Divideix i venceràs

No em feu dir qui va pronunciar aquesta frase perquè ho desconec completament. El que sembla lògic és que la feu algú en alguna guerra o quelcom semblant com a estratègia per guanyar l'enemic.

Aquesta mateixa tècnica també s'usa en altres àmbits com els matemàtics, informàtics... i té molta raó. Quan tenim un problema, sempre és molt millor descompondre'l en problemes més petits i llavors resoldre'ls d'un en un; no és difícil veure que un quan hem resolt tots els petits problemes que formen el problema, el problema molt probablement haurà quedat resolt.

A Catalunya, en conceptes... reivindicatius nacionals també apliquem aquesta tècnica; amb una petita i lleugera diferència; ens l'apliquem a nosaltres mateixos!!!! Sí home (i dona), vull dir que de la mateixa manera que quan es té un problema el millor es partir-lo en petits, quan es vol tenir força és millor anar units; és aquella altra cita que deia “la unió fa la força”, o quelcom semblant.

On vull anar a parar? A Madrid tenen molt ben apresa la primera cita, aquesta de “divideix i venceràs”. És per això que s'alegren en veure que les reivindicacions catalanes no van mai agafades de la maneta – minvant així els efectes – , com tampoc els partits polítics catalans en demanar coses a Madrid pel nostre bé.

I aquí, com si no la coneguéssim, ens esmercem en ajudar-los. Per què fer front CiU i ERC si poden anar tots per separat? Per què unir-se totes les organitzacions sota un mateix lema i objectiu (sense perdre el nord) podent fer desenes d'organitzacions? Cadascuna amb els seus presidents, secretaris... algunes, a banda dels partits polítics, en són: Ominum Cultural, Sobirania i Progrés, Decideixo Decidir, Catalunya Acció... i molts d'altres que desconec.

Algú s'ha adonat que l'important és fer front comú per a una mateixa causa? I que aquesta causa és la nostra Llibertat? No s'adonen que primer és ser lliures i llavors ja ens “barallarem” nosaltres per les maneres lliures de poder ser?

No és pas que estigui més pessimista (realista ben informat) del normal, però mentre no es prioritzi el bé del país i del col·lectiu per sobre de l'individual no farem mai res ni anirem mai enlloc. Què se n'ha fet d'aquella Casa Gran? On és? O amb la crisi no s'ha pogut acabar de vestir i ha quedat amb les bastides? Quan anirem tots junts? Quan ens adonarem que no es tracta de dretes ni d'esquerres, sinó de Catalunya? Un cop la tinguem, sigui nostra, llavors ja farem partits de dretes, esquerres, centre i el que faci falta... però primer és el país!

Comentaris