ERC

Sobre Esquerra (ex-(Republicana de Catalunya)) se’n podrien dir moltes i moltes coses, però evidentment em centraré amb les que em criden més l’atenció o d’alguna manera, em sorprenen o deceben més.

El fet és que aquesta setmana al Palau de Nova Icària de Barcelona una de les candidatures per prendre el timó de la nova  Esquerra (ex-(Republicana de Catalunya)), l’anomenada Esquerra Futur, ha fet el seu acte central de campanya. Esquerra futur és la candidatura d’Ernest Benach i Rafael Niubò, i és el sector pròxim a l’actual president del partit, Josep-Lluís Carod Rovira.

Segons han transcendit als mitjans de comunicació, Carod va repartir a tort i a dret contra els adversaris... o hauria de dir enemics? I és aquest el motiu de la meva reflexió. Una de les coses que ha dit és “S'ha d'escollir entre un partit de govern o un de calçotada” o també va afirmar haver patit “el linxament extern i el mòbing intern”. Però què és això? Companys de partit que naveguen cap al mateix port?, o més aviat un grapat de mariners amb rumb a l’èxit particular de cadascú?

Què és ERC? Cap a on va ERC? Hi ha uns estatuts que marquen cap a on cal anar, oi? Per què no si va? Quins interessos particulars hi ha a cada sector. Recordem-los: Gent d’Esquerra, representada per l’actual número 2 del partit, Joan Puigcercós, i el portaveu d’ERC al “Congreso de los Diputados”, Joan Ridao; Reagrupament.Cat, amb l'ex-conseller Joan Carretero i l'advocada Rut Crandell al capdavant; i la d'Esquerra Independentista, dirigida per Uriel Bertran i Jaume Ranyer.

Aquí no s’està discutint on cal arribar (que els estatuts ho diuen prou clar) ni com anar-hi (que hauria de ser el més ràpid possible) sinó que malauradament qui ens hi ha de portar. Aquest és un dels problemes d’ERC, “l’un per l’altre i la casa per escombrar” que diuen aquells. Mentre uns es preocupen per qui ha d’agafar el timó per reprendre el rumb perdut, centenars de milers de catalans i catalanes ens preocupem pel benestar del nostres país!

Qui porti el timó és el de menys si sap on ha d’anar! Només cal tenir clara la meta! Només cal tenir clar la filosofia del partit quan va néixer i que la va deixar escrita als seus estatuts! Només cal, haver-los llegit! Que l’agafi qui vulgui, però que ens hi porti!