El govern socialista de dretes

Hi ha coses que sovint costen d’entendre. Més encara quan partim d’unes idees preconcebudes. En aquest cas parlo de política, i més concretament del govern espanyol. Ja sabem que una flor no fa estiu, i dues tampoc, però ja he esperat un temps per poder donar força a la idea que el govern actual espanyol, possiblement sigui el govern d’esquerres més de dretes que hi ha hagut mai. No negaré que la Covid-19 hi pot haver tingut alguna cosa a veure. O, més que la Covid-19, el que he estat dient des del minut u: l’estat econòmic i el model de negoci.

Penso que és fàcilment explicable des de dos punts de vista: l’increment de la llum, i la deportació de menors al Marroc. No em posaré en antecedents històrics perquè hauríem d’anar molt enrere. Tanmateix, per posar un inici posarem el de la pandèmia i el primer confinament. Més enllà de l’inconvenient sanitari (que hi continua essent i no han sabut o volgut resoldre-ho), molta gent es va quedar sense feina. Els que no podien teletreballar, senzillament se’ls va desocupar; els més afortunats, vàrem poder treballar des de casa sense inconvenients.

De totes maneres, posar d’un dia a l’altre a milers de persones a l’atur, és molt car, més encara per un país que no hi pot fer front. Parlo d’Espanya, òbviament. Així doncs, van determinar que el cost d’aquestes desocupacions, l’assumissin les mateixes empreses. Empreses que moltes van haver de seguir pagant, sense ingressar. Fins aquí, un pot pensar que això és una mesura molt d’esquerres: que ho assumeixi l’empresa que té diners. Bé... és un argument. No del tot compartit, però és un argument.

Un any més tard, va arribar la nova tarifa de la llum. Una tarifa que, simplement, penalitza l’usuari domèstic (com també comerços i altres sectors) i ens allunya completament del presumible horari europeu. Dit d’altra manera, envio la gent a treballar a casa (la que es pot, naturalment), estalvio costos a les empreses (costos que van haver d’assumir en el seu dia i ara se’ls retorna), i faig que els assumeixi l’usuari. Francament, si l’és, una estratègia força bona. Al capdavall, com que el model de negoci és el que és i no hi ha un duro a la caixa; s’han gastat molts diners que possiblement no tenien; han estressat a l’economia, i han fet assumir part de la festa a l’empresa, ara toca recuperar el perdut. Com? Que ho assumeixi l’usuari final, que en són 45 o 50 milions i el cost de tot plegat queda més distribuït. També haurien pogut apujar l’IVA però s’hauria notat massa.

Per cert, que ja podem dir que la ha estat un dels darrers articles de luxe. Aquest estiu particularment ha vist (parlo amb passat però no sé si ha tocat sostre) com es venia a preus desorbitats. Total, una autèntica vergonya que el govern espanyol diu que és cosa d’Europa i Europa diu que és cosa del govern espanyol. No he intentat mai desxifrar una factura de la llum, però diuen que és complicat. Amb això vull dir que no sé fins a quin punt és cert el que diuen que bona part de la factura són impostos. No se m’escapa que han rebaixat l’IVA de la llum en alguns casos fins el desembre si mal no recordo. Però si l’ha rebaixat a la meitat i el preu de la llum s’ha multiplicat per quatre... En definitiva, que tampoc és una mesura gaire d’esquerres, i més tenint en compte que les principals guanyadores (a banda del govern espanyol), són les empreses de subministrament elèctric: un autèntic monopoli. Vaja... una mesura més pròpia del govern del PP que no pas del PSOE. Però (sense ànim de defensar-lo ni justificar-los) segurament empesos pel model de negoci d’Espanya i la bancarrota que pateix: han de treure diners d’on sigui!

Finalment, cal parlar de la deportació de menors al Marroc que s’estan produint aquests dies. Això també fa de molt fer i parlar. Em declaro completament ignorant sobre temes d’immigració. Entenc que un país (qualsevol), té dos límits quant a població. Un, la quantitat pròpiament dita. Per ésser extremistes, Andorra o Mònaco no podria assumir un èxode en massa de tota Espanya si a Espanya passés quelcom que tothom marxés. L’altre límit és el purament econòmic. Tot això té un cost que l’assumeix íntegrament l’estat receptor. Espanya, de quantes persones es pot fer càrrec? Amb aquests dos límits no vull dir que s’hagin assolit, només poso negre sobre blanc que entenc que hi aquests dos límits. De totes maneres, per sobre de tot hi hauria d’haver la humanitat, cosa que no s’està satisfent.

Veiem dia rere dia (fins que una jutgessa ha aixecat el dit i les ha aturat), com deporten a menors: sortiren un dia de la gola del llop i ara els hi tornen. No sé en quin lloc queda la llei de protecció del menor! Un altra autèntica vergonya. Entenc que cal resoldre el problema en origen però ara que són a Espanya, de veritat que no es pot fer alguna altra cosa? Es pot ésser més inhumà, despietat i insolidari? De per si ja costa d’entendre, però que això ho estigui fent un govern d’esquerres... encara costa més.

Comentaris

  1. Oh Carles. M’he currat tot un comentari i quan l’he anat a penjar m’ha donat error i l’ha borrat. Ara me’n vaig a dormir ben enfadada! Jajaja. Bona nit i tapa’t.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja... Ho sento. A vegades el senyor Blogger fa de les seves. Però podrem saber el comentari?

      Elimina
  2. Buscant el teu llibre vaig trobar aquesta pagina… i vaig llegint per capítols… el comentari que volia pujar… venia a dir que estan intentant baixar el preu de la llum perque volen controlar les pujades de l’ipc a tota costa. En general i per varis factors, estem davant d’una crisis d’oferta, on hi haura pujades fortes d’ipc i els bancs centrals es veuran amb la tesitura de pujar tipus d’interès… al final, baixada de poder adquisitiu, recuperacio difícil per petits empresaris… venia a dir que aquesta “baixada” de la fsctura de la llum no se fins a quin punt és de defensa del ciutadà com ells diuen… en fi… les elèctriques han demanat part de les ajudes europees… i ja se sap que el 80% d’aquests fons europeus (crec recordar) anirà a grans empreses… vé una època complicada… i els més rics seran més rics i a pagar sempre els mateixos. Governi qui governi.
    Aquest era el rotllo… mes o menys… no estic acostumada a escriure… espero haver-me explicat.
    Apa, bona nit. Vaig a veure si em deixa publicar. Igual té filtres de gent pesada que fa comentaris massa llargs :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més o menys ho entenc... tot i que no no estic gaire avesat a l'economia. L'important i fàcil d'entendre és el que apuntes cap al final: ve una època complicada on els rics seran més rics i els pobres més pobres. Ja fa anys que diuen que s'estan carregant la classe mitja, i es pot ben veure. Tot està molt fotut i té difícil solució (almenys al meu entendre).
      A banda de tot això, hi ha una crisi galopant de valors, que suposo que tot va estretament lligat.
      A vegades penso que canvis climàtics, erupcions, fins i tot darrerament hi havia tirotejos per aquí a prop... és que el món està malalt (l'hem emmalaltit). Vull dir que és com aquell esquetx que ho vas posant tot a l'armari fins que l'armari rebenta. Doncs sovint penso que el món és aquest armari. I si ha de sortir tot...

      Per cert, tema blogger... ja m'hi he trobat alguna vegada. Per evitar-ho, selecciono el text, el copio i el guardo fins que s'ha publicat. Almenys si es perd puc fer el corresponent paste.

      Moltes gràcies per l'aportació, Eli

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada