Ja no sé si sé

L’altre dia parlava del no sé que sé referint-me a la intuïció i, certament, encara no hi he parat de donar voltes. Realment m’estic fent una mica d'embolic... Per una banda, tenim la premissa socràtica de "només sé que no sé"; per l’altra tenim aquesta que m’he mig tret de la màniga (la frase, no la teoria) del "no sé que sé". I, passats uns dies i fent una lleugera reflexió, he pensat en una altra màxima d’un altre filòsof de l’antiga Grècia: Heràclit i la seva “No és possible banyar-se dues vegades al mateix riu”. 

Heràclit és conegut també com l’obscur a causa del seu estil aforístic i enigmàtic. Concep el món com un procés continu de canvis. La realitat està sotmesa a un incessant moviment. Aquesta permanent mobilitat es fonamenta en una estructura de contraris. L'origen de totes les coses es troba en la contradicció entre els elements contraris que formen la unitat de la natura. “Tot flueix” és la seva idea bàsica. “No és possible banyar-se dues vegades al mateix riu”. Tot canvia, res no roman, l’única cosa estable és l’esdevenir mateix. 

I això m’ha fet venir diverses coses al cap. En primer lloc, si hem de fer cas a la intuïció només quan disposem d’experiència, quan la disposem? Vull dir, si tot canvia constantment, quan i per què una experiència és vàlida? La seva cita del riu és del tot certa; filosòficament parlant. Un riu en un determinat segon, tindrà un cabal, una temperatura, uns components químics, una determinada aigua... Pel que fa a un mateix, igualment; mai som els mateixos. És per això que no ens podem banyar mai dues vegades al mateix riu. Filosòficament, és impossible. Si així no ho teniu clar, penseu en un fet tant quotidià com un Barça-Madrid. A priori podríem dir: "Un Barça-Madrid sempre és un Barça-Madrid". Com van ser aquells sis Barça-Madrid d'una temporada passada? Cada clàssic és diferent, oi?

Això em du també a una reflexió que vaig fer fa un munt d’anys i que està apuntada a la secció de frase meves: “Les persones no canviem; simplement mai ens arriben a conèixer del tot”. Ara més que mai, la reafirmo més. Possiblement, si abaixem el llistó filosòfic i no ho radicalitzem tant, entendrem què vull dir. Quan una persona ens sorprèn, per què ens sorprèn? Possiblement, no esperàvem el que fos d’ella. Però, arran de què, aquesta persona ha fet el que hagi estat objecte de sorpresa per part nostre? Ah! Possiblement, amb les condicions inicials que vàrem conèixer aquella persona no ens hauria sorprès però, com diu Heràclit, tot canvia; incloses les persones. De manera que, la persona que ens ha sorprès, possiblement ho ha fet perquè la que ha actuat no és la que coneixíem, sinó una amb unes altres condicions, una altra maduresa i situació que l’ha portat a fer el que sigui. Que enrevessat, no? I nosaltres diem, “com ha canviat...” Potser no; potser no la coneixíem en aquelles determinades condicions. 

En segon lloc, arran d’Heràclit, també he recordat una altra frase que vaig concloure fa anys: “El que és quelcom, ho deu al seu contrari”. Això del contrari, hi ha coses que sí i coses que no, com és evident. Però, com dic, el que és quelcom, ho deu al seu contrari. I, quan més és, més depèn del que no és. Els exemples clàssics: dia - nit, guerra - pau, fred - calor... Però, us parat mai a pensar què seria el blanc sense el negre?, l’alegre sense el trist?, què seria el Barça sense el Madrid? Tot plegat seria però, no seria tant si no hi hagués el seu corresponent contrari. És complicat explicar-ho però espero que m’entengueu. Personalment, desconeixia la filosofia d’Heràclit però, veig que estem força d’acord i hauré de llegir-ne quelcom més; fou mestre del mestre de Plató... 

Així, doncs, sabem o no sabem? "Només sé que no sé" o "no sé que sé"? Suposo que, com ja havia escrit en altres ocasions, les dues són certes. Amb un matís a estudiar/reflexionar sobre la intuïció. Si en una anterior entrada deia que si teníem experiència ens en podem fiar, ara sóc incapaç de concloure el mateix perquè desconec -filosòficament parlant- com adquirim l’experiència si tot canvia constantment. Suposo que és precisament pel constant canvi que sovint, l’experiència o la intuïció també ens falla. Hi seguirem donant voltes. Al cap i a la fi però, tant si no sabem com si sabem, tot plegat ens invita a reflexionar i aprendre cada dia més.