#Movember

Vaig una mica tard en publicar aquesta ressenya. O potser no. Hom coneix multitud de causes solidàries amb particularitats femenines. El dia vint-i-vuit de maig és el Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones. Hi ha una altra data, però, segurament més popular i vistosa que és el dinou d’octubre, Dia Mundial contra el Càncer de Mama. Aquell dia, ara ja fa un mes i mig, multitud de solapes llueixen un llaç solidari de color rosa.

Avui parlem d’una cosa semblant, però de l’altra gènere, el masculí. I és que durant el més de novembre, i ja fa un parell d’anys que ho faig, em deixo bigoti. Per ésser més exactes, només bigoti, afaitant-me la resta de la cara i traient la típica barba de diversos dies. Molta gent, sorpresa, generalment em diuen coses com «et veig diferent, t’has fet alguna cosa?», o «i aquest bigoti? Canvi de look?». Avui pretenc respondre a aquestes preguntes. Tanmateix, no significa que la gent m’ho va preguntar al llarg del mes passat no hagués estat resposta.

El motiu del meu bigoti durant el mes de novembre no és cap altre que el moviment Movember. Movember és la contracció de dues paraules en anglès: moustache [‘bigoti’] i november [‘novembre’]. D’acord amb el seu lloc web, «Movember és el moment d’unir-nos. Per a lluitar contra la salut mental, el suïcidi, el càncer de pròstata i el càncer de testicles». És a dir, complementant, que no contraposant, aquest llaç rosa dedicat a les dones, Movember és la solidaritat amb les malalties més pròpies del homes. Parer meu, els homes ens costa parlar d’aquestes coses, i més encara fer públic alguna mena de malaltia d’aquestes. Deu ser el gen mascle, un tret cultural, la timidesa... allò de la falsa virilitat. No ho sé... però senzillament en el món que vivim, és un tabú i convindria donar-hi visibilitat perquè, naturalment, aquestes malanances hi són encara que no se’n parlin.

Movember pretén conscienciar a la població mitjançant aquest moviment. Així doncs, és fàcil que durant el més passat hàgiu vist més homes amb bigoti que no pas el mes anterior o l’actual. El fet més rellevant i/o visible de la solidaritat és deixar-se el bigoti, però hi ha més accions. L’altra més notòria és la de recaptar diners a través de diverses activats, generalment trobades i sopar. En aquest cas, l’onada a la comarca ha arribat d’aquella manera i, si bé s’ha fet algun sopar, en cap cas s’ha estandarditzat o fet tradició.

Movember sembla que va néixer a Austràlia enguany fa vint anys. Pel que compten, un grup de joves de Melbourne van decidir deixar-se bigoti per mostrar solidaritat amb un amic afectat per càncer de pròstata. I fins avui. Cada any, en el seu lloc web publiquen de forma clara i transparent les seves finances. L’any passat, la comunitat Movember va defensar la salut masculina en una vintena de països d’arreu del món. Mitjançant les diverses iniciatives, es van recaptar 81,6 milions d’euros. No tots van a parar íntegrament a programes, sinó que amb el recaptat es paguen les diverses despeses que comportar mantenir tota l’organització (despeses bancàries, despeses legals, salaris, telecomunicacions i equips informàtics, oficines...). Concretant més les xifres, el 78,6% es va destinar a la salut masculina (64,1 milions); el 15,8% a despeses de recaptació de fons, i el 5,6% a despeses d’administració i finances. Per entendre’ns, equivaldria a unes 6 maratons de la tele 3 (l’any 2022 es van recaptar 11,2 milions). És a dir, poca broma.

Així doncs, homes que em llegiu (i dones, si voleu i podeu), l’any que ve us animo a solidaritzar-vos amb els que pateixen malalties masculines deixant-vos bigoti durant el Mo-vember. Tot amb tot, i més enllà que nosaltres mateixos n’hem fet tabú, hem quedat eclipsats, però no ens podem oblidar de nosaltres mateixos, que també som persones.