Reina del Jocs Florals i cort

Any: 1924.

Procedència: Casa Pratdesaba.

Descripció: pel desembre de l’any 1923, es publicava la convocatòria dels X Jocs Florals Internacionals a la premsa local. Ausetania feia la crida als escriptors esperantistes d’arreu. És de creure que altra part de premsa local internacional feu el mateix. 

Hi havia quatre temes ordinaris, dos originals i dues traduccions: poesia original cantant l’amor; prosa amorosa original; traducció d’una de les cinc poesies del canonge Jaume Collell titulades Visions de Catedrals, i traducció de la prosa de Martí Genís i Aguilar, «El gorch blanch».

A banda, hi havia fins a una quinzena de temes extraordinaris amb els corresponents premis oferts per altres persones o entitats. Així mateix, no es descartava que se n’hi poguessin afegir més. Per exemple, l’Ajuntament de Vic oferia tres-centes pessetes per una producció original, mentre que el bisbe de Vic, n’oferia cent per «el catolicisme y a la pau». No obstant això, la Flor Natural només podria ésser per un dels quatre autors dels temes ordinaris. No cal dir-ho, les obres havien d’estar escrites exclusivament en esperanto.

El jurat que havia d’escollir els guanyadors eren Thomas Cart, de París, com a president; Julio Bahgy, d’Hongria; Jacinto Bremon, de Barcelona; Jacint Comella, de Vic, Estanislau Pellicer, i Jaume Grau Casas, ambdós de Barcelona i el darrer com a secretari.

Una vegada publicat el veredicte, es va fer la festa dels Jocs Florals Internacionals. El dia de la vetllada fou el dia nou de juny. El guanyador de la Flor Natural va ser l’esperantista Kolomano Kalocsay, de Budapest, per una poesia original titulada «Literatura Mondo». L’hongarès fou el premiat entre les cent quaranta-cinc obres rebudes de setze països diferents. El concurs, més enllà de la Flor Natural, va atorgar vint-i-vuit premis i feu quaranta-dues mencions.

Per altra banda, com era tradició en tots els Jocs Florals, s’escollí la Reina de la Festa. Kolomano Kalocsay, com a guanyador, escollí a Montserrat Terricabras i Fatjó, filla del metge i també esperantista Josep Maria Terricabras. En aquesta postal es pot veure la reina amb tota la seva cort. La imatge és presa d’una postal en la qual s’enumeren les retratades: se sobreentén que la postal és signada per la mateixa Montserrat Terricabras.

D’acord amb les seves notes i les publicades a la premsa, d’esquerra a dreta hi podem veure a Montserrat Fatjó; Maria Bassols; Carme Puig; Patrocini Codina; Conxita Banús; Pepita Alier; Elvira de Mas; Carolina Soler; Trinitat Bayés; Pilar Vergés, i Maria Ylla. Els acompanyaven de patges Eduard de Arana Abreu i Miquel Vilà Cañellas.

Tornar a l'índex.