Calendari romà
En aquest bloc ja hem explicat diverses vegades coses referents al temps. Que em vingui a la memòria, en el seu dia, un d’aquells que havia de ser la fi del món, vaig fer una breu pinzellada sobre el calendari maia. Al 2012 em devia preocupar això del temps... perquè per cap d’any escrivia de per què els mesos es diuen com es diuen. La darrera entrada al respecte ha estat fa uns dies, quan parlava del significat dels dies de la setmana. Entremig, aprofitant el desig 2020, també tinguí ocasió de recordar que no tots vivim al mateix any. No obstant tot això, si llegiu documents relativament antics, notareu que quan daten les efemèrides, no posen dimarts 14 d’abril de l’any 2020. Utilitzen una altra nomenclatura. En el cas de la Catalunya medieval, el calendari romà antic.
Com tantes altres coses, no sé si ho he acabat d’entendre però i/o ho sabré explicar. El fet és que el calendari romà antic es basava en cicles lunars. Bàsicament, tenien assenyalats tres moments: lluna nova, quart creixent, i lluna plena. Pel que fa a la nomenclatura llatina, calendes, nones, i idus respectivament (paraules absolutament acceptades en català). Dit això, també cal posar èmfasi al fet que els romans començaven els mesos coincidint amb la lluna nova. També és important saber que expressaven els dies en funció dels dies que faltaven per arribar als dies fixes de cada mes. Per posar un exemple, falten quatre dies pel dia quinze.
Així doncs, la calenda corresponia al primer dia de cada mes. Per exemple, quan alguna cosa va passar a calendes de gener, significa el primer dia de l’any. Com que expressen els dies en funció dels que falten per aquesta data, quan trobem un número que precedeix calendes, el que vol dir és que faltaven tants dies per arribar al dia 1. La fórmula és relativament simple si volem convertir dates: 4 de les calendes de febrer és 31 + 2 - 4 = 29 de gener. El 31 correspon al número de dies que té el més anterior al que citen (calendes de febrer); el dos és fix, i el 4 és el número del calendari romà. A tall anecdòtic, anotar l’expressió «a les calendes gregues», que com que els mesos grecs no tenien calendes, significa mai.
El següent dia assenyalat era la nona, el quart creixent. En aquest cas, pot correspondre a diferents dies en funció del mes. De manera fixa, correspon al dia 5 dels mesos de gener, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre, i al dia 7 dels mesos de març, maig, juliol i octubre. Com en el cas de les calendes, la fórmula també és simple i segueix la mateixa metodologia. Quan trobem un document datat a 4 de les nones d’abril, significa el 2 d’abril: 5 + 1 – 4, on el cinc és fix pel mes d’abril; l’u és fix, i el quatre correspon al número del calendari romà. Si utilitzem un mes dels que el dia fix és el set, simplement canviem el 5 pel 7. Per exemple, 2 de les nones de juliol, significa 6 de juliol: 7 + 1 – 2. En aquest cas, actualment la nona també és l’hora menor d’un ofici diví, les 15.00h, i també l’acte d’anar a dormir: «anar a fer nones».
Finalment, les idus, la lluna plena. Com en el cas de la nona, en funció del mes poden correspondre a dos dies diferents. Pels mesos de gener, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre correspon al dia 13, mentre que pels mesos març, maig, juliol i octubre correspon al dia 15. Ja es veu que la partició o diferència entre els mesos és la mateixa que amb les nones. És a dir, quan una nona d’un mes correspon al dia 5, la idus correspondrà al dia 13. El càlcul per troba la data actual, és com el de la nona: es pren com a referència el dia fix en funció del mes, s’hi suma u de manera fixa, i s’hi resten el número de dies del calendari romà. Així doncs, el 4 de les idus de juny correspon al 10 de juny (13 + 1 -4), mentre que el 6 de les idus d’octubre correspon al 10 d’octubre (15 + 1 – 6).
En resum:
Calendes: d + 2 – r, on d són els dies del mes anterior, i r, els número que precedeix les calendes.
Nones: 5|7 + 1 – r, on r són els dies que precedeix les nones.
Idus: 13|15 + 1 – r, on r són els dies que precedeix les idus.
Pel que fa a nones i idus, tenim:
Gener, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre: 5 i 13 respectivament.
Març, maig, juliol i octubre: 7 i 15 respectivament.
I fins aquí l’entrada d’avui, a 18 de les calendes de maig.
Com tantes altres coses, no sé si ho he acabat d’entendre però i/o ho sabré explicar. El fet és que el calendari romà antic es basava en cicles lunars. Bàsicament, tenien assenyalats tres moments: lluna nova, quart creixent, i lluna plena. Pel que fa a la nomenclatura llatina, calendes, nones, i idus respectivament (paraules absolutament acceptades en català). Dit això, també cal posar èmfasi al fet que els romans començaven els mesos coincidint amb la lluna nova. També és important saber que expressaven els dies en funció dels dies que faltaven per arribar als dies fixes de cada mes. Per posar un exemple, falten quatre dies pel dia quinze.
Així doncs, la calenda corresponia al primer dia de cada mes. Per exemple, quan alguna cosa va passar a calendes de gener, significa el primer dia de l’any. Com que expressen els dies en funció dels que falten per aquesta data, quan trobem un número que precedeix calendes, el que vol dir és que faltaven tants dies per arribar al dia 1. La fórmula és relativament simple si volem convertir dates: 4 de les calendes de febrer és 31 + 2 - 4 = 29 de gener. El 31 correspon al número de dies que té el més anterior al que citen (calendes de febrer); el dos és fix, i el 4 és el número del calendari romà. A tall anecdòtic, anotar l’expressió «a les calendes gregues», que com que els mesos grecs no tenien calendes, significa mai.
El següent dia assenyalat era la nona, el quart creixent. En aquest cas, pot correspondre a diferents dies en funció del mes. De manera fixa, correspon al dia 5 dels mesos de gener, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre, i al dia 7 dels mesos de març, maig, juliol i octubre. Com en el cas de les calendes, la fórmula també és simple i segueix la mateixa metodologia. Quan trobem un document datat a 4 de les nones d’abril, significa el 2 d’abril: 5 + 1 – 4, on el cinc és fix pel mes d’abril; l’u és fix, i el quatre correspon al número del calendari romà. Si utilitzem un mes dels que el dia fix és el set, simplement canviem el 5 pel 7. Per exemple, 2 de les nones de juliol, significa 6 de juliol: 7 + 1 – 2. En aquest cas, actualment la nona també és l’hora menor d’un ofici diví, les 15.00h, i també l’acte d’anar a dormir: «anar a fer nones».
Finalment, les idus, la lluna plena. Com en el cas de la nona, en funció del mes poden correspondre a dos dies diferents. Pels mesos de gener, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre correspon al dia 13, mentre que pels mesos març, maig, juliol i octubre correspon al dia 15. Ja es veu que la partició o diferència entre els mesos és la mateixa que amb les nones. És a dir, quan una nona d’un mes correspon al dia 5, la idus correspondrà al dia 13. El càlcul per troba la data actual, és com el de la nona: es pren com a referència el dia fix en funció del mes, s’hi suma u de manera fixa, i s’hi resten el número de dies del calendari romà. Així doncs, el 4 de les idus de juny correspon al 10 de juny (13 + 1 -4), mentre que el 6 de les idus d’octubre correspon al 10 d’octubre (15 + 1 – 6).
En resum:
Calendes: d + 2 – r, on d són els dies del mes anterior, i r, els número que precedeix les calendes.
Nones: 5|7 + 1 – r, on r són els dies que precedeix les nones.
Idus: 13|15 + 1 – r, on r són els dies que precedeix les idus.
Pel que fa a nones i idus, tenim:
Gener, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre: 5 i 13 respectivament.
Març, maig, juliol i octubre: 7 i 15 respectivament.
I fins aquí l’entrada d’avui, a 18 de les calendes de maig.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada