Jornada de reflexió

Bé, doncs, ha arribat el dia d-1. El d és demà, però avui és el dia de la reflexió. Jo, encara no he tingut prou dies per reflexionar i encara no sé què faré. Entre avui i demà ho hauré de decidir però, com diu el tòpic, l’important és participar. Mai millor dit. I torno a pensar en el millor per Catalunya i no sé què és el millor. Certament, ens manca molta informació per prendre una decisió acurada. Tinc els mateixos dubtes que la primera vegada que vaig escriure sobre les eleccions espanyoles ara ja fa molt de temps. 

Abans de tot, permeteu-me reformular 4 coses. La primera és que la campanya ha durat setmanes i setmanes, i no pas 15 dies com està establert; sort, s’ha acabat. La segona és que hi haurà gent que no podrà votar amb tot els show del vot per correu; francament, tractant-se d’un país tant poc democràtic com Espanya, no em sorprèn gens. La tercera és que TV3 (la seva) podrà tornar a informar amb criteris estrictament periodístics; és a dir, o bé no hi notarem la diferència o anirem a pitjor. Quant aquest tema, no puc dir que hagi seguit massa l’actualitat de la sucursal de TVE a Catalunya (altrament anomenada Televisió de Catalunya) però, la informació m’ha semblat lamentable. Sense anar més lluny, gràcies als criteris de quota he pogut escoltar que Esquerra tenia un candidat, que Esquerra es presentava, que Esquerra pujava a les enquestes... I jo em pregunto, com a bons periodistes, sabien que el que es presenta és una coalició d’Esquerra (RC) + Reagrupament + CatalunyaSí i ho feien conscientment negant el dret a la informació, o senzillament, disposen de mala informació? En qualsevol cas, em sembla poc professional. 

Però hi ha més. La quarta és que ens han insultat de mala manera tot el que han pogut i una mica més. Un exemple clar: CiU o CyU o CiDyL... Amb la tonteria del pacte/concert/engany fiscal han arreplegat vots a les autonòmiques, municipals i espanyoles. Bravo! La pregunta és, en quin àmbit es té competència per intentar actuar en aquesta camp? Diria que únicament en l’espanyol; però, mentrestant, ja s’han assegurat diputats i regidors 4 anys més. I al pas que va... no m’estranyaria que amb l’excusa de la crisi i que el finançament se l’han de mirar el 2013, tiressin de beta fins a les eleccions del 2014. I el PSOE? Perdoneu, alguna proposta? O tot el que podeu oferir és que el que fan els altres està malament? Ja sabem què passarà si ve el llop del PP, però encara és hora que expliqueu que passarà si el queda el llop del PSOE. 

Cinquena i per proximitat: la coalició. Ja no parlo d’una, sinó de la; perquè només n’hi ha una i és la que tinc més propera. Dubtes i més dubtes; si bé pensava que amb un mica de temps es resoldrien, ha estat tot el contrari; se n’hi han afegit. No sé si és bo o és dolent. Per una banda -ja ho he escrit en alguna ocasió- E(RC) ha canviat l’entrenador però continua amb la mateixa plantilla. Dit d’altra manera, si el vestidor li fa la murga al míster, tot plegat no servirà de res. I amb el poc temps que porta la nova executiva, no es pot valorar massa res; també és cert que, si fem cas del tòpic, entrenador nou, victòria assegurada. I, per altra banda, votar un personatge com el seu segon... Reagrupament no ha canviat res, tot i que convindria que canviés algunes coses. Les xifres diuen que allí on es van presentar E(RC) i RCat conjuntament, E(RC) va salvar els mobles; on es van presentar sols, no els van salvar; això diu molt de Reagrupament. Quant a CatalunyaSí, qui són? Encara no m’ha quedat del tot clar; suposo que és quelcom per sumar més de 2. Entre els suports d’aquests darrers hi ha Lluís Llach, Àlex Gorina, Anna Sahun, Txe Arana, Gerard Quintana... Francament, alguns t’inviten a donar-los suport; d’altres no.

Total, que estem a dia 19 i encara no sé què he de fer. Valoro i molt l’esforç que s’ha fet i es fa per la unitat de la coalició. Això és innegable. I el país ho ha valorat i ho valora. També és innegable que en el cas de produir-se els resultats més inimaginables i optimistes, la força que poden tenir és del tot inútil; aquesta coalició a data d’avui i pels fins immediats per la quan s’ha construït, era tant necessària com inútil. També és cert que és un pacte nou, fet amb presses i en cap cas pensat a curt termini; sinó a llarg. La pregunta és: val la pena donar suport a la coalició per fer-los saber que si fan bé les coses estarem el seu costat a llarg termini? Qui ho sap? Possiblement sí. Val la pena votar-los tot i ser conscients de tot el que deia? Avui és així però, què pot passar demà? Si fossin eleccions autonòmiques no tindria dubte; essent els espanyoles...

Comentaris

  1. PD: un altra cosa que em deixo és que, la coalició, ha aconseguit fer moure gent i generar il·lusió. Val la pena truncar-la?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada