El pacte fiscal (2)

Això del pacte fiscal ja comença a cansar molt. Però quan dic molt, vull dir molt; moltíssim. Avui hem tingut un reguitzell de notícies al respecte. Per ordre cronològic de lectura (per part meva),en primer lloc llegeixo que Pere Navarro (PSOE de Catalunya) està pactant amb en Duran i Lleida per tal d’arribar a un consens de pacte fiscal que no surti de la Ley Orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas (LOFCA). Més tard, a sortit el President Mas dient que, escolteu, si ens hem d’arremangar, fem-ho bé -jo dic el mateix!- i que ell vol un canvi de model i no pas una evolució de l’actual. Dit d’altra manera, que tot passa per sortir de la LOFCA. I, com a cirereta del pastís, han sortit els del PP de Catalunya demanant una cimera entre Mas i Duran per tal que s’aclareixin. Francament, els de més senderi. 

Ja ho he escrit en diverses ocasions i no me’n canso. Això, no acabarà bé. L’última entabanada fou la de les eleccions espanyoles. El que em preocupa ara amb el que estic llegit, és la primera situació que apuntava a  l'entrada de Els compatriotes de CiU. És a dir anar a Madrid i vendre’ns la moto. 

Però, parem-nos a analitzar un moment la situació. El Govern i en Mas volen el màxim consens i unitat amb el tema del concert econòmic / pacte fiscal / ????? (a saber al final què acabarà essent si és que acaba essent alguna cosa; jo ja fa temps que l’he batejat com a engany fiscal). La pregunta és: per què? Com diria la Vicenteta: “Holaaaaaa, que n’hi ha algú?” Temps era temps, quan a Catalunya es feien estatuts amb l’àmplia majoria del Parlament (92% si mal no recordo)... I quan arribava a Madrid, li passaven el ribot per una banda, mentre per l’altra, el cap de l’oposició (actual President, per tant ho podria fer altra volta) pactava més a la baixa. Total? Una -no ho oblidéssim- Llei Orgànica Espanyola anomenada estatut(et) autonòmic que no ha servit absolutament per res. Bé, sí, per un parell de coses. La primera, per permetre’s continuar posant la pastanaga davant dels ases. I la segona, tirar de beta fins avui. 

L’estatut(et) va ser al 2005 si mal no recordo. Amb empentes i rodolons, han passat set anys, un parell de legislatures, una mà de regidors, diputats i diputados, propostes de pactes fiscals i altres mandangues! Novament la Vicententa: “Holaaaaaa, que n’hi ha algú?”. Per què coi tants esforços amb això de l’engany fiscal? Per què surten notícies de pactes entre PSOE i CiU de no trencar amb la LOFCA? De qui ens hem de refiar? Del President que va pactar a Madrid un estatut(et) a la baixa i ens ha allargat -de moment- 7 anys l’agonia o del que, segons sembla, parla amb el PSOE per fer una llei de finançament que no trenqui amb l’estat espanyol (Duran)? 

I, cas que ens hàgim de refiar del President català que més ha fet pels espanyols, coneixent d’antany el resultat com m’imagino que serà pel que vaig escriure per primera vegada sobre el pacte fiscal, què espera? Com bé ha dit ell mateix, si ho fem, fem-ho bé. I, fer-ho bé, significa estat propi. 

Amb tot, altres forces teòricament independentistes i van dient la seva. E(RC) (creia que podria deixar de posar els parèntesis però encara no) vol el pacte fiscal. SCI diu que s’abstindrà i, Joan Laporta... algú l’escolta? És més, val la pena escoltar-lo? En fi, jo, com a independentista, em reitero amb el NO al pacte fiscal. En primer lloc perquè no vull que m’imposin un concepte de solidaritat. Solidaritat!. En segon lloc, perquè senzillament, si em roben i em maltracten, vull que deixin de fer-ho tot, i no pas només una de les dues coses; per dignitat. I, finalment, perquè si acaben fent un estatut(et) 2, seria allargar l’agonia no sé quants anys més i, no ens ho podem permetre. Sí, amb la tonteria, els que viuen de la política podran tornar a treure regidors, diputats i diputados amb una excusa o altre però, no ens ho podem permetre. 

Per sort o per desgràcia però, depèn dels catalans. I, n’estic plenament convençut (tant de bo m’hagi d’empassar aquesta entrada), que hi caurem de quatre grapes i ens colaran un gol per tota l’esquadra. Vaja, res diferent al de sempre. En els temps que corren a la borsa, si coneixeu alguna empresa que fabriqui vaselina, és el moment d’invertir-hi.