Antònia Bardolet, una estrella en l’univers vigatà

He comentat en diversos llocs i ocasions l’època més daurada, culturalment parlant, que va viure Vic a partir del Círcol Literari (1860-1921) i fins la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Com a ciutat, vàrem passar d’un buit en la tradició cultural i literària, a una esplendor com mai abans s’havia vist. 

D’entre els fundadors d’aquella entitat hi figuren noms tan eminents com Joaquim Salarich, vigatà il·lustre; el pare Pere Bach, confessor de sant Antoni Maria Claret i fundador de les monges del Saits i de l’asil per a sacerdots; Ramon Vinader, professor de dret a la capital del regne espanyol; Josep Giró i Torà, catedràtic d’història natural al seminari de Vic; Climent Campà, metge i cirurgià; Josep Maria Bru de Sala; Manuel Galadies; Ramon Anglada, estamper i llibreter, o Francesc d’Assís Aguilar, bisbe de Sogorb (1881-1899). Val a dir que només hem enumerat alguns dels fundadors més populars, però al llarg de la vida del Círcol Literari, tants altres erudits hi aportaren el seu gra de sorra, com per exemple: Joaquim d’Abadal i Calderó; Raimon d’Abadal i Calderó, vigatà il·lustre; Lluís Arumí; Francesc Camprodon; Jaume Collell, vigatà il·lustre; Antoni d’Espona i de Nuix; Mercè Font i Codina, poetessa vigatana que en el moment de morir en l’any 1900 estava considerada la millor poetessa de la ciutat; Martí Genís i Aguilar, vigatà il·lustre; Josep Gudiol i Cunill, vigatà il·lustre; els germans Masferrer; Josepa Massanés i Dalmau, poetessa, el retrat de la qual forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de Barcelona; Manuel Milà i Fontanals; Eusebi Molera, vigatà il·lustre; Josep Pratdesaba, eminent científic, més concretament astrònom; Josep Serra i Campdelacreu, vigatà il·lustre; el seu fill Manuel Serra i Moret, vigatà il·lustre; Narcís Verdaguer i Callís, vigatà il·lustre, o mossèn Cinto Verdaguer, príncep dels poetes catalans. Fou, doncs, una entitat important, composta de figures molt rellevants.

En resum, crec que es pot afirmar sense por d’errar, que aleshores existia un univers vigatà. Tant per particularitat, com també per magnitud. Així doncs, la imatge de la portada del nou llibre que avui presento al bloc representa aquest univers. Dins d’aquest mateix, com és natural —i acabo d’enumerar-ne unes quantes— hi havia diverses estrelles. Una d’aquestes fou, precisament, la protagonista d’aquest treball, l’Antònia Bardolet i Boix. La podeu veure representada al·legòricament en aquesta llum que es mou. No puc dir que és una estrella perquè els meus coneixements astronòmics són pocs i potser m’erro... Però crec que ja ens entenem perfectament i reflecteix el sentit de la voluntat. Aquesta estrella que veiem de l’Univers, doncs, no només es mou, progressa, sinó que destaca per sobre de les demés per la seva activitat. Aquesta estrella, també i d’alguna manera, trenca les normes que segueixen les altres. Totes resten immòbils, mentre que ella, inquieta, va a contracorrent. És pionera, emprenedora... I és l’anar a contracorrent, precisament, el que pot fer que una persona acabi essent molt avançada al seu temps. És aquí on realment volíem arribar... perquè Antònia Bardolet, com veurem en aquesta aproximació a la seva vida, fou una dona avançada al seu temps.

Antònia Bardolet brillà des del punt de vista científic, literari, social, cultural, reivindicatiu en pro de la igualtat de la dona… va ser una autèntica dona polifacètica que el temps, malauradament, la va condemnar a l’oblit.

Mitjançant Antònia Bardolet, una estrella en l’univers vigatà (ISBN: 978-84-09-56998-4) destaquem diversos dels seus vessants i intentarem recuperar la figura d’una dona del tot extraordinària i molt avançada al seu temps. El propòsit no és altre que treure-la de l’oblit i que rebi el reconeixement que li pertoca i es mereix. Amb sort, l’acabarem veient entre tants altres vigatans il·lustres.

Malauradament, no ha pogut editar-se en paper, però sempre és millor difondre la cultura i patrimoni que ens enorgulleix, que no pas que es quedi en un calaix. Està disponible a l'Amazon en aquest enllaç. No obstant això, no defallim, i s’uneix a la meva particular col·lecció tot sumant-se a Glòries Vigatanes.