Organitzem-nos (5)

Després de les quatre anteriors entregues (primera, segona, tercera i quarta), decideixo posar-ho en solfa sobre una organització determinada: Reagrupament Independentista. De la mateixa manera que després de Miquel Calçada i Olivella van aparèixer d’altres amb el mateix concepte de programa (pensant-t’ho prou bé, els programes de l’Albert Om i de la Titiana Sisquella tampoc deixen de ser un afers interiors), Reagrupament és el pare moral del concepte independència unilateral des del Parlament i transversalitat. Tot el que ha aparegut posteriorment, agradi o on, tenen com a referència aquesta associació.

I ho faig pensant una mica amb el futur i com fer-la créixer. I se m’acut que, tenint en compte la situació general del país i de RCat en particular, desbrossaria l’organització en dues branques diferenciades d’alguna manera. Per una banda, la branca política, per l’altra la branca associativa. La motivació per fer-ho així és la lectura del passat, present i un hipotètic futur. Reagrupament –llevat d’alguns municipis- té poca representació política. Per tant, doncs, la branca política no la podem utilitzar massa i caldria fer ús i potenciar la branca associativa. Amb tot -recordem-ho- tal com ens vàrem presentar a la ciutadania, érem i som una associació cultural que treballa per Catalunya. Invito a molts a que es rellegeixin o es llegeixin els estatuts.

Penso que a la branca política hi hauria totes aquelles persones que desitgin fer un treball polític i que vulguin, bàsicament, treballar per les sigles d’RCat. D’alguna manera, professionals de la política. Caldria deixar molt clar que dependrien de la branca associativa però, caldria disposar de feres polítiques per quan arribés un altre juny. D’altra banda, a la branca associativa hi hauria totes aquelles persones que desitgen fer un treball associatiu i que vulguin, bàsicament, treballar pel país i independentment de les sigles. Crec que molts més s’hi avindrien.

Els de la branca associativa serien els encarregats de difondre el missatge, objectius fundacionals i valors de Reagrupament; ja ho sabeu, treball, democràcia i independència. Dins d’aquests hi trobaríem el debat de la regeneració de la vida política, la defensa, el foment, la difusió i l’estudi de l’independentisme i el republicanisme en l’àmbit de Catalunya i l’enfortiment de la base social de l’independentisme als Països Catalans. Jo també hi afegiria cultura catalana. Ja veieu que he canviat l’ordre dels factors; perquè crec que altera el producte. Ja ho he explicat en altres ocasions i no hi tornaré ara però, resumint, crec que el camí més fàcil cap a la independència és començar per inculcar, de nou, els valors que havien caracteritzat els catalans arreu del món. D’alguna manera, fer despertar el català que portem dins per tal que comprengui i prengui consciència de la necessitat d’una regeneració democràtica. Un cop despertem les neurones dels catalans i aquests exigeixin una regeneració democràtica, la independència serà una conseqüència de tot plegat (espero i desitjo).

Amb tot, crearia una nova marca: RCat TDI, que hauria de permetre arreu del país fer xerrades i conferències, fer xarxa a través del territori, fer nous associats (més capital humà i liquiditat). També, teixir una xarxa d’opinadors als mitjans (encara que siguin locals); ser capaços de fer articles als mitjans potenciant les línies bàsiques. També fer debats, potenciar i extreure tot el suc possible de les ILPs. En definitiva, donar-se a conèixer més i millor i estrènyer lligams amb d’altres organitzacions, associacions i/o lobbies. De fet, costa més acostar postures i compartir ideals de partit polític que no pas d’organitzacions en pro del país; si més no és el que m’agrada pensar. Vaja, els partits competeixen, les organitzacions no. Reagrupament no s’hauria de veure com una colla de competidors sinó de compatriotes.

Si es fes això, possiblement facilitaria el reconeixement a escala nacional. En cap cas es tractaria de deixar la branca política però, s’hauria d’extreure el màxim profit de l’associativa anant a veure gent i creant aquest teixit social tant necessari per la independència. Fa setmanes, Salvador Cardús deia que tocava sembrar; hi estic d’acord. I algú ho ha de fer. El país ens necessita i podem escollir ser-hi o no. Com sempre, tampoc és garantia d’èxit però, crec que val la pena intentar-ho.

Comentaris