El president Mas
Avui he sentit una estona el President Mas. L’he sentit al canal 324. Feia dies que no el mirava i, sigui dit de passada, m’han tornat a donar arguments per continuar sense mirar-los. Obrint un petit parèntesis, crec que era el cap de setmana que varen dedicar uns deu minuts a parlar d’aquella gent. Més que un telenotícies, semblava un mini Trenta minuts dedicat al tema. I avui s’anunciaven retallades i he pensat, mira-ho a veure què diuen. Després d’en Mas, tornem a parlar del tema. Ja només els falta acampar dins del plató! Han donat força informació però, no he sentit que avui, aquesta gent, han irromput a Catalunya Ràdio i a Rac1. Es veu que ara algú els ha atorgat la veu de tot el poble...
En fi, però no era d’això del que volia escriure. El president Mas. Ah...! Em cansen molt -moltíssim- un parell de coses. La primera el pacte fiscal i, la segona, el fet que no sé a què aspira. No ho dic amb mala lletra, sinó amarat de curiositat. Ja ho escrivia fa mesos quan reflexionava sobre presidents que passaran a la història.
En primer lloc, això del pacte fiscal (antic concert econòmic i futur engany) que fa massa temps que dura. Evidentment, hi caurem de quatre grapes. Per què? Perquè el president Mas, el govern de la comunitat autònoma de règim comú i CiU, ens estan dient que tot se solucionarà amb el pacte fiscal. Aquestes retallades no les tindríem amb el pacte fiscal. No ens veuríem obligats a rebaixar sous si tinguéssim el pacte fiscal. Tampoc s’haurien de tancar plantes o haver de pagar per receptes amb el pacte fiscal. El pacte fiscal serà miraculós, brillant, convergent... Aquest pacte serà l’hòstia! I ho fan, des del meu punt de vista, molt encertadament. Estan posant a la gent -tota i independentment de la pertinença nacional- en la disjuntiva de pacte fiscal o mort. Com no podrà ser d’altra manera i cas que ho demanin a la gent, la majoria el voldrà. Molt hàbils. Jo continuo dient que no el vull; entre altres coses, perquè tot el que ofereix el pacte fiscal ja ho ofereix la independència, mentre que tot el que ofereix la independència ni de bon tros és dins el pacte fiscal.
En segon lloc, aquesta mania de donar la culpa als altres! President Mas, vostè a què aspira en aquesta vida? És evident que el tauler de joc és a Madrid. Si vol arreglar les coses dels catalans, té dues opcions: 1) ser candidat a president d’Espanya o 2) ser president d’un nou estat de nom Catalunya. Per això li ho pregunto, vostè a què aspira? Amb què ambiciona? Vol resoldre les coses dels catalans via Madrid? Doncs potser tindrà més incidència si fa política espanyola. Que només aspira i l’ambiciona ser President d’una comunitat autònoma? Doncs, miri, sí que em sap greu. És del tot legítim i respectable però, em sembla trist. El que no pot creure, però, és que pot canviar les coses jugant des de la segona divisió. Per això, deixi de donar la culpa a Madrid, si us plau. Les coses que afecten els espanyols les dicten des de Madrid; vagi-se’n allí i dicti-les vostè. Que -mal que em pesi- som espanyols! Em penso que no costa tan d’entendre. És com si un municipi volgués elaborar els pressupostos de la Generalitat. Senzillament no pot. I què fa l’alcalde que vol més pel seu municipi? Se’n va on es juguen les garrofes, al Parlament; ho intenta fer-ho.
Amb tot sí, ja sé que hi ha la teoria de quan pitjor millor. No me n’oblido. Però continuo creient que algú quedarà molt malament. O bé el govern o bé els catalans. Si tot això serveix perquè els catalanets vegin que no hi ha altre camí que l’estat propi... Haurem d’aguantar-ho però, ja em perdonareu... sí n’arribem a ser d’estúpids. D’altra banda, si no ho estan fent posant els ulls en aquest horitzó... Déu ni do.
Hola, no momés estic totalment d'acord en el que dius, si no que vaig a afegir cosses que desde Catalunya no es veuen, de fet no s'han vist mai.
ResponEliminaLa "culpa" si es pot dir aixi, es la manipulació a la que ens han sotmes, CIU i PSC, perque tots dos estan d'acord en una Catalunya dins d'Espanya, en les retallades i amb molts d'altres aspectes amb els espanyols del PP i C,s, per tant tot el nacionalisme de CIU i PSC es una falacia, una cortina de fum, no dic que a les bases de Convergencia, no hi hagi gent Catalana, pero tot plegat es fa per continuant tenin el poder al nostre pais a costa del que sigui, no per millorar Catalunya, per això en aquest punt, tots els equips politics que han manat algun cop son tots iguals.
Tot el estic explicant, es per ara veig el meu pais desde Madrid on ara visc, per feina, i la meva visio a camviat, a la inmensa majoria de gent del carrer a Madrid, l'unica cosa que no els agrada de Catalunya es el que fan en Duran i els que son com ell,"Si no me das esto, hare aquello", Mire-ho bé... si fem empatia veurem que aixo toca els collons, en tot plegat vull dir que si dema, el poble de Catalunya declares la seva independencia, els politics y mitjans farien i dirien animalades desde Madrid, pero a majoria de la gent del carrer o li donaria igual o li semblaria be. Per tant si estem en un mon demacratic, us dire que Catalunya no es una nacio independenta avui per avui, per culpa de gent com Duran, Navarro, Mas, La Camacho fa la seva guerra i la fa be, els altres ens enganyen, son mitges tintes de conveniencia economica i partidista, que han fet perdre fins ara l'oportunitat historica mes gran del nostre pais per ser independent i tenir el lloc que li per-toca entre els pobles i nacions de la Terra.
Hola,
EliminaT'agraeixo el comentari. Tens molta raó. M'agrada que separis ideals de bona feina.
Sempre he dit que si la batalla de gent com Piqué, Nebreda o el mateix Ribera fos la mateixa que la nostra, aniríem molt millor; crec que són molt millors polítics.
D'altra banda, sí, bona part podria ser culpa de CiU i PSOE però, no oblidis que els votem els ciutadans. No hem de defugir de les nostres responsabilitat. Si som on som, també és per culpa nostra, per manca de lideratge i per manca de voluntat.
Gràcies de nou.