El poder de la ment

Fa uns dies comentava amb un recent pare sobre els avenços de la ciència. Debatíem -jo en la més completa ignorància, doncs no he estat pare i desconec tot el que fa referència a la paternitat i educació dels nounats- en quin món es trobaria el menut. Dèiem que néixer, en cap cas ha de ser fàcil. Ni per la mare ni, com s’ha de suposar, per la criatura. Per a ella, perquè no deixa de ser un risc i durant tota la gestació tampoc pot fer una vida completament normal; ni que fos per la dieta i, ja no dic res sobre alcohol i/o tabac. Per la criatura, perquè, deixant de banda que d’on ve hi deu estar com els àngels, per molt que se li tracti d’explicar què i com ho ha de fer per sortir d’allí, el pobre menut no entén res. Només néixer, ja es troba en una situació d’incomprensió i, com us deia, tampoc se’l pot animar ni ajudar moralment. D’alguna manera, està sol davant del perill.

Tot plegat venia arran que segons uns i altres pediatres diuen que se’ls ha d’estar a sobre i mimar durant els primers mesos a causa del tràngol passat. M’explicava que si durant els primers mesos de la vida se’l mimava, el menut agafava més confiança i seguretat de cara al futur. D’alguna manera, retenia a memòria que a la vida sovint ens ajuden i això ens fa sentir més segurs d’un mateix i tenir més confiança i autoestima. Com us deia, incapaç de discutir-ho.

No envà, a partir d’aquí i, com us deia el principi, vàrem començar a parlar de ciència i del món que es trobaria el menut en créixer. Abans de tot, com generalment faig en aquests casos -i insisteixo ara- dic sempre que corro el risc que em prenguin per boig però, que el que està per venir, ni tant sols som capaços d’imaginar-ho. El primer que li vaig explicar fou que ja s’està investigant amb úters artificials. Fa unes setmanes vaig veure un documental prou interessant a Redes titulat "La reproducció sense embaràs". El concepte és prou senzill, si en una incubadora ja som capaços de fer sobreviure nadons prematurs, es tractaria de fer una incubadora per nadons des del primer moment de gestació; minut 0. Per què? Per parelles que no poden tenir fills, per dones que han perdut l’úter, per evitar complicacions en el part, per evitar riscos durant l’embaràs, per facilitar el naixement a la criatura... un llarg etcètera. Immoral i ètic? Si són per aquestes causes, per part meva no i sí respectivament. Aquí teniu el vídeo:


El nou pare, ja començava a posar cara de por però, jo... parlant d’aquests temes, m’envelo, em fascina i va sortir el tema Fringe (gran sèrie de ciència que la van haver d’acabar amb presses per voler-la allargar massa), poder mental, manipulació genètica, reprogramació cel·lular.... Altra vegada insistint que em podia tornar a titllar de boig o esquizofrènic, li vaig explicar que arribaria un dia -ja ho he dit en moltes ocasions- en el que en comptes de passar les fotos de les vacances per USB o per Internet, el que passarem seran les sensacions i/o emocions que hem sentit en fer-les. Sí, podrem compartir digitalment els sentiments i/o emocions. Avui m’aventuro a dir que es podrà crear una xarxa social (a veure si Google és pioner) en la qual no es compartiran comentaris, fotos, vídeos... sinó sentiments i emocions digitals. Ho sé, avui molts creureu que m’he tornat foll. Ja no ve d’aquí.

Però, espereu-vos abans de fer-ho i doneu-me una oportunitat perquè, aquest dia, aquesta setmana s’ha fet palès que és més a prop. He llegit en qüestió d’unes setmanes tres notícies que van encaminades en aquesta línia i, si bé per alguns són un grans passos i bones notícies, no treu que la por s’apoderi d’un. La primera, és que han dissenyat un helicòpter que es pot dirigir, pilotar, amb la ment. Aquí teniu el vídeo:


La segona notícia és que han aconseguit “endevinar” el que sent una persona a partir de la seva activitat cerebral. La teoria, és fàcil. Tot, absolutament tot (fins on conec) va per impulsos nerviosos. Només es tracta de conèixer-los, desxifrar-los i transmetre’ls. De cervell a màquina, de màquina a cervell... El que us deia abans. Codifico un senyal del que he sentit a les vacances, i el comparteixo perquè altres el puguin recollir i descodificar... Evidentment, tot això obrirà un nou ventall de legalitat i privacitat i d’altres coses que avui no crec que siguem capaços d’imaginar. A tall orientatiu, si les ulleres Google Glass ja obliguen a debatre sobre tot això, imagineu-vos el dia que siguin de veritat un realitat.. Hauran de canviar moltes i moltes lleis...

Finalment, la tercera, una artista controla l’aigua i els sons a través de les ones cerebrals. Mama por; novament. La teoria, com la resta, fàcil. Es veu que tenim diferents freqüències d’activitat cerebral com les delta, theta, alfa i beta. A partir d’aquí, de moment físicament (amb una espècie de casc o elèctrodes), ja han sigut capaços de capturar-les i manipular-les. La pregunta és, seran capaços algun dia de caçar, robar, aquestes ones amb algun sistema sense fils? Com us deia, mama por. Podeu veure el vídeo següent:


Així doncs, em poden continuar titllant de boig i/o paranoic però, finalment, algun dia en el futur, quan tornem a veure el futur clàssic del cinema Matrix o sèries com Fringe, potser ens hauran d’alertar a l’inici que són pel·lícules i sèries basades en fets reals. Un futur apassionant i, tanmateix, gens lliure de polèmica. Entenc que el recent pare em digués que li deixés d'explicar més coses...

Comentaris

  1. Al néixer es com un diamant en brut,l´acolliment ja comença en el ventre de la mare ,però després tot dependrà de lo que se li doni en comfiança i el nutrició,una criatura nutrida per reforçar els seus paràmetres biològics de grant es una persona excel·lent en tots els aspectes

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada