Proton AG (1/2)

Que recordi, vaig donar suport a Google des del minut 1. L’entrada d’avui no és per parlar de Google, però sí que necessito contextualitzar una mica l’assumpte. El fet és que temps ha, quan hom anava amb Hotmail i els de Microsoft et donaven, ja no sé si 2 o 20 MB d’espai (em despista la capacitat ridícula que et donaven en comparació amb el que ofereix qualsevol avui dia), va aparèixer Google regalant 2GB. Aleshores allò fou una autèntica revolució, a la que m’hi vaig sumar de seguida. Recordo que no et podies crear un compte, sinó que anava per invitació, i tan tost vaig rebre-la, ja vaig crear-me’l. Crec que d’inici només era correu electrònic, però amb el temps ja va desenvolupar el calendari, i encara més tard tota la solució ofimàtica sota el paraigües del Google Drive. A banda, també hi havia el contactes, que et permetia (i permet), tenir-los sincronitzats en el teu dispositiu mòbil. Fins aquí, tot bé.

No obstant això, un altre dia, no fa gaire, va aparèixer una altra revolució. Eren la gent de Proton. Proton va néixer a Suïssa el 2014 quan un equip de científics que van amistar-se al CERN (Organització Europea d’Investigació Nuclear) va decidir convertir Internet en un lloc millor, amb la privacitat com a bandera. I val a dir que bona falta li feia, i encara li fa falta. No obstant això, era necessari? Què oferia i ofereix Proton?

Quant a la necessitat, particularment em sembla que no cal destinar-hi gaires línies. Internet, com Vic, no és un lloc segur (perdoneu la falca, però li havia de posar). Avui dia, i afortunadament, la gent comença a prendre consciència sobre la privacitat: ja sabeu, les nostres dades. I entenem per dades, des del nostre DNI, fins el nostre telèfon, correu, o fins i tot què mirem, per on naveguem... fins i tot quines fotografies fem, quina mena d’arxius tenim o consultem... en altres paraules, les grans Techs tenen una perfecte radiografia sobre nosaltres. Ens coneixen més que nosaltres mateixos. A banda, en la immensa majoria estan supeditats per lleis... no trobaria la paraula, però que no van en pro de la nostra llibertat digital. Dit això, la gent encara no n’és del tot conscient. I l’exemple més clar és el Uassap, o les targetes que t’ofereixen a comerços perquè et regalin uns duros. Per a o per b, no és el meu cas.

Com en el cas de Google, Proton va començar amb el seu correu. Els missatges viatgen xifrats d’extrem a extrem (res nou avui dia), a banda que pots establir data de caducitat del correu, i fins i tot una contrasenya. Ho tenen clar vaja. Poc temps després van oferir la VPN, que perquè la gent ho entengui, no és res més que un programa que et permet navegar per Internet sense que els operadors de telefonia ni ningú sàpiga que hi fas. D’entrada pot semblar un acte mig delictiu, però no ho és gens. Simplement, quan un es connecta a la xarxa, encara que ho faci amb wifi, allò al final pertany a una xarxa i algú pot identificar què viatja a on. És a dir, si algú es connecta a fòrums de radicalització religiosa cada dia, i cada dia més estona, per posar un exemple, és fàcil que algun dia les forces de seguretat se us presentin a casa. D’igual manera passa amb la pornografia infantil. No obstant això, naturalment, no utilitzo la VPN perquè soc usuari d’aquestes coses. A la xarxa no hi faig res malfet, però  senzillament no n’han de fer res a on em connecto, quan m’hi connecto, i què hi miro. S’anomena privacitat.

Per acabar-ho d’explicar, aquest programa que és la VPN, senzillament emmascara aquesta direcció que tens. Per exemple, pot configurar-te com si et connectessis des d’Austràlia, Estats Units.... i Suïssa, país del Proton, que ni tan sols pertany a la UE. Dit d’altra manera, connectar-se a través d’una VPN et dona extrema privacitat i llibertat, facis pel que facis. A banda, també hi ha una característica molt útil, que no és altra que saltar-se la restricció geogràfica. Us he trobat mai allò que mireu un vídeo i us diuen que en el vostre país no és visible? I si us connecteu des d’un altre? Doncs així de simple. Naturalment, també té algun contra.... com que la velocitat disminueix perquè us connecteu a través d’un altre servidor, i que a vegades us apareix el lloc web amb idiomes aliens, o monedes alienes... però no és res greu.

Al sortir la VPN em vaig veure exhortat a pagar pel servei. De fet, el servei bàsic de VPN de Proton crec que és gratuït, però no t’ofereix els avantatges que t’oferia la versió de pagament (com per exemple poder-ho tenir a dos dispositius, ordinador i mòbil). Així doncs, per primera vegada a la vida, vaig pagar per un servei d’aquest estil. Crec que pagava 4 euros mensuals pel correu i la VPN. Però poc després van venir més productes...

Poc temps després s’hi va afegir el calendari. Per entendre’ns, el Google Calendar, però segur, encriptat, xifrat. Vull dir que t’ofereixen pràcticament les mateixes característiques el calendari més popular, però amb una capa de seguretat afegida. No cal dir-ho... però si Google ni Movistar han de fer-ne res per on navego, menys encara n’han de fer de les meves activitats, no? Novament privacitat, llibertat i seguretat.