Valoracions eleccions europees

Toca fer, aquesta setmana, valoracions sobre les passades eleccions europees. Em van com anell al dit les darreres declaracions d’Oriol Junqueras; o les que he llegit que les hi han atribuït: “com a molt tard”, la república catalana veurà la llum el 2016.

Jo, lluny del que molts creuen, sóc molt optimista amb aquest procés. I, no és fruit de res concret, sinó de la més pura lògica; de la mateixa manera que a vegades faig previsions titllades de pessimistes. Em baso amb les premisses: 1) ens han dit que el dia 9 de novembre serem cridats a les urnes, 2) si no hi ha consulta, no s’aguantarà res per enlloc i caldrà convocar eleccions i 3) en la propera legislatura ja no hi caben estatut(ets), ni pactes fiscals ni consultetes; mal que els pesi alguns, totes les seves estratègies per evitar declarar la independència s’hauran acabat.

Així doncs, les meves reflexions em fan ser del tot optimista. Però, anem a pams. En primer lloc, les eleccions europees. S’han encarregat els convergents de fer-nos relacionar les eleccions europees amb el procés sobiranista. No he estat jo, al contrari, que sempre he defensat que no s’havien de barrejar naps amb cols. Des d’aquest punt de vista, doncs, després de vincular les eleccions amb el procés sobiranista -fins i tot condicionar-lo- i de demanar, suplicar, suport a Mas, la gent ha parlat a les urnes; no és el que volien? Insisteixo, no he estat jo qui ho ha volgut relacionar, sinó ells. Vist així, la gent vol independència però, que ho porti un altre. ER(C) ha guanyat a CiU. Aquesta, després dels requeriments convergents, és la conclusió que se’n pot treure. “Sí però, tu no”. Insisteixo, no sóc jo que va barrejar/vincular el procés amb les eleccions europees. Alguns han presentat aquestes eleccions com una prèvia a la consulta, és a dir, per donar legitimitat al procés i a qui l’ha de liderar.

De fet, però, això té una mica de trampa perquè a les eleccions europees no s’hi va presentar la CUP. S’haurà de veure les properes eleccions a veure què passa amb la CUP i amb les forces que puguin sortir d’una possible escissió del PSOE de Catalunya. Però, a hores d’ara, ja es pot intuir què passarà. I és que Mas, ha perdut llençols a cada bogada -cada eleccions-, de manera que és fàcil que guanyi ER(C). Això, que a molts potser no agradarà, gira la truita i passa de ser allò de “sense CiU no ho farem” a “sense ER(C) no ho farem”. Dit d’altra manera, faran falta tots dos perquè l’imporant és la majoria de diputats al Parlament per declarar la independència.

Per tant, és probable, com he dit sempre, que Mas passi a la història com uns dels pitjors polítics d’aquest país perquè amb tot el que haurà cregut haurà fracassat. Molts no ho veuen o no ho veuran així però, ara mateix, en tinc la plena convicció. Nando, Angoy o Sánchez Jara tenen una copa d’Europa al seu palmarès i no per això vol dir que fossin bons; senzillament hi eren en aquell moment. Més recents, Maxi López, Martín Caceres o Pinto… En fi, suposo que m’explico. Mas ha sigut el President que ha permès el desenllaç però, abans va creure en estatut(et)s, martingales fiscals… Ha perdut un munt de vots… vaja, que des d’un punt de vista polític en qualsevol país madur políticament hauria plegat al primer o segon fracàs.

D’aquesta manera doncs, és fàcil que en les properes eleccions no sigui escollit president de la Generalitat perquè és fàcil que guanyi ER(C). Això significarà que Mas no podrà passar a la història per declarar la independència de Catalunya. Trist però, és així. Qui té tots els números per passar a la història és Oriol Junqueras, qui ja s’ha posicionat: 2016, “com a molt tard”. Em sembla perfecte si creu que s’hauran fet tots els deures com sembla que sí està fent el govern de Mas i és motiu per felicitar-los. Les coses s’han de fer quan estan a punt i no pas els 11 de setembre de 2014 o per Sant Jordi del 2015. Deixem les tonteries a part com he defensat sempre.

I, arribem al final de tot: Europa. D’aquí les meves reflexions dient que aquestes eleccions europees eren les menys importants de la història. Si bé a Europa només hi pinten els estats i no n’hem sigut mai (en la història recent), en aquest cas encara hi pintem o hi pintarem menys. Per què? Senzillament, les legislatures duren cinc anys, per tant, aquesta legislatura que començarà aviat, acabarà el 2019. Si -i jo ho crec fermament-, no acabem aquesta legislatura catalana perquè hi hauran eleccions anticipades i, la independència s’ha de declarar a la propera legislatura, això ens situa, com a molt tard, 2018; 2016 si hem de fer cas a Junqueras.

Preguntes: què faran els diputats de Catalunya quan es declari la independència de Catalunya? Independentment de si serem o no serem dins d’Europa -ja he manifestat que això ho hem de decidir i que ens ho pregaran- no veig els diputats catalans formant part dels diputats espanyols. Desconec què passarà però, el que està clar és que difícilment hi pintaran alguna cosa. Seran exclosos temporalment? Existeixen els eurodiputats no adscrits? Entenc que no podran votar -perquè ho farà Espanya i la resta d’estats- l’adhesió de Catalunya com a nou membre i, tampoc en formaran part, entenc… A tot això cal sumar-li el fet que el poc temps que estaran els diputats catalans al Parlament europeu, hagués estat bé que hi seguissin els que feia temps que hi eren o que hi hagués anat gent jove o popular per fer amics. És a dir, des d’un punt de vista estratègic, és més convenient tenir homes d’estat o comercials per establir bons contactes i establir aliats per si ens fan falta el dia demà que no pas gent nova i que s’hi estarà poc temps. Això, tristament, i per acabar, xoca frontalment amb el candidat d’ER(C), Maragall, que ja ha dit que s’hi estarà un temps i n’hi anirà un altre; difícilment fer amics.

Total, des d’un punt de vista polític, QUE NO SIMBÒLIC (tot i posar-hi tant d’èmfasi, segur que encara algú ho malinterpretarà), aquestes eleccions europees no eren ni són massa importants. De ben segur, les properes eleccions, les autonòmiques, ho seran infinitament i, cas que decidim algun dia pertànyer a Europa, aleshores sí, aquelles seran importants perquè hi serem amb vot i paraula, com a estat.