Que en som de grans

Imaginava que érem grans, però no pensava que ara unes dades de l'últim padró publicat per l'INE m'ho confirmaria, ni que Catalunya fos la comunitat autònoma – que malament que em sona això de comunitat autònoma – amb més grans de tot l'estat espanyol.

Per cert, quan dic grans vull dir vells!, no us penseu que vulgui dir magnes, que també ho som. La dada concretament és que a Catalunya hi ha més de 345.000 octogenaris i que l'esperança de vida és cada vegada més alta. He llegit i escoltat la notícia com una cosa dolenta, i quasi responsabilitzant als nostres avis de la situació social actual. Diuen, que una població més vella implica més despeses sanitàries i assistencials, i la recaptació de menys ingressos perquè hi ha menys població que cotitzi. Així què hem de fer, senyors (i senyores)? 

Permeteu-me que us doni la meva particular visió. El problema no són els octogenaris – que sembla que els vulguin fer desaparèixer abans dels 80 anys... potser als 66 o 67... just llavors d'haver cotitzat i no haver gaudit de la jubilació – sinó els més joves. He escoltat també que a partir del 2015 (si no m'erro) a Europa hi haurà més morts que naixements. I és on hi ha la clau de tot plegat. El problema no és que visquem més, sinó que naixem molt menys! Però és clar, l'èxit de viure més, se l'atribueixen molts, el fracàs de no fomentar la natalitat... “¡pasa palabra!”.

Tal com està el món, digueu-me, com l'hem de deixar als nostres fills?, quines ajudes tenim per tenir-los i educar-los? Com estava i continua estant el tema de l'habitatge perquè els joves es puguin emancipar, ajuntar-se i formar famílies noves amb i procrear-se?, i sobre les escoles i llars d'infants, quantes places fan falta?, i sobre la conciliació laboral i familiar? Què hi fa el govern per resoldre tot això?, i quines previsions o plans hi ha per posar-hi remei?

Senyors (i senyores), els culpables no són els nostres avis sinó els que ens representen políticament (no vull utilitzar el terme polítics), perquè després de respondre's o reflexionar sobre les anteriors qüestions, qui vol tenir canalla però senzillament no pot o no li deixen? De segur que una gran majoria.