Les presons

Programació més o menys especial ahir dimecres a TV3. Al programa "Sense embuts" parlaven amb vuit homes i dones presos al centre penitenciari de Brians. Acabat aquest, feien "Setembre": també dedicat als presos i preses de Soto del Real, a Madrid.

Francament, els dos programes em van flipar bastant. I després de veure'ls entre ràbia, impotència, incredulitat i ignorància, la reflexió més gran que en vaig extreure és: "presó: càstig o premi?"

És evident que anar a la presó, en principi és per quan has comès algun delicte, per quan no fas les coses bé, però a veure, a veure...

La nova presó de Sant Joan de Vilatorrada recentment inaugurada, segons llegeixo, té "vuit mòduls residencials amb sala de dia, menjador, economat, consulta mèdica, aules, tallers, un petit gimnàs, una perruqueria i un pati, entre d'altres instal·lacions". Entre d'altres instal·lacions!!! crec que fins i tot tenia piscina!!!!

En els programes els reclusos gaudien d'una habitació, amb el seu bany, amb la seva televisió... fins i tot un va dir que el futur que se li presentava era tan i tan negre, que decidí anar a un lloc on tindria un sostre, una muda, una dutxa i uns àpats. Què us sembla?

Però els de Soto del Real res a envejar a can Brians, eh... Aquests, pel setembre (d'aquí el títol de l'especial) celebren la seva particular Eurovisió. Bé, allí hi fan les fases prèvies; vull dir que els que guanyen llavors passen a la gran final, on es reuneixen tots els presos i presos d'Europa si no m'erro. Aquest darrer any, va guanyar una dona que ja ho havia fet els 2 anteriors. Malgrat està privada de la seva llibertat (tots sabem que no és gens desitjable) explicava que amb els diners que havia guanyat del premi, fins s'havia pogut arreglar les dents!

Fins aquí tot correcte. Però aleshores jo em faig una sèrie de reflexions a partir de com ens mostren la realitat de les presons i sota diversos punts de vista.

La primera és òbvia: és un càstig o un premi? Vist com estant (i parlo sempre a nivell de serveis i oportunitats) sembla més un premi. Vaja, que si amb aquest tipus de reportatges volen que la gent es porti bé perquè no acabi a la presó... més val que ho deixin estar.

Ara posem el cas d'un pobre indigent. Un pobre indigent que no té sostre, que no té família, que no té mudes, ni bany, ni àpats segurs cada dia. Què li surt més a compte? Intentar sortir d'aquesta dinàmica, o delinquir (sense fer mal a ningú) de manera que li caiguin uns anys? Si veuen els reportatges d'ahir, és obvi que l'estant invitant a delinquir! Potser n'hi hauria prou en organitzar un fals segrest, resistència a l'autoritat o qualsevol d'aquestes coses... no ho sé.

Aquest cas seria extrapolable a un pobre pensionista, o un ciutadà qualsevol que ara amb la crisi pot veure com es queda sense casa i sense feina... Molta gent que no ha trencat mai un plat viu en condicions molt pitjors que els presos i preses. I com se'ls tracta? Ja s'ha vist amb la llei de dependència i les pensions...

Ara posem el cas d'un cantautor. Quina frustració veure que ell s'esforça per intentar progressar i veure que a les presons donen premis per cantar, no? "Gràcies per ajudar-me a fer la meva carrera senyors"; potser pensa.

I finalment, posem el cas d'un ciutadà qualsevol. Ens diuen que hi ha crisi, i per altra banda, amb la gent que es porta malament els premien d'aquesta manera. Doncs no ho entenc. Ens volen fer creure que 9000 euros és una bestiesa perquè la segona autoritat del país pugui treballar, i per contra podem fer gimnasos, piscines, concursos i demés a gent que ha delinquit. Doncs tampoc ho entenc.

Només espero que no tothom ho veig com jo, perquè aleshores més d'un i de dos començarà a delinquir per poder, precisament, entrar a una presó i millorar la situació en la qual estant. Preocupant, francament, molt preocupant.