L’altra realitat de Corea del Nord (6/8)

Recordareu que hem parlat diverses vegades de la carestia i la pobresa a Corea del Nord. En un moment donat, a Corea del Nord, fins i tot hi hagué mancança de fertilitzants, especialment quan l’antiga URSS va deixar d’enviar-n’hi. Per posar-hi remei, al govern va ideà una campanya per cobrir la manca de fertilitzant amb una font local, renovable i de proximitat. Em permeto la llicència de fer ús de la ironia perquè el llibre també ho fa, tot i que no fa gens de gràcia. El fet és que van decidir recollir excrements humans i d’animals. Cada treballador i cada escolar havia de complir amb la seva quota. El fet va anar tan enllà, que fins i tot hi havia robatoris d’excrements.

Per tot el que hem anant desgranant, la vida a l’altra Corea del Nord no és possible. La fugida de Yenomi i la seva mare estava programada per un dia. Haurien de travessar el gèlid riu i entrar a Xina: com vàrem dir, l’opció de refugiar-se directament a Corea del Sud no és viable. A més, elles vivien a tocar de la frontera. Després dels primers contratemps, van començar els segons, i tercers... Novament, la realitat supera la ficció. Com que la gent que ajuda a escapar-se a nordcoreans no accepta segons quines circumstàncies, van decidir que dirien que la Yeonmi tenia més edat de la que tenia, que la seva mare en tenia menys, i que, en principi no tenien cap mena de parentesc.

En el transcurs de la fugida, de sobte, la Yeonmi escolta a la seva mare suplicant a un home. Acte seguit, comença a escoltar un soroll que no havia sentit mai. Era l’intermediari. En aquestes fugides, no n’hi sol haver només un, sinó que n’hi ha diversos, i cadascun es vol cobrar la seva part. En aquest cas, l’intermediari li havia dit que volia tenir sexe amb la Yeonmi, la nena de tretze anys que es feia passar per més adulta. Si descobrien la realitat, les farien tornar i això no s’ho podien permetre. La seva mare va donar alguna excusa perquè no fos la Yeonmi la violada, sinó ella mateixa. Així i tot, encara no estava tot resolt. Una dona que anava confabulada amb l’intermediari els deia que si es volien quedar a Xina, havien de vendre-les i casar-les. És a dir, el que havia començat en un acte d’altruisme per ajudar-les a escapar, de seguida es va convertir en una transacció comercial de persones humanes. Sortir del foc i caure a les brases. Literalment.

Qualsevol cosa menys tornar a Corea del Nord. Hi accediren. La seva mare la van vendre primer per seixanta-cinc dòlars (2007) i a un segon intermediari per sis-cents cinquanta. En el cas de la Yeonmi, tretze anys, primer per dos-cents seixanta i llavors per uns dos mil. Com és de notar, el preu s’incrementa a mesura que intervenen intermediaris. Finalment pogueren allunyar-se de la frontera cap als seus nous propietaris. Però els problemes van continuar, fins al punt que el nou propietari va violar la mare de Yeonmi davant seu. La seva mare, després de diversos intents, va acabar en una banda, i Yeonmi en una altra.

La companya del nou propietari de Yeonmi li va començar a donar algunes lliçons d’higiene. Imagineu com viuen a Corea del Nord, l’altra Corea del Nord, que aleshores fou la primera vegada que l’adolescent veia un wàter i li explicaven com utilitzar-lo. També li va recordar la manera correcta de rentar-se les dents: a Corea del Nord vivien en tanta pobresa que, senzillament, s’hi fregaven sal per netejar-les. El tema de la higiene íntima és un nou esglaó en aquesta realitat, quasi surrealista. A l’altra Corea del Nord, la Yeonmi utilitzava un mocador fi que havien de rentar. En donar-li una compresa de cotó d’un sol ús, simplement no va saber què fer-ne.

Yeonmi havia sortit del foc, però havia caigut a les brases. Si bé ja no estava reclosa a Corea del Nord, la llibertat tenia un preu, i era el de ser muller d’un desconegut. Als tres dies de separar-se de la seva mare, el seu propietari va intentar violar-la. Insisteixo, si l’acció és fastigosa, execrable i tot el que us pugueu imaginar en una persona adulta, imagineu-ho en una nena de tretze anys. En aquella ocasió no ho va aconseguir, però dies més tard va tornar a fer l’intent. Al veure que no podria, va decidir que la vendria a un agricultor, cosa que d’entrada no va passar, sinó que va acabar en mans del que havia venut la seva mare, Hongwei.

Aquest últim era d’una pasta semblant als anteriors, tot i que per ésser honestos, amb un component d’humanitat, tot i que mínim, més que no pas la resta. Com a marit, volia sexe amb la Yeonmi. Naturalment, qui no en volia era la nena, que tenia tretze anys. Així doncs, va tractar de nou, violar-la. Dies més tard, un nou intent. Afortunadament, ambdós intents fallits. Al veure que no se’n sortiria per les males, va emportar-se-la a una casa on hi vivia una nordcoreana casada amb un xinès. Allí, la nordcoreana va fer de traductora: si no tenia sexe amb ell l’hauria de vendre a un agricultor, cosa, al seu entendre, molt pitjor. Yeonmi va optar per la venda. Així i tot, aprofitant l’avinentesa que estava amb una compatriota, va demanar-li ajuda per escapar-se. Inicialment assentí, però finalment no fou més que una traïció perquè el matrimoni també intentava vendre-la. En resum i fent referència a la traïdora, el que sigui per sobreviure. Veurem després com s’encomana.