La privacitat a can pistraus

Les notícies que van aparèixer al mes que hem deixat enrere i al principi d’aquest ens fan adonar de la importància de la nostra privacitat. Ja no parlo de l’escàndol que va sortir del control de persones, periodistes i d’altri a través d’un programari concret. No. No parlo d’això. Parlo de coses, si voleu, fins i tot més quotidianes.

En aquesta entrada pretenc opinar sobre tres fets que a més d’un li deu haver passat per alt però són d’importància transcendental. Em refereixo a la resolució aprovada pel Parlament Europeu Chat Control; el nou DNI espanyol, i el sistema d’alarmes que el mateix govern vol implantar. Faig espòiler: quant a la privacitat, anem enrere.

Llegia a Vilaweb fa molts dies que el sis de juliol es va aprovar una resolució de manera temporal per permetre a les companyies tecnològiques poder espiar les comunicacions privades de tots nosaltres. Això és el Chat Control, i ho venen per combatre l’abús sexual a menors a Internet. Finalitat, no cal dir-ho, molt lloable. En cap cas estic en contra de defensar els drets dels menors i de perseguir a tot pedòfil o qualsevol altre que no respecti la voluntat de menors, com també d’adults. Tolerància 0 en qualsevol tipus d’abús. Tanmateix, és una mala iniciativa per una bona causa. El motiu és simple. Algú pot creure avui en dia que si s’obre la porta a tecnològiques, governs o proveïdors de serveis per controlar el que ens enviem, la tornarem a tancar mai més? Jo penso que no. I per això és una pèssima mesura. Algú li passa pel cap que s’enviïn cartes i el carter les obri per veure’n el contingut? Segur que no perquè, entre altres coses, és delicte. La correspondència, com altres coses referents a la privacitat, són sagrades i teòricament garantides per les lleis més importants internacionals. Per tant, sense haver d’enviar-nos res delictiu, el fet que et puguin espiar ja no em sembla bé. I, de fet, ha estat objecte de forces crítiques, principalment del diputats del Partit Pirata i també dels Verd, i s’ha ajornat la seva aplicació fins el setembre.

D’altra banda, precisament ahir dia 2, es va posar en marxa el DNI 4.0. Sobre aquest tema he llegit diverses notícies i, sincerament, no em queda gaire clar tot el funcionament. Dit això, el que sí queda clar són diversos aspectes. Per exemple, serà un document digital, cosa que significa que es podrà portar al mòbil i tindrà validesa; també que portarà incorporat un certificat digital; continuarà tenint una foto i l’empremta dactilar, i, per a mi el més preocupant, inclourà identificació i verificació biomètrica. Això també és altrament preocupant. Fins ara et tenien registrat amb la foto i l’empremta, i ara, amb qualsevol programari podran monitoritzar les cares de totes nosaltres. Com el cas anterior, és una mala iniciativa per una bona causa. Vull dir... em sembla perfecte, per exemple, que si s’ha de perseguir un criminal ho pugin fer les màquines mitjançant càmeres però això té efectes secundaris, que no és cap altre que la renúncia a tota privacitat. Perquè, naturalment, si al final una màquina ha de poder perseguir la cara d’algú, aquest algú ha de poder-se gravar constantment. Altrament dit, benvinguts al Gran Germà. En aquest cas però, deixa de ser un Reality show, per esdevenir real del tot. A banda, pel que he entès, s’ha obert una licitació per poder emmagatzemar tot això online, cosa que exposarà a curt-mig termini, dades biomètriques de tots nosaltres.

Per acabar, el govern espanyol prepara també un sistema propi d’alertes públiques. Què ve a ser això? Heu vist alguna pel·lícula, o també a informatius, la típica sirena avisant al municipi que hi ha hagut una fuita de gas o quelcom químic i perillós per la població? Doncs això mateix. Però, és clar, per poder fer això, entenc que farà falta tenir accés al teu mòbil. D’alguna manera, es permet la intromissió amb l’excusa de poder informar de grans catàstrofes o emergències imminents. Com les altres dues mesures, és una mala iniciativa per una bona causa. Per quina raó? Bàsicament, perquè en la mesura que podem som nosaltres i sota el nostre consentiment que aprovem rebre coses de tercers. A banda, tampoc té solta ni volta. Avui en dia, que pràcticament tothom té missatgeria instantània, podria quedar algú no avisat d’una catàstrofe? És a dir... imagineu que hi ha una pandèmia mundial per un virus. Algú pot pensar que la gent no n’és coneixedora? Bé... sé que aquest és un mal exemple perquè n’hi ha que encara no se n'han adonat... Però, no passaria el mateix? Informar no és sinònim d’actuar. D’altra banda, com s’informaria a aquells que 1) no porten mòbil o 2) ignoren les notificacions i encara més els sms? Però, la qüestió és la intromissió.

Tot amb tot, fa reflexionar. Hem perdut la privacitat fa temps, però encara en perdrem més. Ja la vàrem perdre amb Google, i també l’hem perdut amb els programes de missatgeria i, com no, amb tot el tema de les xarxes socials. Els governs també volen la seva part de pastís. Control i més control. Seguretat a canvi de control. Qui hi està disposat? I, després de donar voltes amb aquesta pregunta, en faig una altra: algú creu que control és sinònim de seguretat? Penseu que tenint-nos controlats evitaran que exploti una central nuclear? O evitaran un atemptat? Es pot evitar un accident portant el cinturó?

Per part meva, ja he començat el procés de desgooglelització. Hi ha alternatives. Navegar per Internet de manera més privada també ho podeu fer mitjançant VPNs. Cada dia estan més de mode. Dit això, avís a navegants, aquí hi ha negoci. Vull dir que aneu-vos fent la idea de pagar per serveis si no voleu exposar la vostra privacitat. Altra cosa és la inevitable: difícilment podrem fer front a aquestes mesures governamentals exposades més amunt. En aquest cas, difícilment guanyarem. Un parell d’apunts finals amb tot el tema de digitalització del DNI i carnet de conduir. Us adoneu que requereix la instal·lació d’una aplicació el mòbil, oi? I qui us assegura que només faci el que hauria de fer? Oi que no és creïble? Temps al temps, però em fa la sensació que aviat serà obligatori l’ús de microxips com els animals. Veurem quan recupero aquesta entrada!

Comentaris