Bona (?) festa major

Quan va sortir la notícia fa uns dies no vaig donar-hi gaire importància: «Moguda contra la presència del president dels bisbes a l’ofici de festa major de Vic. Les comparses es “planten” i faran un acció contra el polèmic arquebisbe de Valladolid». Vaig pensar que no era més que la típica rebecaria a la que ens tenen acostumats i no passaria d’aquí. El problema ha arribat avui mateix, quan «El Bisbat de Vic suspèn l’ofici de festa major arran de la polèmica amb el president dels bisbes». És un dia trist, molt trist.

Deixeu-me dir per endavant que, com no podia ésser d’una altra manera, no comparteixo gens ni mica les idees de l’arquebisbe de Valladolid. Em sembla una persona non grata i segurament m’uniria a l’opinió dels mateixos que s’han plantat. No obstant això, no s’han de barrejar conceptes. Em considero un enamorat de Vic, de la seva història, catalanista (independentista —amb moltes ganes de deixar de ser-ho, però independentista), i profundament liberal: intento aplicar en tota la seva amplitud allò de viu i deixa viure.

I el que ha passat avui és molt gros: les comparses i alguns grups municipals s’han carregat la festa major. Ho dic sense embuts amb el benentès que el bloc és relativament poc llegit, però si ho llegeixen més indiferent. El que és, és, i no deixa ni deixarà de ser-ho perquè no es digui o no es manifesti. Suposo que estaran contents que el bisbe hagi decidit anul·lar l’acte més solemne de la festa major: això no cal oblidar-ho. Ignorants... En el fons em generen una profunda llàstima.

Vic és una ciutat mil·lenària i els seus patrons sempre han estat sants. Sant Miquel dels Sants ho és des del 1862. Ell fou el primer a figurar a la Galeria de Vigatans Il·lustres, seguit d’un tal Jaume Balmes. Podem dir que la generació que va moure aquesta Galeria, tots del segle XIX, tenien molt clars els seus referents. De fet, aquella societat fou tant prolífica i excelsa que més de la meitat dels Vigatans Il·lustres són d’aquest segle. Aquella societat és la del canonge Collell, Eusebi Molera, Josep Pratdesaba... també la de Narcís Verdaguer, Manel Serra i Moret, Abadal... No tots van conviure la mateixa època, però sí que són fills d’aquell segle. I aquell, sí aquell Vic, aquell vigatanisme, és el que va forjar el catalanisme. Avui som el que som com a país, gràcies a aquell vigatanisme conservador. Potser no els agrada, però és així.

Els mateixos que sovint s’alcen cridant i es vanten del «No captem el dret de viure / dret que no es compra ni es ven; /poble que mereix ser lliure, / si no li donen, s'ho pren», obliden que és un fragment de Sagramental, del gran canonge Jaume Collell. Sí! Vigatà conservador. Sí, el mateix que va considerar sant Miquel com la nostra primera glòria. Sí, també el mateix a qui devem la primera commemoració de l’11 de setembre. Sí, també és aquell que va fer de Montserrat el cor de Catalunya, i de Ripoll el bressol del país. I també és aquell que va exhortar a l’Antònia Bardolet i es va convertir en la gran dona que fou (que un dia la veurem també a la Galeria). Què diria Jaume Collell si avui aixequés el cap? 

Lamentable. No crec ni que en siguin conscients del que han motivat. Davant de les amenaces, el bisbe ha decidit tancar —tampoc ho oblidem— casa seva. A qui se li acudiria anar a casa d’algú i dir-li qui té dret a convidar? A mi no. Quin dret hi tindria? Penso que cap.  Ara bé... si em conviden a una festa on hi ha gent que no em cau bé, també seré ben lliure de no anar-hi: aquesta és la meva llibertat, i no pas coartar la dels altres. Em sap greu, però les comparses i alguns grups municipals s’han ben equivocat. S’han carregat la festa major. Simplement, podien no ser a la casa del bisbe. I ja estava! De la mateixa manera que el bisbe, canonges, diaques i sacerdots no boicotegen marxes o manifestacions amb les que no hi estan d’acord, les comparses tampoc hi tenien dret. Però han decidit carregar-se la festa major.

Bé... un matís pel que se sent dir... Quan dic que no crec ni que siguin conscients del que han motivat és literal. Corren veus (a mi m’ha arribat de bona font), que els de Vic no pretenien fer res més que la rebecaria, les quatre pancartes, unes xiuladetes... Però ja sabem què passa... que els de fora s’apunten a la festa i llavors la cosa s’escapa de les mans. Salvant totes les distàncies, absolutament totes, m’ha recordat als fets del 36. Sí... la història diu que els vigatans no es van alçar, però de fora vingueren i ho cremaren tot... i llavors alguns vigatans s’hi van afegir. En aquest cas no esperaven que cremessin la catedral, però sí que esperaven incidents. Per evitar-ho, tot tancat i barrat. L’ofici de la festa major, l’ofici dedicat al sant patró de la ciutat, l’ADN del vigatanisme històric i del catalanisme, per primera vegada (crec que per primera vegada), no se celebrarà. I no en un any qualsevol, sinó en la commemoració del 400 aniversari de la seva mort. Gràcies a la inconsciència de comparses i alguns grups municipals. Enhorabona. I... a veure.... tingueu clar, grups municipals, que més d’un dels vostres votants anava a l’ofici perquè és la festa més genuïnament vigatana. A bona part dels vostres votants, també els heu arruïnat la festa major.

En fi... un dit trist. Tanmateix, i malgrat les comparses i alguns grups municipals, bona festa major.