L'àvia

Aquest és l'escrit que vaig dedicar a la meva àvia el dia que feia 80 anys.

"Qui vol palla va a l’era. I és que si algú, amb tots aquests anys ha anat vegades a l’era, aquesta és l’àvia.

Dins l’era, la mateixa vida, l’àvia n’ha vist de tots colors. Pels seus ulls ha vist passar l’esforç de les mules mentre estiraven l’arada, el bordar dels gossos  mentre gaudia de sa companyia; el rau-rau dels porcs  quan demanaven de bon matí el seu àpat, els esglais dels homes mentre desfeien el gra i treballaven dur.

Amb la ja seva entranyable, presumida i jovenívola octogenària vida, acompanyats sempre per l’humil i càlida família i amics, pels seus ulls han passat llàgrimes de plor, ràbia, melangia, emoció i alegria. Va viure amb felicitat, la seva infància a la bella colònia. També va passar pels seus ulls brillants el negre de la guerra; un altre contratemps superat gràcies al seu coratge, força i voluntat
que sempre l’ha caracteritzada. Veié també amb il·lusió i alegria, mica en mica, com la família augmentava amb el naixement de fills i demés.

I en fer-ne 80 tocava veure el verd, el verd de l’esperança per seguir creixent i tirar endavant,
l’àvia, els seus nens, i tots nosaltres; al seu costat, recordant totes les boniques estones que,
plenes de joia, cordialitat i altruisme, sempre tots hem trobat i gaudit al seu costat; ja sigui dedicant-nos una mirada, amb un gest, amb un complit o un gemec.

Però l’àvia, i que per molts i molts anys pugui ser, sempre serà així. Ella és la mare que molts voldrien tenir, l’àvia que molts podem gaudir, la tieta on d’altres es poden acollir; una amant de les hortalisses, conills, i gallines".

Una primaveres més que aleshores, ahir va ser novament el teu aniversari.

Moltíssimes felicitats.