disfunció de l’aprenentatge afectava al 75% de les persones amb TEA, tot i que actualment es creu que no supera el 25%.

A banda d’aquests trastorns, podríem dir mentals, les persones amb TEA també poden tenir altres patologies psiquiàtriques com la depressió i l’ansietat. Quant a la primera, almenys el 50% de les persones amb síndrome d’Asperger la pateixen. Sembla que és molt dur i poc suportable voler encaixar i no fer-ho, sentir-se rar, diferent, en definitiva, sentir-se l’ovella negra. Pel que fa a la segona, la pateixen especialment en la relació social.

Per si això no fos prou, les persones amb TEA també poden sofrir patologies estrictament mèdiques: inflamació neuronal (el clàssic mal de cap o migranyes) i trastorns autoimmunes (asma i èczemes). Com diria Llucià Ferrer al programa Atrapa’m si pots, «parem, parem, parem». Pel que fa al mal de cap, en aquest mateix bloc hi he dedicat fins a quatre entrades. Bé, a banda del mal de cap, associava el mal de cap a la dieta. Com és natural, a banda d’això també he llegit algun llibre sobre mal de cap sense relacionar-ho amb la dieta. En qualsevol cas, ja apuntava que des que tinc ús de raó sempre m’he queixat de mal de cap. Podria tenir alguna relació? Potser ho esbrinarem. L’afirmació en referència al mal de cap la fa un dels dos llibres, tot i que l’altre també ho menciona, i a més en pot donar una explicació, de la qual hi farem esment més endavant.

Pel que fa als trastorns immunes... ep! De petit, efectivament, tenia asma. Recordo episodis molt cruents per manca d’aire, i recordo també les visites a metges, ingressos a hospitals i vacunes. Val a dir que avui dia, afortunadament, puc dir que pràcticament ha desaparegut. Pel que fa a èczemes... si fos un cromo també diria el clàssic «tingui!» Necessitava regularment una solució anomenada Lexxema amb corticoides. Com és de notar, una cosa força agressiva. En aquest sentit i nota als que puguin tenir problemes a la pell, jo hi he notat molta millora fent dues coses: 1) menjant iogurts pel tema dels probiòtics, i 2) fent ús de la crema Bepanthol Sensicalm (fins aquí la falca publicitària): no puc dir que hagi quedat resolt, però sí que puc afirmar que és menys intens i per calmar-ho no haig de fer ús de corticoides.

Seguim amb altres patologies mèdiques associades: problemes del tracte gastrointestinal, per exemple colon irritable (el 50% de les persones amb TEA ho té); epilèpsia (més comú en l’autisme clàssic); autolesions (més comú en l’autisme clàssic); síndrome X fràgil (aquella malaltia amb la qual part del cromosoma X s’expandeix, motiu pel qual no es produeix una proteïna i al mateix torn la manca d’aquesta genera un retard mental); esclerosis tuberosa (tumors benignes en el cos i al cervell); síndrome de Gilles de la Tourette (el 10% de les persones amb TEA presenten tics vocals o motors); síndrome de Smith-Lemli-Opitz, una patologia genètica produïda per un defecte en la síntesis del colesterol (+- 75% dels nens afectats per aquest síndrome tenen també TEA); síndrome de Timothy: es creu que més o menys el 80% dels nens afectats per aquest síndrome, tenen autisme, i distròfia muscular de Duchenne, que a vegades també s’associa amb l’autisme.